Loreto Binvignat: «Hem de deixar de pensar en el disseny centrat en l’ésser humà i pensar a posar el planeta com el centre de tot»

Quan art, disseny de moda, innovació i ciència s’entrecreuen, què tenim? La resposta que ha donat Loreto Binvignat Streeter, estudiant del Grau d’Arts de la UOC, es diu BioTex. Aquesta col·lecció de peces, sorgides de la recerca amb biomaterials i tints naturals, tindrà una mostra a l’exposició col·lectiva ‘Imaginar els possibles’, que podrà veure’s del 21 de desembre al 29 de gener de 2023 al Disseny Hub de Barcelona. Ella mateixa ens explica com ha estat el seu procés de cerca, recerca i desenvolupament en un espai en el qual art i innovació científica van de bracet.

El teu treball descansa en una àrea molt específica, en la convergència entre l’art, el disseny de moda, la ciència i la innovació. Com has arribat a habitar aquest territori tan concret, què t’ha portat fins aquí?

Ha estat un camí bastant orgànic, gens planejat. Soc dissenyadora i he estudiat art i il·lustració. El tema de la moda va arribar perquè fa vuit anys vaig anar a Vietnam a treballar i crear la meva marca de moda ètica i sostenible, anima. by Loreto. La part ètica és la que em va resultar més senzilla: es tractava de crear unes bones condicions laborals per a les persones que col·laboraven amb mi, una bona cadena de subministrament… Però la part de la sostenibilitat era la més complexa. Per exemple, el color, com a persona que ha estudiat art, m’interessa molt, però sol ser molt contaminant tenyir les peces. No tenia sentit buscar un teixit ecològic si després li poses damunt un derivat del petroli.

Em vaig posar a investigar els tints naturals. Vaig treballar amb una amiga d’una comunitat indígena a Vietnam, vaig col·laborar amb gent del ram en el sud-est asiàtic, però també a Xile, Mèxic… Quan vivia a Berlín vaig coincidir amb la CEO d’una startup d’innovació en tints naturals a Viena que utilitza bacteris per a crear color. Així que buscant com tenyir la meva roba vaig acabar endinsada en el món de la recerca, alguna cosa que no tenia pensat. El meu interès estava a donar suport a la part més artesana i mil·lenària del procés de creació tèxtil. Vaig guanyar un parell de beques de recerca en innovació i em va encantar treballar en un laboratori. Gràcies a que els meus pares són bioquímics vaig tenir ajuda per a entendre els papers i vaig poder desenvolupar el meu treball d’una forma més eficaç. No només en qüestions  de materials, sinó també en innovació social, gràcies a iniciatives en les quals he participat com la New European Bauhaus, de tipus interdisciplinari, que promou projectes artístics, sostenibles i inclusius.

Estem acostumats al fet que la recerca i el desenvolupament científics tinguin una utilitat més aviat pràctica, però no hi havia tants antecedents que connectessin la ciència i l’art i de sobte tu reps dues beques europees de recerca que connecten amb les arts al voltant dels colorants bacterians…

En realitat, és la segona beca la més artística, i està més orientada al desenvolupament dins de la moda. La clau és fer recerca i desenvolupament de tints sostenibles, crear processos que no contaminin de la manera que ho fa la moda, netejar els processos tòxics d’aquest sector industrial. Radica en la cerca de materials sostenibles, a investigar formes en les quals la creació artística estigui més d’acord amb els processos de la naturalesa. La idea és que el que creguem pugui ser aliment per a la terra, biodegradable, regeneratiu…, en comptes de contaminar-la. Jo volia crear consciència a través del meu treball, centrar-me en la manera en què podem reformatejar la nostra manera de pensar. Per què hem de seguir amb els mateixos processos de sempre? M’he centrat en investigar i formular noves maneres de crear. Hem de deixar de pensar en el disseny centrat en l’ésser humà, tal com es concep des del segle passat, i pensar a posar al planeta com a centre de tot; al cap i a la fi, som naturalesa.

Parlem ara de BioTex. Les peces de la teva col·lecció són eminentment matèriques: cel·lulosa, components derivats de les algues teixits a mà… La textura de totes elles és el primer que crida l’atenció. Quin és el fil conductor d’aquesta exposició?
El fet de voler continuar investigant amb materials regeneratius, biodegradables, de pensar en què puc crear utilitzant la fermentació de microorganismes com a referència. Volia continuar treballant amb els tints bacterians, però és un procés que requereix un laboratori, amb biotecnòlegs i biòlegs. M’interessava molt ficar-me en aquesta branca del biodisseny i el bioart. Com a artista i dissenyadora em motiva desenvolupar el meu treball en aquesta disciplina, que busca crear utilitzant materials i processos naturals, crear de la mà de la naturalesa i amb ella sempre en ment. Els materials derivats del petroli són abundants en el món de l’art i de la moda, i en el moment en què es trobi un material que substitueixi al plàstic canviarà per complet el món en què vivim. Diverses peces de BioTex estan fetes amb alginat de sodi, un component derivat de les algues marrons. També he treballat el procés de fermentació amb cel·lulosa bacteriana. Vaig intentar crear bioplàstic amb material de l’os de l’alvocat, però és més complex. Utilitzar les deixalles com un recurs serà un dels canvis més grans pel que fa a la sostenibilitat.

