Sortides
Crònica de la sortida a Cardona i al Santuari del Miracle
Ha estat la tercera sortida del cicle Conèixer la Història de Catalunya que organitza la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC. Les dues anteriors van tenir lloc l’any passat, el 28 de maig a les Gavarres, i el 5 de novembre a la Colònia Güell.
Dissabte 27 de maig de 2023 va tenir lloc la tercera sortida en la qual el professor Joan Campàs ens guia per llocs interessants de la història de Catalunya. L’objectiu és utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i visualitzar in situ indrets, paisatges o monuments rellevants, per tal d’aprofundir en el coneixement de la Història de Catalunya a través del seu territori, i de com aquest territori ha estat modelat per la història i l’art.

Ens vàrem trobar en el punt d’accés de la Muntanya de Sal de Cardona, on férem la visita guiada a la mina, un lloc ben sorprenent i interessant. Els 120 metres de la muntanya són només la punta d’un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat. L’espai esdevingué una de les mines de sal potàssica més importants del món, Mina Nieves de Cardona (1929-1990), amb 300 km de galeries. L’origen geològic d’aquesta sal se situa en l’Eocè Superior (40 milions d’anys), quan la Catalunya central era coberta per un mar connectat amb l’oceà Atlàntic des del que avui seria el golf de Biscaia, abans que s’erigís la serralada dels Pirineus.

Acabada la incursió per la muntanya de sal ens vam desplaçar fins el castell de Cardona, on vàrem visitar la col·legiata de Sant Vicenç, i després pujàrem fins a la torre de la Minyona, la torre d’origen medieval, avui escapçada i que va tenir un gran valor com a lloc de vigilància.
El prof. Campàs ens va parlar de la importància de la sal (l’or blanc), d’on prové la paraula “salari”, i de la rellevància política i econòmica de Cardona, amb els senyors de Cardona, anomenats reis sense corona.
Abordàrem els temes de Materialisme històric i capitalisme i el Feudalisme, i el rol que jugàven els castells i les esglésies medievals, com la col·legiata de Sant Vicenç, destacant la seva arquitectura del romànic llombard.

A continuació ens vàrem traslladar fins el Santuari del Miracle, on vàrem fer un dinar de grup dins el mateix restaurant del recinte, fins l’hora de visitar el retaule barroc.
En aquest punt vam aprofundir sobre el significat del barroc, l’esclesiàstic i l’absolutista, el paper de l’erotisme, el naturalisme i el classicisme. L’angoixa existencial, la crisis de les teories del renaixement, etc.

El prof. Campàs feu la cloenda de la sortida obsequiant els assistents amb el llibre “La creació d’un Estat feudal. L’Alta Edat Mitjana (segles XI-XIII)” escrit per ell mateix i editat per Barcanova, 1992. Va anunciar que la propera sortida seria el mes de novembre a Miravet (Ribera d’Ebre).
Crònica de la sortida a la Colònia Güell
Ha estat la segona sortida de les dues que organitza cada any la Xarxa d’extreballadors/es, del cicle Conèixer la Història de Catalunya. L’anterior va tenir lloc el 28 de maig de 2022 a les Gavarres.
El dissabte 5 de novembre una quarantena de persones (alguns/es extreballadors/es, treballadors/es, estudiants, graduats/des i molts seguidors i seguidores habituals de les activitats que proposa el prof. Joan Campàs, acompanyats d’amics i familiars) ens vàrem trobar davant del Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, edifici que fou l’antiga cooperativa de la colònia.
Vam visitar el centre, la seva exposició i audiovisual, així com l’urbanisme de la Colònia, tot seguint atentament les explicacions del prof. Campàs sobre la protoindustrialització i l’emfiteusi i vam poder observar la maqueta polifunicular del que havia de ser l’església, projecte que va quedar aturat amb la mort d’Eusebi Güell.

Tot seguit, travessant el bosc de Joaquim Folguera, arribàrem a la Cripta, observant el seu entorn exterior. En Joan ens va parlar del modernisme a Catalunya i ens va ensenyar els molts símbols que amaguen els racons exteriors de la cripta (entre d’altres, un porró de vi, peixos, alfes, omegues i una papallona!), les seves diverses perspectives, el pòrtic i les seves columnes (les de basalt són de Castellfollit de la Roca), així com la seva integració amb l’entorn natural.

Asseguts al subpòrtic ens va explicar l’estructura arquitectònica. Vam entrar dins de la cripta (on vam descobrir que havia estat pensada com a sepulcre per l’Eusebi Güell), vam gaudir d’un espai extraordinari.

Després, des de fora, vam pujar a l’espai superior previst per a l’església que no es va construir, i que havia de ser una rèplica de la Sagrada Família a escala 1:4 i aquí ens vam fer la fotografia de grup.
Seguidament ens desplaçàrem cap al centre de la colònia, i vàrem observar diversos edificis singulars, com la casa del secretari, la casa del metge, el teatre Fontova, i l’Ateneu Unió. Aquest darrer és un bar-restaurant que conserva l’atmosfera modernista i en el qual ens vàrem quedar a dinar.
Acabat, ens arribàrem fins a l’edifici de l’escola i casa del mestre, on el prof. Campàs ens parlà de socialisme utòpic i la consciència de classe, de neurociència i ideologia. Posteriorment voltàrem la colònia pel llindar fins arribar-nos a la fàbrica, passant per davant de Ca l’Espinal, la masia Can Soler de la Torre, on hi vivien els senyors Güell quan es desplaçaven a la colònia. Acabàrem la visita davant de ca l’Ordal, casa on havien viscut els masovers que s’ocupaven del cultiu de tota l’àrea agrícola.

–
Jaume Moregó Sala
Sortides Anteriores
Sortida a les Gavarres (maig 2022)