Xarxa
d'extreballadores i extreballadors de la UOC

Sandro Botticelli: La primavera

L’obra d’art del mes d’abril-maig 2022

Anem ara a estudiar una de les obres més conegudes -i potser la menys compresa- de les obres mitològiques de Botticelli: La Primavera.

Llegir obres d’art / Galleria degli Uffizi: Botticelli: La primavera 1:39:20

Si ens fixem en el títol, sembla clar el que s’hi representa, però si ens hi fixem bé, no està tan clar què fan aquestes nou figures ubicades en una mena de jardí, ni per què s’hi han aplegat, ni què significa tot plegat, com ho palesen les set interpretacions o lectures que se’n han fet: la d’Aby Warburg, la del jardí de les Hespèrides, la d’Ernst Gombrich, la d’Erwin Panofsky, al de Giovanni Reale i Claudia Villa, la de Horst Bredekamp i la d’Enrico Guidoni.

La complexitat d’aquesta obra fa que la posem en relació amb les altres obres mitològiques de Botticelli, que en clau de gènere parlem de l’homosexualitat de Botticelli, que descrivim el neoplatonisme de Plotí i de Ficino, i que s’elabori una interpretació feminista d’Afrodita 

I per tal de contextualitzar i donar un marc teòric que en faciliti la comprensió, s’han elaborat dos vídeos:

L’artista al Renaixement  52:58

En aquest primer s’hi explica que en el Renaixement no existia el concepte d’art, d’artista o de Belles Arts, i el mecenes o client era, de fet, el que es considerava l’autor de l’obra. 

S’hi estudia el sistema d’artesà/artista i la seva inicial transició cap al nostre sistema de l’art modern, els primers passos de la qual es van donar mitjançant l’aparició del gènere literari de les biografies, del desenvolupament de l’autoretrat i de l’ascens de l’artista cortesà. 

Per estudiar el paper d’aquest artesà/artista ens centrem en els tallers, els contractes i la perspectiva de gènere, que ens portarà a descriure en què consistia l’ideal femení i l’ideal masculí, i en com l’art era un dels mitjans de la construcció de gènere.

Desconstruint alguns mites del Renaixement 39:20

En aquest segon s’hi explica que sobre el Renaixement, l’humanisme i els seus artistes s’han construït diferents tòpics amb un clar biaix romàntic, idealista i esteticista. 

Aquest vídeo està dissenyat per a desconstruir-ne alguns, sobretot els que fan referència al concepte d’art i a la bellesa, a la idea de l’artista creador, i a la uniformitat i homogeneïtat de la producció artística, posant l’èmfasi en el finançament de les obres d’art i la diferent tipologia de mecenatge, i mirant d’explicar per què es produeix aquest retorn al món clàssic, per què es recupera la tradició clàssica i per a què servien els humanistes.

Joan Campàs Montaner

(Visited 3 times, 1 visits today)