Núria Gómez: “Treballar en un projecte personal que es vol fer realitat té un grau de motivació molt alt”

El projecte La Tempesta, presentat per Núria Gómez a la V Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats, transcendeix ser un simple treball final de màster (TFM). La Núria, estudiant del màster de Gestió Cultural de la UOC, ha volgut materialitzar una visió personal i respondre a una necessitat cultural a Balsareny, un poble de 3.200 habitants a la comarca del Bages. Inaugurada des del passat mes d’abril, el propòsit de La Tempesta ha estat crear un espai cultural dinàmic i participatiu que enriqueixi la vida social i cultural de l’entorn rural.

Quina va ser l’espurna inicial que va encendre la idea de La Tempesta? Com es va formar aquest concepte dins del context específic de Balsareny?

Ja fa uns anys, abans de començar a fer el màster en Gestió Cultural, sentia que tenia ganes d’emprendre, de treballar en un projecte propi i que es relacionés amb el meu camp d’estudis. D’altra banda, sentia que a Balsareny hi faltava oferta cultural i vaig pensar: per què no un espai cultural amb una programació diversa? I això es va anar perfilant fins que es va convertir en la idea final de La Tempesta: una llibreria-espai cultural també amb un espai de cafeteria. Apuntar-me al màster en Gestió Cultural a la UOC va ser clau per obtenir una visió més àmplia del sector.

Més enllà de ser el lloc on vius, què et va motivar específicament a escollir Balsareny com a llar per a La Tempesta? Hi ha algun aspecte únic d’aquesta comunitat que consideres clau per al teu projecte?

Balsareny és un poble petit, de 3.200 habitants, per tant, un poble del medi rural. A més a més, es troba al bell mig de dues poblacions que el doblen en nombre d’habitants, Sallent i Navàs, i que, alhora, són molt potents en l’àmbit associatiu i cultural. Balsareny té molt potencial i és molt ric pel que fa a patrimoni, però hi ha la sensació que no s’ho ha acabat de creure mai i no ha tingut la mateixa activitat que els pobles veïns. Crec que Balsareny necessita polítiques i iniciatives que impulsin la participació cultural, que promoguin la cohesió social i l’autoestima envers el territori i el patrimoni. Vaig pensar que La Tempesta podria ser un granet de sorra perquè tot això comencés a caminar.

Quines experiències personals o trajectòries professionals creus que han tingut un major impacte en la forma i filosofia de La Tempesta? Podries compartir alguna figura o moviment cultural específic que t’hagi servit com a font d’inspiració?

Crec que tot el que he fet fins ara, tant a escala acadèmica com professional, m’ha encaminat cap a La Tempesta. Soc llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, graduada en Estudis Anglesos per la Universitat de Barcelona i ara he acabat el màster en Gestió Cultural a la UOC. A més a més, tinc experiència en l’àmbit comercial, de biblioteques i de docència i gestió en el camp de l’ensenyament d’idiomes. Tots aquests vessants, arts escèniques, literatura i gestió, em permeten obtenir un ventall molt ampli del món cultural i crec que són eines valuosíssimes per tirar endavant el projecte. Si hem de parlar de referents, en tinc molts, però en podria destacar un parell ben a prop de casa: el Konvent a Cal Rosal, que ha revolucionat el seu entorn amb projectes artístics atrevits i amb un clar impacte en la comunitat i La Quatre Cantons a Berga, una llibreria-cafeteria que té un format similar al de La Tempesta.

Quina visió tens sobre l’impacte que ‘La tempesta’ podrà tenir a Balsareny i, més àmpliament, a la comarca del Bages? Què esperes que els residents i visitants obtinguin del teu espai?

La Tempesta vol ser, d’una banda, un espai participatiu, on els ciutadans de Balsareny se sentin interpel·lats a formar part de la programació d’activitats i de la configuració mateixa del fons de la llibreria. Vol ser un espai de trobada, acollidor i transformador alhora. D’altra banda, vol visibilitzar el talent artístic local i de la Catalunya Central. Per tant, espero que a banda d’afavorir la transformació al municipi també es converteixi en un espai cultural de referència de la Catalunya Central. 

