Actualitat del Premi Lletra, 25 anys després

No s’han de menysprear les efemèrides. Poden ser com a mínim ocasions de reflexió i reconsideració, si no ho acaben sent també d’afermament i projecció. Va ser el 2001 que s’incorporà el Premi Lletra al cartell dels reconeguts Premis Literaris de Girona, que atorga amb diverses aliances la Fundació Bertrana. Sota l’impuls de la Universitat Oberta de Catalunya, el Lletra naixia amb l’objectiu de premiar les millors iniciatives en la intersecció del món digital i la literatura catalana. 

Aquest any farà, doncs, 25 anys que es concedeix i hom disposa ja d’un palmarès de força més de vint-i-cinc experiències premiades –ja que alguns anys s’ha atorgat de manera compartida a més d’un projecte–, tant de creació com de promoció de la literatura i la lectura i dels seus valors en els àmbits social, editorial, divulgatiu, educatiu, de la salut i el benestar emocional, etc. 

Trajectòria i evolució

El premi ha tingut en els seus anys d’existència una certa evolució amb matisos i lleus reorientacions, sense deixar de perseverar en el seu propòsit inicial, però reflectint en els diversos veredictes les inflexions que s’anaven produint en l’àmbit literari català en contacte amb les successives novetats de les tecnologies  digitals. En el moment de la seva creació es parlava, és clar, de “pàgines web” i les necessitats que hom volia cobrir amb el guardó –dotat inicialment amb 200.000 pessetes– eren les de “difusió, legitimació i prestigi” de la literatura catalana, en mots del seu promotor Jaume Subirana. Espais web, blogs, apps i projectes molt diversos han estat premiats des de l’inici d’aquest guardó amb una perspectiva força eclèctica, que ha volgut i vol encara recollir, valorar i projectar l’efervescència i la pluralitat de la literatura catalana en un món digital en canvi permanent. 

D’una banda, hom ha reconegut repositoris de textos o de fons documentals com ara el RIALC, de la Universitat der Nàpols (2001), o el de la Càtedra Màrius Torres, de la Universitat de Lleida (2011, ex aequo), o de manera compartida el Fons Pere Calders, de la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, i NISE, sobre la literatura d’època moderna, de la Universitat de Girona (2013). Igualment en un moment determinat de la trajectòria del premi, i com a reflex del que es vivia en el món digital català, es van guardonar blogs, com ara Blocs de Lletres (2007) o El quadern gris (2008), així com revistes digitals emergents en els seus moments respectius: El tacte de que té (2002) o Núvol (2012). O bé projectes de difusió de la literatura i les arts com Catorze (2015).

En altres moments s’ha optat per projectes dedicats a autors concrets com ara la pàgina personal Francesc Serés (2006), o bé el conjunt de pàgines d’autors i obres de literatura catalana a la Viquipèdia (2011, ex aequo). Més endavant, determinats projectes vinculats a un autor van assolir una qualitat tècnica singular i s’adreçaven a públics concrets, com l’infantil, en el cas de l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals L’univers poètic de Martí i Pol (2017).

La promoció de la lectura en el nou mitjà digital i en totes les franges d’edat ha format part des dels inicis de les preocupacions del Lletra i el jurat ha trobat on escollir amb projectes com ara els blogs Relats en Català (2004) o El llibreter (2005), el web Una mà de contes (2009), Llegir en català des del món editorial (2014) i l’app per a infants Un món de poesia (2016). Un element que afavoreix el coneixement d’obres i autors i els posa en contacte amb l’espai són les iniciatives de cartografia digital, aparegudes en l’auge de l’anomenat “patrimoni literari” i que també ha estat presents entre els guardonats amb el Mapa Literari Català, d’Espais Escrits, o Endrets. Geografia literària dels Països Catalans (2010, ex aequo). 

Un sector específic, molt present i en evolució, han estat les experiències didàctiques procedents de professionals del món educatiu, des del web sobre Narcís Oller (2003), passant per Lletres de Batalles (2006) i fins a Llums, càmera i poesia! (2018), projecte de realització col·laborativa de formats audiovisuals centrats en l’experiència poètica, amb estudiants de 4t d’ESO de l’Institut La Garrotxa, d’Olot, de la mà de la docent Anna Riera Pijoan. Sovint els projectes sorgits de l’àmbit docent es presenten en intersecció amb formats innovadors o bé comparteixen premi amb altres iniciatives. És el cas de la collita de 2019 en què, al costat de Deep Blue Rhapsody, un experiment d’intel·ligència artificial, es reconeix la proposta didàctica Booktrailers, del paper a la pantalla, presentada per la professora Raquel Casas i adreçada a alumnes d’ESO. 

