Hieronymus Bosch: El jardí de les delícies
L’obra d’art del mes de febrer-març 2022
¿Com es pot analitzar una obra de la que quasi no hi ha documentació ni sobre la data d’execució, ni sobre l’autor, ni sobre el títol, ni sobre l’encàrrec, ni sobre el seu significat i simbolisme…, i més si es tracta d’una obra cabdal sobre la que s’han donat múltiples interpretacions, des de didàctic-moralitzants, fins a herètiques, alquímiques, utòpiques o invitadores al diàleg?
Es tracta de l’obra El Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch, del Museo del Prado, situada a cavall de l’Edat Mitjana i el Renaixement, del teocentrisme i l’antropocentrisme, de l’artesà i de l’artista liberal, i contemporània d’Erasme de Rotterdam (1466-1536), de Leonardo da Vinci (1452-1519), de la Utopia de Thomas More (1478-1535) el 1516 i de les noranta-cinc tesis de Luter (1483-1546) del 1517.
Curs: Llegir obres d’art / Hieronymus Bosch: el Jardí de les Delícies
El contingut d’aquest vídeo és un intent de reconstrucció, a partir dels problemes que ens planteja i li plantegem, dels temes centrals que constitueixen l’estudi d’una obra d’art en general, i en particular del Jardí de les Delícies, i d’aquí la seva llarga durada (quatre hores i mitja).
Una breu biografia del Bosch dóna pas a la qüestió de si era un devot creient o més aviat un heretge, problema bàsic de cara a la interpretació del tríptic, i a conèixer una mica la seva ciutat, ‘s-Hertogenbosch, d’on derivarà el nom de l’artista, així com els principals esdeveniments del context històric.
La descripció de la fitxa tècnica ens portarà a mirar de resoldre temes com ara l’autoria, la datació, el per què de la forma de tríptic, i qui el va poder encarregar –ens inclinem per Engelbrecht II de Nassau–, i comentar aspectes de la seva composició i del cromatisme i escriure els passos fins arribar al Museu del Prado. Fins aquí la primera hora i mitja.
Atesa la gran multiplicitat d’escenes, personatges i símbols, les properes dues hores es dediquen a descriure i analitzar els tres plafons del tríptic, cadascun dels quals dividit en tres parts, seguint la seva pròpia estructura compositiva.
La darrera hora es dedica a enumerar les principals lectures i interpretacions que diversos autors han fet del tríptic, agrupats en tres grans visions: la didàctic moralista, l’herètica i alquímica, i una lectura crítica que pot servir de conclusió final. Una extensa bibliografia posa punt final a aquesta reconstrucció.
Joan Campàs Montaner