Xarxa
d'extreballadores i extreballadors de la UOC

Col·loquis/Debats

Introducció:

La Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC proposa dos col·loquis/debats anuals (un a la tardor i l’altra a la primavera), en format virtual i oberts a tothom, dirigits pel professor Dr. Joan Campàs, que versaran sobre temes d’interès general i d’actualitat, com:

  • Els algoritmes
  • La perspectiva de gènere a través de l’art
  • Física quàntica per a humanistes
  • Neuroeducació
  • Art contemporani i negoci
  • Història del capitalisme

Aquests col·loquis/debats pretenen ajudar a entendre una mica el nostre present, a tenir menys pors i a formular alternatives fomentant l’esperit crític.

L’estructura de cada col·loqui/debat serà la següent:

  • l’activitat es publicarà en aquest blog des d’on es podrà confirmar la inscripció a la sessió online
  • en el post del blog es comentaran les línies principals del col·loqui i les qüestions i problemes a debatre
  • per tal de preparar el debat, s’oferiran un seguit de vídeos, especialment dissenyats per aprofundir en la temàtica proposada
  • es complementarà la informació dels vídeos amb una bibliografia seleccionada i actualitzada
  • el col·loqui/debat es farà en format virtual i tindrà una durada d’una hora i mitja, de la qual els primers tres quarts d’hora seran de presentació i plantejament i la resta de debat i intercanvi d’idees (amb els experts invitats a la sessió)

dfdgd

Primer col·loqui/debat del prof. Joan Campàs:

«Els algoritmes: del control a la creativitat»

Sessió online (videoconferència): dimarts, 23 de novembre de 2021 a les 19.00h

Es plantejaran qüestions del tipus:

¿Sabíem que aquests innocents “m’agrada” que cliquem a Facebook o a Instagram sense pensar, poden predir la nostra orientació sexual, raça, religiositat, punts de vista polítics, trets de personalitat, intel·ligència, felicitat, abús de substàncies, estat civil, edat, …?

Mentre estem llegint aquestes línies (o mentre estem a Facebook,  WhatsApp,  Instagram, o redactem un e-mail o fem cerques a Google), milers d’ordinadors remots afinen models secrets i algoritmes amb l’objectiu de definir qui som, què volem i com ens comportem. Què fa que siguem tan interessants com perquè valgui la pena espiar-nos? I què se’n fa de tota aquesta informació?

Com han aconseguit estar entre els més rics del món, segons la llista Forbes del 2021, els fundadors o CEOs d’empreses tecnològiques com Jeff Bezos (177 mil milions $), Bill Gates (124 mil milions $), Mark Zuckerberg (97 mil milions $), Larry Page (91,5 mil milions $), Serguéi Brin (89 mil milions $), Ma Huateng (65,8 mil milions $)?

  • D’on surten aquests enormes beneficis, si tot el que fem a través d’Internet (fer cerques a Google, posar un like a Facebook, pujar una foto a instagram, visualitzar un vídeo de you tube, enviar un text per WhatsApp…) és gratuït?
  • Com Cambridge Analytica va incidir en la campanya electoral de Trump? I en les eleccions al Brasil?
  • Com Google va participar en la campanya d’Obama del 2008 i en la seva victòria del 2012?
  • Com funciona Sesame Credit, el sistema xinès de qualificació dels ciutadans?
  • Si Google és una empresa de cerques, per què inverteix tant en dispositius domèstics intel·ligents i vehicles autònoms?
  • Si Facebook és una xarxa social, per què està desenvolupant tecnologia de drons i realitat augmentada?
  • Quin interès pot tenir Google en aplicacions com Google Earth, Street View, Waze o Google Glass?

dgdgdhg

Programa:

Sessió online (videoconferència): dimarts, 23 de novembre de 2021

Connexió: de 18.45 a 19.00 h.

Presentació i plantejament del debat: de 19.00 a 19.45 h

Debat i preguntes: de 19.45 a 20.30 h

Inscriu-te en aquest enllaç! Imagen que contiene objeto, monitor

Descripción generada automáticamente

ghhh

Reflexionarem sobre el següent fet:

Ens passem el dia subministrant dades. En un dia qualsevol de principis del segle XXI, els éssers humans acumulem vuit milions de gigabytes de dades. Google processa una mitjana de més de quaranta mil consultes cada segon: més de 3.500 milions de cerques diàries i 1,2 bilions en tot el món (dades del 2017). Aquesta sorprenent quantitat d’informació diu molt sobre qui som, les pors, desitjos i comportaments que ens impulsen i les decisions conscients i inconscients que prenem. Podem arribar a conèixer coses sobre el comportament humà que fa menys de 20 anys semblava impossible. I tot extret del big data.

Els beneficis immensos d’aquestes companyies provenen de l’apropiació, sense contrapartida, de les nostres dades conductuals, que venen a d’altres companyies, sobretot de publicitat i financeres.

