Entrevista a Llorenç Sabaté

“Que a l’equip hi hagués una persona amb discapacitat, ajudava a la conscienciació de fer les coses accesibles ja que veien els problemes”.

“Sempre s’ha intentat trobar solucions a les barreres que un estudiant amb discapacitat es podia trobar puntualment”.

26/6/2023 – Àngels Doñate

L’octubre del 1998, en Llorenç Sabaté, llicenciat en Ciències Químiques i estudiant d’Enginyeria Informàtica de Gestió a la UOC, entrava per la porta de Tibi per col·laborar en l’accessibilitat web. Un any després, ho feia la seva gossa pigall Cira, ja que el Llorenç té una discapacitat visual. Aquest passat novembre, vint-i-quatre anys després, en Llorenç, ja enginyer informàtic, i el seu company pelut Olimpo, s’han jubilat. Sempre ha treballat a la mateixa àrea, la de tecnologia, tot i que ha anat canviant de nom i de tasques. Es va sentir acollit des del primer dia i pensa que la seva presència conscienciava els seus companys de la importància de fer les coses accessibles, ja que veien de prop el problema que podia suposar no fer-ho. Ara, continuarà treballant per aquest tema a través de l’associació ACIC, a la qual està vinculat.

He anat passant del grup del Campus Virtual, per Tecnologia Educativa, el grup de Projectes i Aplicacions etc. Al principi, vaig entrar per ajudar en el tema de l’accessibilitat web en l’equip del Magi Almirall. I durant tots aquests anys, el tema de l’accessibilitat ha estat entre les meves tasques. Vaig estar alguns anys col·laborant a mitja jornada fins que vaig passar a formar part del personal propi a temps complert. Això va implicar que, a més de portar tasques d’accessibilitat, comencés a portar projectes del Campus Virtual, com la resta de companys del meu grup operatiu. La meva tasca principal sempre ha estat la coordinació de l’accessibilitat en el grup i ho he anat combinant amb la gestió de projectes.

Quina era la teva formació acadèmica prèvia? I laboral?
Quan vaig entrar a la UOC, era llicenciat en Ciències Químiques, especialitat de bioquímica. I també havia fet el Màster en Enologia i Viticultura. Encara que no vaig arribar a treballar de bioquímic, ja que el meu problema visual em va anar afectant. Això dificultava poder ser seleccionat per optar aquest tipus de feina: habitualment es requeria conduir i jo ja no ho podia fer. Per això vaig començar a dedicar-me a la informàtica. La meva primera feina (el 1992) va ser d’informàtic en una petita empresa a mitja jornada. Quan ja feia uns anys que treballava, em vaig plantejar estudiar informàtica, combinant-ho amb la feina. El 1998 vaig començar a estudiar Enginyeria en informàtica de gestió a la UOC. Pensava que, al ser via internet, no tindria cap problema en accedir als materials i podria estudiar i treballar a l’hora.
La veritat és que, des que vaig finalitzar els estudis universitaris en Ciències Químiques fins que vaig entrar a treballar a la UOC, vaig viure una etapa complicada des del punt de vista laboral. És molt frustrant veure com et van tancant portes pel fet de tenir una discapacitat. Un anava a l’entrevista de feina i quan veien que tenies un problema visual s’acabava l’entrevista…

Com i per què vas entrar a la UOC?
Estava treballant en la petita empresa que he comentat. Uns mesos després de començar a estudiar a la UOC, un amic em va dir que el grup de desenvolupament del campus virtual estava iniciant un projecte per fer-lo accessible a persones amb discapacitat visual. En aquella època això del WAI quasi era desconegut. I a mi, que només treballava a mitja jornada, em va interessar per augmentar el meu sou. I va ser així, una mica de casualitat, que vaig començar a participar en aquest projecte en teoria temporal per fer la UOC accessible. Passats uns anys, vaig ser fix a temps complet fins que m’he jubilat.

Ens comparteixes algun dels teus primers records?

Tinc bons records d’aquells primers dies. L’equip em va acollir molt bé. Els hi sorprenien les adaptacions que jo feia servir per treballar, com la línia braille o el lector de pantalla. I més d’una vegada vaig haver d’explicar com funcionava. Em veien teclejant davant d’un ordinador amb la pantalla apagada. Quedava curiós això de treballar amb la pantalla apagada!

Quins són els moments més ‘especials’ viscuts, dels que ets sents més orgullós?
Quan jo vaig començar com alumne, ho vaig fer pensant que en ser una universitat en línia no tindria problemes per poder estudiar el material docent. La meva sorpresa va ser que, en aquella època, el material estava en paper i jo no el podia llegir directament. Requeria passar-lo a format digital o que un lector el passes a format sonor. Aquest pas no era immediat, el podia tenir quan ja havíem fet l’examen final i jo, durant el curs, ja ho necessitava per seguir l’avaluació continua…
Aquí va començar un projecte: transformar el material a format llibre parlat. Després va evolucionar al multi format. Es buscava que, quan un accedís a l’aula virtual, trobés el material en el format que li convingués més. PDF, html 5, audio llibre, etc. Per a mi, aquest canvi va ser un gran avenç. I tot va començar via un projecte de generar un llibre en format daisy… Espero que no es perdi aquest multiformat, ja que al col·lectiu de persones amb discapacitat visual ens facilita poder seguir el curs al mateix ritme que la resta de companys. I que es garanteixi l’accessibilitat dels materials docents, que són la base perquè un estudiant amb discapacitat pugui tenir una bona experiència.

