Marcel Duchamp: La font
L’obra d’art del mes de desembre 2022
«Això és art?», s’escolta una i altra vegada des que, en un gest de Marcel Duchamp, aquest va presentar un urinari com si fos una escultura.
Per als essencialistes i defensors de la bellesa pura i de l’emoció transcendent, l’acció de Duchamp simbolitza el pecat original de la modernitat.
En canvi, altres observadors de l’art contemporani celebren la idea que un urinari, una llauna de sopa, o una Harley puguin compartir el panteó de les obres mestres amb La Gioconda i els marbres del Partenó.
El polèmic urinari va irrompre a la història de l’art el 1917 quan, amb el títol de Font, Duchamp el va presentar a la primera exposició de la Society of Independent Artists de Nova York. Signat per R. Mutt i col·locat en posició invertida per subratllar la seva distància respecte a l’objecte, Fontaine es va retirar de la mostra (i Duchamp va abandonar la Society).
Com era d’esperar, aquest rebuig va reportar a l’obra més visibilitat de la que hagués tingut d’haver estat acceptada, i la va convertir en llegendària mitjançant reproduccions en les publicacions avantguardistes de l’època. Si bé l’original ha desaparegut, hi ha abundants rèpliques en moltes col·leccions de museu. En 1964 Duchamp va autoritzar la producció d’un conjunt de rèpliques de tots els seus readymades originals, entre els quals hi una pala de neu (amb el poètic títol de En prévision d’un bras cassé) , un ampoller i una roda de bicicleta.
El llegat dels readymades de Duchamp és complex. D’una banda, el gest de l’artista es pot interpretar com que qualsevol cosa és art, fins i tot l’objecte més humil. Aquesta interpretació ha inspirat a molts artistes, que han aprofitat amb indiferència objectes trobats.
No obstant això, Duchamp preferia considerar els seus readymades com una prova que l’art, de fet, no és diferent de la resta de les coses d’aquest món. En lloc d’elevar la quotidianitat, la seva interpretació fa baixar l’art del seu pedestal a la vida diària.
Aquesta actitud tenia molt en comú amb l’enfocament anàrquic del moviment dadaista europeu coetani, que compartia el desdeny de Duchamp per l’estètica i les institucions establertes. Com Duchamp, els dadaistes desitjaven erradicar les idees convencionals sobre l’art, però s’inclinaven per una visió més obertament política i relacionaven la cultura elevada, que odiaven, amb els horrors de la Primera Guerra Mundial.
La influència dels readymades també s’aprecia en les formulacions dels artistes conceptuals que, com Duchamp, rebutgen l’enfocament visual a favor d’una aproximació centrada en la ment. Així, l’art esdevé un exercici mental. Convertim un urinari o una pala llevaneu en art pel simple fet de contemplar-los com a art.
Aquesta interpretació porta a la concepció més radical del readymade, a saber, la idea que l’art no resideix en l’objecte, sinó en el significat que aquest inclou.
L’urinari de Duchamp simbolitza la desaparició de l’originalitat, les dots artístiques i la connexió personal amb el fruit del nostre treball i, per tant, anuncia la mort del «verdader» art i l’emergència d’un culte deshumanitzador al pseudo art.
Encara que el llegat d’ Duchamp sigui complicat o contradictori, la història de la modernitat i l’evolució de l’art actual són inconcebibles sense ell. En difuminar la frontera entre art i vida, Duchamp va il·luminar el camí del que s’apropava, inclosos la supressió de les distincions entre art superior i popular anunciada per Warhol, el sorgiment de l’art conceptual i la incorporació de materials i formes abans aliens a
l’art.
S’analitza aquesta obra seguint els següents apartats:
- Obra i text, 00:12
- Obra oberta: de primer i segon grau, 01:00
- El paper del receptor, 02:29
- El sentit d’una obra, 04:18
- El ready-made 06:30
- Context històric i artístic, 10:43
- La primera exposició de la Society of Independent Artists, 10:52
- El programa de l’associació, 13:00
- La revista The Blind Man, 15:45
- La Font de Duchamp, 16:56
- El pseudònim Mutt, 18:33
- La reacció davant La Font, 20:16
- Duchamp la troba rere un envà, 26:33
- Els articles del segon número de la revista The Blind Man, 27:59
- Les altres exposicions de La Font, 28:53
- Significat del gest de Duchamp, 29:56
Joan Campàs i Montaner