Xarxa
d'extreballadores i extreballadors de la UOC

Col·loquis/Debats

Introducció:

La Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC proposa dos col·loquis/debats anuals (un a la tardor i l’altra a la primavera), en format virtual i oberts a tothom, dirigits pel professor Dr. Joan Campàs, que versaran sobre temes d’interès general i d’actualitat, com:

  • Els algoritmes
  • La perspectiva de gènere a través de l’art
  • Física quàntica per a humanistes
  • Neuroeducació
  • Art contemporani i negoci
  • Història del capitalisme

Aquests col·loquis/debats pretenen ajudar a entendre una mica el nostre present, a tenir menys pors i a formular alternatives fomentant l’esperit crític.

L’estructura de cada col·loqui/debat serà la següent:

  • l’activitat es publicarà en aquest blog des d’on es podrà confirmar la inscripció a la sessió online
  • en el post del blog es comentaran les línies principals del col·loqui i les qüestions i problemes a debatre
  • per tal de preparar el debat, s’oferiran un seguit de vídeos, especialment dissenyats per aprofundir en la temàtica proposada
  • es complementarà la informació dels vídeos amb una bibliografia seleccionada i actualitzada
  • el col·loqui/debat es farà en format virtual i tindrà una durada d’una hora i mitja, de la qual els primers tres quarts d’hora seran de presentació i plantejament i la resta de debat i intercanvi d’idees (amb els experts invitats a la sessió)

dfdgd

Tercer Col·loqui/debat (novembre 2022)
Física quàntica per a Humanistes

Webinar “Física quàntica per a Humanistes“. Col·loqui amb Joan Campàs i David Merino.

Dijous 24 de novembre del 2022 a les 18.30h

Enllaç al col·loqui/debat

Perseguint l’objectiu d’establir ponts entre les lletres i les ciències, i d’intentar connectar i pensar en termes i concepcions del present, la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC proposa aquest webinar amb el prof. Joan Campàs i el prof. David Merino, obrint la participació a tota la comunitat UOC, amics i coneguts.

Partirem d’una pregunta: Per què pot interessar a un humanista tenir unes mínimes nocions de física quàntica? (Ens referirem indistintament a la física quàntica o a la mecànica quàntica).

• perquè la realitat ja no es pot pensar amb esquemes clàssics i mai no podrà tornar a ser-ho

• perquè és important està connectat amb la història present, sigui humanística o científica

• perquè cal començar a pensar en probabilitats i no tant en certeses

• perquè la teoria quàntica és, des del principi, una teoria sobre la informació i sobre com accedir-hi

• perquè allò que podem conèixer del món depèn no d’una incertesa o restricció primordial, sinó de com preguntem

• perquè les religions, les pseudociències, suposats científics socials i algun científic de renom avantposen les creences al pensament, a l’argumentació, a l’experimentació

• perquè segons les lleis de la mecànica clàssica, la posició de qualsevol objecte físic en un instant futur pot ser predita si coneixem les forces que hi actuen així com la seva posició i velocitat en algun moment anterior. La realitat, està, doncs, determinada? O hi predomina l’atzar?

• perquè els fenòmens que tenen lloc a nivell atòmic no poden ser descrits utilitzant les mateixes teories que permeten entendre gairebé tots els successos naturals, ni es poden explicar amb el llenguatge quotidià

Sobre la física quàntica se sol afirmar, molt sovint, que:

• els objectes quàntics poden ser tant ones com a partícules. Aquesta seria la dualitat ona-corpuscle.

• els objectes quàntics es poden trobar en més d’un estat alhora: poden estar tant aquí com allà. Això s’anomena superposició.

• no es poden conèixer simultàniament i exacta dues propietats d’un objecte quàntic. Aquest és el principi d’incertesa de Heisenberg.

• els objectes quàntics poden afectar-se mútuament de manera instantània a través de distàncies enormes: aquesta és l’anomenada “acció fantasmal a distància”, derivada del fenomen anomenat entrellaçament.

• no es pot mesurar res sense alterar-ho, així que no es pot excloure l’observador humà de la teoria: el punt de vista és inevitablement subjectiu.

• tot el que pot passar, passa. Hi ha dues raons diferents per a aquesta afirmació. Una es basa en la (gens controvertida) teoria anomenada “electrodinàmica quàntica” que van formular Feynman. L’altra ve de la (molt controvertida) “interpretació dels mons múltiples”.