Planteges el concepte de xarxes com el gran assassí de la fauna marina (aquestes xarxes que els pescadors llancen a la mar quan ja són inservibles), però alhora com un objectiu de sostenibilitat a curt o a mitjà termini, on aquestes mateixes xarxes podran nodrir i regenerar els oceans; podem concloure que hi ha un rerefons optimista en el teu missatge, que creus que finalment encara hi ha possibilitats de salvar el planeta?

Sí, segur. Els que desapareixeríem i ho passaríem malament seríem nosaltres. A la resta dels animals ja els ho fem passar malament. El canvi climàtic el patirem nosaltres. A la majoria dels éssers humans no els importen ni la naturalesa ni la resta dels animals, i el planeta seguirà aquí. Jo crec que tot empitjorarà encara una mica més, però hi haurà un moment en el qual parem, com va succeir durant la pandèmia, per a començar a millorar. De fet, quan l’ésser humà vol parar processos, ho aconsegueix: ja ho vam veure amb el forat de la capa d’ozó. La sobreproducció i el sobreconsum són el nostre principalproblema. Passa amb els llibres, el menjar, els electrodomèstics, tot. És absurd tant desaprofitament de recursos naturals per a després llençar-los a les escombraries o cremar-los.

La sostenibilitat i el missatge ecològic també són presents en la teva exposició. Quin és el context personal o professional que t’ha fet implicar-te amb aquesta causa?

És una cosa que he anat fent a poc a poc. Hem anat prenent consciència a poc a poc de la poca ètica que té la indústria de la moda. Per exemple, la realitat de les persones a les quals gairebé no les paguen, que no tenen una altra sortida que treballar en règim de semiesclavitut, és una cosa que va saltar amb la tragèdia del Rada Plaza, a Bangladesh. Allò va suposar un canvi de perspectiva, es va començar a prendre consciència sobre el que la nostra indústria feia per a obtenir preus tan baixos en el producte final. Quan vaig començar la meva marca tenia clar que havia de ser una cosa ètica i sostenible de veritat, no un simple greenwashing. La cadena de subministraments és molt llarga i és una cosa molt complexa. Per això, per a mi ha estat molt important buscar tallers on sé que les persones són tractades amb dignitat i pagades degudament. El fet de ser xilena em porta a estar molt connectada amb la naturalesa i amb les cultures indígenes que cuiden d’ella. Tinc un país amb una naturalesa impactant i amb unes tradicions ancestrals màgiques. D’elles he après la cura per la naturalesa.

Parlant de xarxes, però de xarxes invisibles i segurament més profitoses, de quina manera t’ha nodrit el sistema d’ensenyament de la UOC a través d’Internet? En quina mesura estudiar en línia genera un ambient de major llibertat creativa, com has viscut aquest procés d’aprenentatge?

Per a mi és la facilitat d’estudiar quan et mous molt. Vaig començar el meu grau a Berlín, vaig acabar a Barcelona, al mig vaig estar a Xile… També m’han agradat molt els continguts: estan molt orientats al món contemporani. No soc la persona més fanàtica de fer-ho tot en línia, m’agrada molt el contacte directe, però en el sentit més pràctic, en termes de contingut i facilitat (com a professora que volia tornar a fer classes) era la meva millor oportunitat, si no l’única, d’aprendre coses noves.

Precisament la UOC posa en valor conceptes molt presents en el teu treball final, com són l’avantguarda, la innovació, la ciència… Hi ha algun tipus de simbiosi entre alumna i universitat en aquest cas?

En la part de recerca no, perquè soc una de les primeres alumnes que fan aquest tipus de treball. Però en els cursos anteriors de recerca artística, on havia de comprendre la fusió de recerca i art, m’ha ajudat molt a entendre el meu propi procés, és a dir, com s’utilitza la recerca per a crear aquest coneixement i compartir-lo. Aquesta part sí m’ha vingut molt bé amb la UOC, que m’hagi fet comprendre el que feia, què és i per a què s’utilitza la recerca artística.

Mostraràs part del teu treball, que a més és el teu TFG, en el Disseny Hub de Barcelona, al costat d’altres estudiants, dins de l’exposició col·lectiva ‘Imaginar els possibles’. Què representa per a tu aquesta exposició com a colofó als teus estudis?

Han triat la meva peça perquè la part central del meu treball és imaginar-nos altres futurs possibles, maneres noves de crear art, que no continuïn contaminant el nostre planeta. Encara que la sostenibilitat i l’ecologia estan bastant presents avui dia en els processos creatius, al final molts artistes continuen utilitzant materials derivats del petroli per a fer les seves creacions. Estic molt contenta de presentar en aquest espai, perquè el Disseny Hub és un dels pocs espais en què es mostren obres amb aquesta perspectiva d’innovació i sostenibilitat, i que donen suport i fomenten aquest tipus de treball.

Cap a on vols encaminar el teu futur professional?

El que m’interessa és continuar treballant amb empreses de biotecnologia, amb científics, per a crear processos innovadors i sostenibles en el món de la moda. Vull investigar per a la meva marca, i fer-ho amb startups que estiguin en el camp de processos sostenibles i de reciclatge.