Ho compartim tot (fotografies, vídeos, cançons, estats d’ànims, missatges, ubicacions, restaurants, viatges…), gratuïtament, mentre una elit (Google, Amazon, Facebook, Apple y Microsoft, les GAFAM) esdevé multimilionària amb les nostres informacions.

D’on surten aquests enormes beneficis? Les prediccions sobre els nostres comportaments són els productes i les companyies les ven als seus clients. Es venen prediccions, es comercialitza amb conductes futures (la conducta esdevé una mercaderia): d’aquí la necessitat de conèixer a fons el comportament de la gent: què fa, on va, què compra, què vol, què veu, què pensa … I per a controlar millor les conductes res millor que radicalitzar-les i guanyar l’atenció de l’usuari, i així predir millor el què volem, el què pensem i el què farem  Ells acumulen i a nosaltres se’ns desposseeix i infantilitza.

Tot sembla gratuït, però el cost que paguem és el de viure sota vigilància: «gratis» vol dir inevitablement que una altra persona decidirà com vivim. Cada cop més, les decisions que ens afecten no estan fetes per humans sinó per models matemàtics, opacs, no regulats, sovint secrets, que no sabem com funcionen, a través dels quals desfilen sexisme, racisme i classisme, i propaguen i retroalimenten els estereotips i prejudicis existents. Són els algoritmes.

Els algoritmes estan per tot arreu:

Ja dominen els mercats de valors, la composició musical, la conducció de cotxes i la redacció de notícies, les assegurances, les sentències judicials i l’accés a la universitat, i modelen els nostres gustos, les nostres opinions i incideixen en la presa de decisions i els resultats electorals.

Determinen quins continguts ens mostren les xarxes socials o quines recomanacions ens ofereixen les botigues online a les que comprem, qualifiquen a mestres i estudiants, ordenen currículums, concedeixen (o neguen) préstecs, llocs de treball, hipoteques o beques, s’adrecen als votants, fixen la llibertat condicional i monitoregen la nostra salut.

ghghh

Vídeos

Per aquest primer col·loqui/debat es proposa la visualització dels següents vídeos (s’indica la seva durada)

(VÍDEO 1) “Algoritmes: del control a la creativitat”. Presentació del col·loqui/debat39:03

hjhjj

(VIDEO 2) “Algoritmes: del control a la creativitat”. 1. Stephens-Davidowitz, Seth: Todo el mundo miente. 38:03

ghjj

(VIDEO 3) “Algoritmes: del control a la creativitat”. 2. Marta Peirano: El enemigo conoce el sistema 1:05:06

fddfdg

Bibliografia recomanada:

(ordenada segons interès personal)

  • O’Neil, Cathy (2018). Armas de destrucción matemática. Madrid. Capitán Swing. 280 pp.
  • Fry, Hannah (2019). Hola mundo: cómo seguir siendo humanos en la era de los algoritmos. Blackie Books. 320 pp
  • Zuboff, Shosana (2020). La era del capitalismo de la vigilancia. Barcelona. Paidós. 912 pp.
  • Finn, Ed (2018). La búsqueda del algoritmo. Barcelona. Ediciones Alpha Decay. 384 pp.
  • Benjamins, Richard e Idoia Salazar (2020). El mito del algoritmo. Madrid. Anaya. 327 pp.
  • Kearns, Michael y Aaron Roth (2020). El algoritmo ético. Madrid. Las Rozas. Wolters Kluwer. 305 pp.
  • Duportail, Judith (2019). El algoritmo del amor. Un viaje a las entrañas de Tinder. Barcelona. Contraediciones. 173 pp.
  • Jaron Lanier (2019). ¿Quién controla el futuro? Barcelona. Debate. 462 pp.
  • Pai, Na (2021). La nostra atenció ha estat raptada. Manresa. Tigre de paper. 403 pp.
  • Carrillo Bernal, Javier (2018). PARADIGMA NETFLIX: El entretenimiento de algoritmo. Barcelona. Ed. UOC. 254 pp.
  • García Canclini, Néstor (2020). Ciudadanos reemplazados por algoritmos. Bielefeld. Bielefeld University Pres. 120 pp.
  • Guardiola, Ingrid (2018). L’ull i la navalla. Arcàdia. (Col. Deriva, 1). 272 pp.
  • Levi, Simona (2019). #FakeYou: Fake news y desinformació. Rayo verde. 224pp.
  • Salazar, Diego (2019). No hemos entendido nada: Qué ocurre cuando dejamos el futuro de la prensa a merced de un algoritmo. Barcelona. Debate. 248 pp.
  • Senso Vila, Carles Xavier (2020). Fascismo mainstream: Periodismo, conspiraciones, algoritmos y bots al servicio de la extrema derecha.  Antella. Autor-editor. Independently published. 221 pp.

(Visited 8 times, 1 visits today)