Entrevista a Cristina Nogués

Va ser directora dels Estudis de les Enginyeries Informàtiques de la UOC del 1997 al 2001

“La creació dels estudis d’informàtica mitjançant el seu propi medi, Internet, va ser la meva millor experiència professional”

12/12/2023 – Josep Nieto
El curs acadèmic 1997-98 es van iniciar els estudis d’Enginyeria Informàtica a la UOC, amb dues titulacions: la enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes i la enginyeria tècnica en Informàtica de Gestió. Hem parlat amb la Cristina Nogués, qui va ser directora dels Estudis de les Enginyeries Informàtiques de la UOC del 1997 al 2001, que ens recordi com van ser aquells començaments. Doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Madrid (1986) i Llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1976), va ser professora associada de la Facultat d’Informàtica de la UPC als seus inicis. En la seva trajectòria professional, va ser responsable de comunicacions digitals a l’empresa elèctrica ENHER i, posteriorment, directora de desenvolupament de programes i productes de IBM al laboratori d’IBM Barcelona de 1986 al 1997.

– Quan i com vas arribar a la UOC?
Vaig arribar a la UOC el juliol del mateix any 1997, recomanada pel Dr. Ramon Puigjaner, qui havia estat el meu director de tesi l’any 1981, als inicis dels estudis d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El Dr. Puigjaner havia preparat els currículums per a les dues enginyeries de la UOC i encarregat el material d’estudi de les assignatures que formen els primers semestres d’estudi, però no entrava en els seus plans romandre a Barcelona, al ser catedràtic i degà a la Universitat de les Illes Balears. Em va passar el relleu quan faltaven dos mesos per iniciar el curs acadèmic.

D’esquerra a dreta: Josep Prieto, Ramon Puigjaner, Cristina Nogués i Rafael Macau

– Com vau dissenyar els estudis d’informàtica de la UOC?
El plans d’estudi de les dues titulacions inicials van ser confeccionats durant els primers temps d’existència de la UOC, junt amb els d’altres carreres, per presentar-los al Ministeri d’Educació per a la seva aprovació i d’aquesta manera poder desplegar les carreres corresponents. Així és que ja em vaig trobar els plans d’estudis d’ETIG, d’ETIS i d’EI (el segon cicle) fets i aprovats.
Malgrat això, vam haver de modificar els plans d’estudi per adaptar-nos a la normativa vigent del Ministeri, aprofitant per fer canvis en algunes assignatures i demanar algunes optatives més per tal d’adaptar-se a la realitat sempre canviant del món informàtic.
A l’inici del mes de setembre van formar l’equip docent amb dos professors coordinadors: Eugènia Santamaria, doctora enginyera en telecomunicacions, i Ramon Segret, enginyer industrial. Una mica més tard es va incorporar a l’equip docent l’enginyer informàtic Joan Manel Marqués.
El treball d’aquell mes de setembre va ser frenètic, seleccionant professors col·laboradors, treballant amb ells la manera d’interactuar amb els alumnes a distància, la manera en què es farien les pràctiques de les assignatures, tot un repte i una il·lusió per a tothom, al ser la primera vegada. Hi va haver una entesa i un ambient excel·lent amb tots aquests professors col·laboradors.
Finalment el curs va començar amb 200 estudiants a cada enginyeria. Tothom -des de l’equip docent, professors associats i tots els alumnes- van ser participants actius per el desenvolupament del futur dels estudis de les enginyeries a la UOC.

– Com eren aquests primers estudiants?
El tipus d’estudiant matriculat eren majoritàriament professionals de la informàtica que havien deixat a mitges els estudis per anar a treballar i que volien completar el seu currículum amb un títol universitari. Des de l’equip dels Estudis va coincidir en què calia la convalidació d’assignatures de tots aquells estudiants que ho havien demanat, una feixuga feina on calia homogeneïtzar criteris entre els professors i aplicar-los expedient rere expedient.

– Va ser complicat al ser uns estudis no presencials?
Una vegada el curs iniciat, l’equip docent va continuar el seu ritme frenètic per preparar els currículums i materials per a les properes assignatures, incorporant les tècniques i avenços, perquè la informàtica de llavors no parava d’incorporar novetats.
Vam solucionar també problemes nous que apareixen quan treballes en el món virtual. Com anècdota puc citar el programari de pràctiques, que en una universitat presencial estava pensat per a una ‘aula de pràctiques’ amb 10 o 12 màquines i les llicències de les companyies propietàries eren per a ús en aquestes màquines, propietat de la universitat.
Nosaltres, però, en necessitàvem repartir centenars de programaris -i posteriorment milers-, i les màquines en les quals s’havien d’instal·lar eren propietat de cada estudiant. Les companyies amb qui vàrem contactar van entendre el repte que suposava, i van crear noves modalitats de llicències per a aquest cas.
Pensar com fer les pràctiques era una novetat a la UOC i molt important per a uns estudis d’informàtica, atès que les altres carreres no havien experimentat aquesta necessitat, encara. Per a aquesta responsabilitat s’incorporà un professor, en Josep Prieto, que començà el març del 1998. Prieto venia del món de la docència en un institut.

– Què va representar l’experiència de treballar-hi?
En primer lloc, a mi m’agraden les innovacions i els reptes que representen, per tant, participar en la creació dels estudis d’informàtica mitjançant el seu propi medi -Internet- va ser la meva millor experiència professional, tal com tenir l’oportunitat d’incidir en la docència dels futurs enginyers informàtics quan portes mes de 20 anys de professió en l’àrea de desenvolupament del software.
I el segon punt per esmentar, és l’experiència de treball pluridisciplinari relacionat amb les altres carreres i els seus equips de docència.
La creació i desenvolupament d’aquella jove universitat va ser possible gràcies al rector Gabriel Ferraté, qui va transmetre l’esperit dinàmic, pioner i la seva visió i la innovació en una nova universitat. Recordo gratament les reunions de la comissió acadèmica -formada per tots els directors dels estudis de la UOC- com un lloc de debat pluridisciplinar que feia ampliar l’horitzó. Un bon equip treballant amb la passió que requereix el projecte pioner de la UOC.

– Quina ha estat la teva trajectòria posterior?
En sortir de la UOC vaig tornar a treballar per IBM en diversos llocs de direcció en l’àmbit europeu fins que em vaig jubilar. Actualment, visc jubila