Per què vas triar La Tempesta com a nom per a la teva llibreria i centre cultural? Hi ha algun simbolisme o missatge darrere d’aquesta elecció?

Certament, el títol del projecte no és casual. D’una banda, ve inspirat per l’obra de Shakespeare, una obra que, com va dir Salvador Oliva en la seva traducció del 1985, es “presta generosament a estimular les capacitats creatives.” Això passa a partir d’una tempesta externa, però també interna, com una revolució en tots els personatges. D’altra banda, s’inspira en tot allò que comporta una tempesta: és un element que sacseja, que transforma, i alhora, durant una tempesta, també busquem un refugi, recolliment. La llibreria-espai cultural que proposo representa aquesta dualitat: vol ser un refugi transformador.

Podries detallar quins són els objectius fonamentals de La Tempesta i quines aspiracions tens per a aquest espai en els pròxims anys?

Els objectius de La Tempesta són principalment ser un punt d’accés a la cultura mitjançant la lectura i altres activitats culturals, identificar-se com a espai de trobada al municipi entre persones de diversos segments de la població, fomentar la cohesió social al municipi, impulsar els artistes locals i valorar el patrimoni local, i convertir-se en la llibreria de referència per al municipi i rodalies. 

Des del teu punt de vista, quins són els desafiaments únics i les oportunitats que presenta la gestió d’un espai cultural com ‘La tempesta’ en un entorn rural?

A escala de negoci és un projecte arriscat, perquè segons es comenta, qualsevol classe de negoci en un municipi de menys de 5.000 habitants és difícil de gestionar. Tot i això, amb l’anàlisi de l’entorn que vaig realitzar al TFM (DAFO, enquesta, anàlisi demogràfica, etc.) vaig poder detectar que un projecte d’aquestes característiques (participatiu i amb un espai de cafeteria per convertir-lo també en un espai de trobada) seria ben rebut en un poble com Balsareny. A més a més, no hi ha cap espai així en el radi més proper i Balsareny està molt ben situat per atraure públics i clients de l’entorn. La tendència en el camp de la cultura és descentralitzar l’activitat, per tant, si neixen més propostes com aquestes crec que s’anirà pel bon camí.

Com preveus que ‘La tempesta’ s’integrarà i interactuarà amb altres iniciatives culturals i socials existents a Balsareny? Hi ha plans per a col·laboracions o sinergies?

La intenció és establir vincles tant amb les associacions de Balsareny com amb altres agents socials, per tal de col·laborar en la programació cultural i també en la cessió d’espais per a totes les entitats que ho necessitin. Caldrà parlar també amb l’Ajuntament, amb la biblioteca i l’escola, entre d’altres, per veure com ens podem retroalimentar i com poder unir esforços per aconseguir una transformació real en l’àmbit cultural a Balsareny.

Com ha estat el procés d’elaboració del teu treball final de màster? Quins han estat els moments més desafiadors i les majors revelacions durant aquesta fase?

Ha estat molt gratificant. Tractant-se d’un projecte personal que es vol fer realitat, el grau de motivació era molt elevat. Tot i això, en el treball va caldre treure el focus del pla empresarial i posar-lo en el camp teòric i acadèmic. De fet, explorar la teoria cultural i documents que estudien l’impacte de la cultura en entorns rurals m’ha ajudat molt a validar les idees que tenia inicialment i a estimular-ne de noves.

Quina ha estat la teva experiència cursant el màster de Gestió Cultural a la UOC des d’un entorn rural? Com creus que aquesta experiència única t’ha beneficiat o presentat desafiaments particulars?

Ha estat fantàstic. Tots els treballs que he anat fent al llarg dels estudis els he intentat basar o bé en Balsareny o bé en el meu entorn proper. Això segurament no ho hauria pogut fer estudiant presencialment des de Barcelona o des de qualsevol altra ciutat. Això ha estat sens dubte molt beneficiós per al treball final de màster i pel desenvolupament del projecte de La Tempesta.