Piero della Francesca (c. 1415-1492): Díptic del duc d’Urbino, o Retrat de Battista Sforza i Federico de Montefeltro o Triomf de la Castedat, 1465-66

L’obra d’art del mes – Novembre 2023

Llegir obres d’art / Galleria degli Uffizi: Piero della Francesca: Retrat de Battista Sforza i Federico da Moltefeltro – 28:34

Aquest retrat de Federico de Montefeltro i Battista Sforza ens remet a dues qüestions:

1. com i per què el Renaixement es va donar en altres ciutats d’Itàlia, en particular, com la petita Urbino (un feu papal que pertanyia als Montefeltro –una família de condottieri–, que l’havien adquirit a canvi dels deutes contrets amb ells pel papat),

2. i com l’art és utilitzat com a instrument per a crear-se una determinada imatge que, a la vegada, donés testimoni tant de les ambicions dinàstiques, com de la riquesa, la posició, la destresa militar i les aspiracions culturals.

En definitiva, com l’art pot servir per a legitimar el poder?

Per tal de respondre aquestes qüestions ens centrem, en primer lloc en el context de la ciutat d’Urbino i en el seu dirigent, el condottiero Federico de Moltefeltro, cosa que ens permetrà entendre el per què de projectes d’arquitectures grandioses i decoracions ostentoses (el palau ducal, les residències ducals de Gubbio i d’Urbania, la nova catedral, el convent de Santa Chiara…) com la biblioteca i el petit estudi (studiolo) de Federico.

Aquest doble retrat dels ducs d’Urbino és un díptic amb els retrats dels esposos Federico da Montefeltro i la seva segona esposa Battista Sforza, quadre realitzat amb tècnica de pintura a l’oli, i un dels primers retrats renaixentistes.

Atès que Battista va morir a conseqüència del part del fill Guidobaldo als 26 anys (havia tingut set filles més) i que, probablement, el retrat de Federico va ser pintant abans, el de Battista deu ser un retrat pòstum (es diu que Piero va utilitzar la seva màscara mortuòria per a fer el retrat). Es tractaria, doncs, d’una conversa eterna amb la seva dona morta.

Els protagonistes estan representats de perfil, com els de les monedes romanes i les medalles, en una immobilitat solemne. Federico està situat davant d’un món de llacs, rius i embarcacions; per contra Battista està situada davant d’un paisatge tancat i fortificat. La gosadia de la composició es troba en aquest sobtat canvi entre aquests plans de perspectiva distant.

El realisme i l’atenció al detall es poden comprovar en la descripció miniaturista de les joies de Sforza i del seu pentinat, de les arrugues, pigues i taques de la pell verd oliva de Federico, del quan veiem el seu perfil esquerre atès que un torneig anterior li havia costat el seu ull dret i el pont del nas. En el revers, es representen els triomfs: l’arribada dels esposos a la vila d’Urbino sobre carros al·legòrics, acompanyats per àngels i unicorns, símbols de la castedat i amb escriptures d’homenatge. La inscripció referida a ell exalça les virtuts del sobirà, la seva fama i comandament; la d’ella exalta la seva modèstia i castedat, i el seu paper com a esposa d’un home cèlebre.

–

Joan Campàs i Montaner