A partir del 2020, 20è aniversari del Lletra, a proposta de Teresa Férriz, que en portà molts anys la coordinació, el premi es convocà amb l’incentiu de donar resposta a un repte; aquell any, el de com fer arribar la literatura catalana a més lectors per mitjà de formats digitals. Així, l’emergència del pòdcast va fer que es premiés el de La Lectora, la revista digital associativa de crítica literària del mateix nom, i de manera compartida també el projecte Lectures en ruta, de Tramoia Cultura, un conjunt d’activitats d’immersió literària i de descoberta del territori pensades per a joves de 18 a 30 anys. I el 2021 obté elpremi Canal Malaia per Lectures a Instagram i YouTube, una forma d’acostar les obres clàssiques (lectures obligatòries) als joves a través de les xarxes socials.

El 2022 la infermera Sofia Malagón rep el guardó i assumeix el repte d’incidir en la salut de les persones a través de la literatura. Ho fa amb el projecte Parkinson per al teatre, que busca la visibilització de la malaltia amb tallers en què implica pacients i professionals del teatre. I el 2023 es planteja el repte de fomentar el gust per la lectura i reforçar els vincles entre tecnologia i comunitat. Es reconeix Marta Michans i un grup de músics i educadors per Curacontes, projecte que connecta biblioteques, centres hospitalaris i sistema educatiu, amb implicació d’adolescents en sessions de contes per infants malalts. Finalment, l’edició de 2024 va premiar les docents Raquel Casas i Lídia Gàzquez per LiteraCura’t: un podcast de píndoles literàries que s’ha proposat amb bons resultats contribuir a millorar el benestar emocional amb la lectura. 

Lletra, avui: focus amb accents, mentoria UOC i celebració

Avui el premi Lletra es defineix com un reconeixement “a la millor proposta de projecte per afavorir la lectura en català i la literatura catalana amb eines, entorns o mitjans digitals”. I també admet “propostes que ampliïn o potenciïn aquests objectius d’un projecte ja existent”. Complementàriament, recollint aspectes que han estat rellevants en altres moments de la seva trajectòria i que avui dia es continuen considerant clau, el jurat també té en compte en la valoració del projectes presentats criteris com ara que aquests “es plantegin en entorns educatius, que impliquin equipaments culturals i/o el món associatiu, que tinguin una perspectiva inclusiva, que hi facin participar nous parlants de català, que estimulin vincles intergeneracionals, que incloguin la participació de persones o col·lectius vulnerables, que promoguin la salut física i emocional, que contribueixin a la cohesió social i/o que siguin sostenibles”. 

El jurat del premi es va renovar el 2024 i està integrat per Montse Ayats (editora, Eumo Editorial), Neus Castellano (bibliotecària, Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona), Narcís Figueras (professor UOC), Josep M. Fonalleras (Fundació Prudenci Bertrana), Carlota Rubio (periodista, “Quadern” d’El País) i Lluís Rius (UOC), com a secretari. La dotació actual del Premi Lletra és de 4000 €, però val a dir que les persones guardonades, a més de rebre la dotació en metàl·lic, es beneficien d’una “residència digital”, una mentoria consistent en tres sessions de treball amb professorat de la UOC, per tal d’afavorir “un acompanyament i un seguiment acadèmic del projecte”. El termini per presentar-s’hi clou el 3 de setembre de 2025 i cal emplenar aquest formulari.

Com dèiem a l’inici, convé no deixar passar debades els aniversaris, sinó celebrar-los com cal. Amb aquest propòsit el 22 de setembre a les 18.00 h, al Centre Cultural de la Mercè de Girona (Pujada de la Mercè, 12), en el marc de la Setmana dels Bertrana, tindrà lloc una taula rodona amb motiu dels 25 anys del Premi Lletra sota el títol “Les tecnologies reconfiguren l’experiència literària?”. L’escriptor i membre del jurat del Lletra Josep M. Fonolleras moderarà la taula d’intervencions. Jaume Subirana, artífex de Lletra, hi participarà per mitjà d’un vídeo breu amb una reflexió sobre el lema de la taula, que servirà per obrir el debat, al qual també s’han convocat Glòria Bordons, presidenta d’Espais Escrits, que gestiona el Mapa Literari Català (Premi LletrA 2010); Maria Lacueva, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i mentora de les guanyadores de l’últim Lletra; Anna Riera, professora de secundària (Premi Lletra 2018 pel projecte “Llums, càmera, poesia!”); i Genís Roca, president d’Accent Obert i expert en cultura digital (impulsor tecnològic de Lletra en la seva etapa a la UOC).