L’obra d’art del mes

L’obra d’art del mes és un programa de difusió d’obres d’art que proposem en aquest blog, dirigit pel prof. Joan Campàs, membre de la Xarxa d’extreballadors/es de la UOC, i que ha estat professor dels Estudis d’Arts i Humanitats d’aquesta universitat des de l’any 1995. Gràcies als coneixements i estudis acumulats al llarg dels anys, el prof. Campàs ens ofereix, voluntàriament, difondre el seu mètode d’anàlisi, exposat en el primer post “Què fer davant d’una obra d’art? 5 claus per analitzar-la”. L’obra d’art del mes va començar el novembre de 2021, i cada post mensual incorpora un vídeo amb una classe magistral del professor que aprofundeix els diferents elements de l’obra seleccionada. L’obra d’art del mes es pot complementar amb el programa paral·lel “Museu a casa“, en el qual cada divendres s’ofereix una anàlisi, en un format més introductori d’una obra art.

L’obra d’art del mes de juny 2025

Rafael Sanzio: Les noces de la Mare de Déu

Lo Sposalizio della Vergine pintada per Rafael Sanzio el 1504, és una de les obres més emblemàtiques del Renaixement italià i una de les peces més importants de la Pinacoteca de Brera.

https://www.youtube.com/embed/whi3dOTLhzU?feature=oembedRafael Sanzio: Les noces de la Mare de Déu, 18:51

Rafael Sanzio (1483-1520) va pintar aquesta obra quan tenia uns 21 anys, durant la seva etapa a Perusa, sota la influència del seu mestre Perugino. L’obra va ser un encàrrec per a l’església de Sant Francesc a Città di Castello.

El tema del matrimoni de la Verge està basat en els evangelis apòcrifs i en la Llegenda Àuria de Jaume de Voràgine, que narren com Maria i Josep es van casar. Els pretendents de Maria van presentar vares, i només la de Josep va florir miraculosament, indicant que ell era l’escollit per Déu. La resta de pretendents trenquen la vara per mostrar que ja no seguiran festejant a Maria.

El peu de Josep té sis dits; aleshores, es creia que les persones amb aquesta característica disposaven d’un “sisè sentit”, que els atorgava el do de la profecia i de la interpretació dels somnis.

L’obra està estructurada al voltant d’un eix central, on es troben el sacerdot que uneix les mans de Maria i Josep. Aquesta composició simètrica crea una sensació d’ordre i equilibri, típic del Renaixement. Utilitza una perspectiva lineal molt acurada, amb el punt de fuga situat a la porta del temple. Això atreu la mirada de l’espectador cap al fons, creant profunditat.

Les figures són idealitzades, amb rostres serens i gestos delicats. Incorpora elements de l’estil de Leonardo, com el tractament suau de les transicions entre llum i ombra (esfumat) i l’ús de gestos subtils per transmetre emocions. Els testimonis del matrimoni, situats als costats, mostren una varietat de expressions i actituds, afegint dinamisme a l’escena.

El conjunt d’aquestes figures s’inscriu en un semicercle, forma circular que es reitera al temple del fons i en la forma superior del quadre, repetint, així, el ritme circular de la composició. El temple circular al fons simbolitza l’harmonia i la perfecció divina. També pot interpretar-se com una referència a l’Església com a institució. La composició circular de l’obra simbolitza la perfecció i la unitat.

Rafael entenia la bellesa com un ordre abstracte de representació geomètrica i creia que era tasca de l’artista “fer les coses no com les fa la natura sinó com les hauria de fer la natura”.

Les noces de la Mare de Déu és una obra que resumeix els ideals del Renaixement: l’equilibri entre la bellesa i la espiritualitat, la perfecció tècnica i la profunditat simbòlica. Una bellesa ideal que es manifesta com un amor per les relacions geomètriques ordenades i que és una manera de recordar l’estructura harmònica universal i la perfecció divina.

Fitxa tècnica, 01:09

Anàlisi iconogràfica, 04:44

El temple: la perspectiva, 10:59

Perugino – Rafael, 14:03

Bibliografia, 18:40

–

Joan Campàs i Montaner

–