Cal tenir al cap que a l’estudiant, trobar-se un material no accessible quan entra per primera vegada a l’aula, li pot donar molts problemes per seguir l’avaluació continua d’aquella assignatura. Corregir aquesta barrera no és immediat. Trobar una solució al problema és costós i el que surt més perjudicat és el mateix estudiant que, amb tota bona fe ha confiat en la Universitat i es troba que no pot estudiar per un mal material.

Què diries que has après en els teus anys a la UOC? I que t’agradaria pensar què has deixat?
Crec que en aquests anys he crescut com a professional sobretot en el camp de l’accessibilitat. Vaig iniciar aquesta tasca pel fet de tenir una discapacitat visual, però he après molt i he intentat transmetre aquest coneixement als meus companys. Sempre estaré agraït al Magí per confiar en mi i donar-me l’oportunitat de formar part del seu equip. I als meus companys, per ajudar-me quan he tingut alguna dificultat. Crec que la UOC té un nivell d’accessibilitat que en part és culpa meva. Segur que els proveïdors han patit força amb els meus informes d’accessibilitat! Però l’interfície de les diferents planes web abans i després de la meva participació han millorat des del punt de vista de l’accessibilitat.
Penso que, el fet que a l’equip hi hagués una persona amb discapacitat, ajudava a la conscienciació de fer les coses accessibles, ja que veien de prop el problema que suposava si no treballàvem correctament.

Creus que la UOC estava preparada per un treballador amb les teves capacitats?
En les meves tasques, només cal un ordinador adaptat amb lector de pantalla. Aquest és un programa que s’instal·la en l’ordinador que ens llegeix en veu alta o en braille tot el que passa en la pantalla de l’ordinador. Treballant en un equip multidisciplinar no hauria de ser un problema integrar una persona amb discapacitat visual. Tinc clar que hi ha coses que no les puc fer, com mirar si un gràfic queda ben centrat en una plana web. Però puc fer moltes altres coses sense l’ajuda de cap company. I durant els anys, en el grup de tecnologia educativa era molt simple fer compatible la meva feina amb la resta de l’equip: jo em dedicava a programar unes parts de l’eina i altres companys es miraven que, visualment, es veiés perfecte. Així vam funcionar per crear els widgets del campus virtual, per exemple. Jo programava el funcionament del widget i altres companys com l’Arantxa em corregien el CSS perquè es veies perfecte. Potser en l’època de Tecnologia Educativa és quan més bé em vaig sentir treballant a la UOC. Fèiem coses noves molt interessants i em sentia molt integrat. En etapes posteriors la meva participació com a cap de projecte va baixar i potser em vaig sentir un xic desaprofitat.

De vegades, els problemes els he tingut més en les eines de gestió com pot ser ENDALIA. L’accessibilitat brillava per la seva absència. I llavors havia de fer coses rares per omplir objectius, people review, etc. Sempre s’han trobat solucions, però aquesta eina essencial pel personal propi ha estat la meva frustració: no aconseguir que durant tots aquests anys fessin ni una línia de codi més accessible. Només diré que per omplir el People Review havia de contestar les preguntes en un document Word i una companya de RRHH ho entrava per mi a l’eina.

Però tu no venies a treballar sol. Venies amb un company pelut…
Per la UOC han passat tres gossets pigall durant aquests anys: la Cira, la Syra i l’Olimpo. Dos llauradors i una gosseta pastor alemany. Tots han tingut el seu matalàs perquè dormissin mentre jo treballava a l’oficina. I han estat consentits per tots els meus companys. Recordo haver d’arrossegar a la pastora en sortir de Tibi 4, ja que en la casa del costat hi havia uns gossets que li tenien mania i ella s’hi tornava. M’arrossegava quan els veia!

Com expliques a algú de fora, aquesta Universitat que has ajudat a crear?
La major part de les vegades que m’han preguntat han estat per persones amb discapacitat visual que volien saber si una persona amb problemes visuals hi pot estudiar. No els hi puc dir que no trobaran cap dificultat, però fins ara sempre s’ha intentat trobar solucions a les barreres que un estudiant amb discapacitat es podia trobar puntualment. La majoria d’eines que fan servir, jo les havia navegat abans amb el lector de pantalla per corregir els possibles errors. Els he dit sempre que potser podien tenir algun problema amb algun material no accessible del tot, però que se cercaven solucions per fer-ho accessible. Per donar solucions cal la sensibilitat dels professionals que treballen a la UOC i durant aquests anys aquesta era bona. Espero que no es perdi el que hem aconseguit!

En què esperes continuar creixent ara?
Actualment, em fa la sensació que estic d’any sabàtic. He incrementat les hores de piscina, lectura de llibres… Estic mantenint la web d’una associació de la qual soc soci, ACIC, i també dedico hores en tasques d’aquesta associació. En un futur segurament miraré de participar en algun projecte de codi obert com el lector de pantalla NVDA. I intento estar al dia de temes d’accessibilitat ja sigui web com a l’entorn urbà.