Però la mecànica quàntica no diu cap d’aquestes coses. De fet, la mecànica quàntica no diu res sobre “com són les coses”, sinó quins resultats es poden esperar en fer certs experiments. Totes les afirmacions anteriors no són res més que interpretacions afegides a la teoria.

La física quàntica no parla de gats, ni que les coses estan en dos llocs alhora, ni que l’observador modifica la realitat, ni que la informació quàntica viatja més ràpid que la llum, ni que hi ha universos paral·lels. La física és quàntica, no màgica.

El físic Leonard Susskind no exagera en dir que «en acceptar la mecànica quàntica, estem acceptant una visió de la realitat radicalment diferent de la visió clàssica».

Fixem-nos que diem: una visió diferent de la realitat, no un tipus diferent de física.

En aquest Webinar mirarem d’introduir els conceptes quàntics d’una manera progressiva, confrontant-los amb els seus antecedents ordinaris, que anomenem clàssics.

  1. Parlarem, breument, de la física anterior al segle XX, que comprèn, sobretot, la mecànica de Newton i l’electromagnetisme (Aristòtil, Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton).
  2. Parlarem de l’experiment de la doble escletxa de Thomas Young (1801), de l’àtom i de la naturalesa atòmica de la matèria, de les partícules del món subatòmic i amb això ens introduirem en els inicis de la física quàntica.
  3. Mirarem d’explicar els conceptes centrals de la física quàntica: el principi d’incertesa de Heisenberg, la funció d’ona de Schrödinger, la superposició (i el gat de Schrödinger), l’espín, l’entrellaçament, la decoherència i l’efecte túnel.
  4. Exposarem les diferents interpretacions que se solen donar de la mecànica quàntica (Copenhaguen, Bohm, universos paral·lels, col·lapse objectiu…)
  5. I a manera de resum, formularem els principals postulats quàntics.
  6. Farem menció d’algunes aplicacions pràctiques de la mecànica quàntica com el làser, el GPS, els ordinadors quàntics, la tomografia per emissió de positrons, la imatge per ressonància magnètica nuclear, la criptografia…

Sempre que es pugui, i a risc de caure en una simplificació excessiva pel fet d’utilitzar el llenguatge ordinari, mirarem d’il·lustrar els conceptes amb exemples del nostre entorn, com ara per què el sol brilla, o per què el cel és blau, o com s’orienta el pit roig en la seva migració anual, o com perd la cua el capgròs…

Joan Campàs

Programa
Sessió online (videoconferència): dijous 24 de novembre del 2022 a les 18.30h
Connexió: de 18.15 a 18.30 h.
Presentació i plantejament del debat: de 18.30 a 19.15 h
Debat i preguntes: de 19.15 a 20.15 h

+ Informació i inscripcions

Segon Col·loqui (maig 2022)
Artistes en femení, contra el patriarcat.

Col·loqui amb Montse Gatell i Joan Campàs

Sessió online (videoconferència): dimecres, 25 de maig del 2022 a les 19.00h

Quan es parla de perspectiva de gènere sovint es fa referència a la violència de gènere, al domini patriarcal, al sostre de vidre, a la bretxa salarial, a la conciliació laboral, a la desigualtat en les tasques domèstiques i la criança…, en definitiva, a la invisibilització, menysteniment i subordinació de les dones.

Però quasi mai s’analitza l’origen i les causes d’aquestes desigualtats i situació, ni de com ha anat evolucionant al llarg de la història, i això dificulta combatre-les i avançar cap a una igualtat real.


En aquest webinar vam intentar explicar com des de l’art es pot incidir en l’anàlisi de les causes, en com s’ha anat construint la ideologia patriarcal i l’hegemonia de la mirada masculina, i en com l’art contemporani reflecteix els plantejaments feministes.


I ho vam fer reflexionant sobre com a través de l’art, es pot reescriure l’origen de la cultura, el component femení de la divinitat, la mirada i el cos, mitjançant quatre temes: el paper de la dona en l’origen de l’art, Asherah, l’esposa de Yaveh, Susanna i els vells d’Artemisia Gentileschi i el cos de la dona en la pintura acadèmica i en l’art de les artistes actuals.


I tot plegat, amb l’objectiu d’intentar modificar els esquemes de coneixement i l’experiència visual, a partir de la premissa que una societat corrupta genera cervells corruptes, una de violenta cervells violents, i una de sexista cervells sexistes.

Joan Campàs i Montaner

Primer Col·loqui amb el prof. Joan Campàs (novembre 2021)
Els algoritmes: del control a la creativitat

(Col·loqui amb Joan Campàs i César Pablo Córcoles)

(Visited 45 times, 1 visits today)