Blog de la Xarxa d'extreballadores i extreballadors de la UOC

Damien Hirst: La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu, 1991

Com ens podem introduir en l’art contemporani? Per què els preus són tan elevats? Qui ho compra? Per què i per a què? Com avaluar si és bo, si té qualitat? Per tal de respondre aquestes preguntes aquest vídeo proposa fer una immersió en l’obra de l’artista britànic Damien Hirst, pertanyent al grup YBas (Young British Artists)

Curs: Llegir obres d’art. Damien Hirst: La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu 48:24

La decisió de comprar una obra d’art contemporani no es basa només en l’art, sinó que va adreçada a minimitzar la inseguretat (els rics no poden invertir temps per educar el seu gust).

La inseguretat dels col·leccionistes es reforça per la forma de descriure l’art contemporani: només poden confiar en la MARCA.

Els col·leccionistes són clients habituals dels marxants de marca, liciten a les cases de subhastes de marca i compren artistes de marca.

Fins que no s’aconsegueix una marca, no se és ningú en el món de l’art contemporani.

Entre els multimilionaris, el diner té molt poc significat, ja que tots en tenen.

El que impressiona és la propietat d’una cosa rara i única. Posseir una determinada obra marca la diferència: s’està per sobre la massa del món de l’art.

El ric aspira a adquirir «béns posicionals», a satisfer el desig de «l’he de tenir», «això ha de ser meu», coses que demostrin a la resta del món que són realment rics.

Què es pot comprar amb dotze milions de lliures esterlines que generi tant estatus i reconeixement com una obra d’art contemporània de marca?: «Això és un Hirst».

Per contra, fer ostentació d’un Lamborghini es considera una vulgaritat.

Com determinen el preu els marxants d’art? Ningú en vol parlar: les galeries distingeixen l’espai d’art de l’espai de comerç. No té res a veure amb el cost, ni amb el temps d’execució, ni la qualitat «artística», ni l’estètica… El més important és la senyalització.

En un mercat on la informació és escassa I no sempre fidedigna, la regla bàsica és que el nivell dels preus indica la reputació de l’artista i l’estatus del marxant i del comprador.

El procés reflecteix la dimensió d’una obra: diferents nivells de preus signifiquen que la producció d’un artista no és coherent.

Quan el judici sobre la qualitat és incert, els preus transmeten la confiança al comprador.

Elements que determinen el preu:

– la reputació del representant de l’artista

– l’efecte Veblen: quant més elevat és el preu percebut, més valuós es considera l’objecte i més gran la satisfacció del comprador

– és millor vendre-ho tot en una exposició que mirar d’atènyer preus màxims per a unes poques obres

– el marxant mai ha de rebaixar el preu de la llista d’un artista: la il·lusió de l’èxit ho és tot

– existeix una promesa implícita que els preus de la propera exposició d’un artista seran més elevats

– el «preu justificable»: es posa un preu si es pot justificar davant d’un client davant d’una altra obra penjada a la mateixa paret

– existència de llistes d’espera: assignen les obres a les persones adequades i controlen que l’obra no es subhastarà immediatament. Algunes només donen dret a ser el primer «a mirar». No se sap quanta gent la formen ni qui són.

En aquest vídeo s’intenta aplicar el que acabem de dir a l’obra de Damien Hirst, seguint el següent esquema:

Breu biografia de Hirst, 01:55

L’exposició Freeze, 03:17

L’exposició Gambler, 04:50

– Mil anys, 05:09

«Obres de tancs», 05:58

«Sèries de vitrina», 06 :33

«Spot paintings», 07 :48

«Spin paintings», 09 :32

«Pintures de papallones», 10 :36

«Pintures fotorealistes», 12:01

El bar-restaurant Pharmacy, 15:37

El premi Turner, 21:28

– Mare i fill, dividits, 21 :41

El cas del quadre de Stalin, 23:17

Per l’amor de Déu, 24:37

L’obra com a marca, 29:07

La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu, 32 :20

– El tauró de Saunders, 33 :44

Les marques en joc, 36 :21

– Charles Saatchi, 36 :37

– Larry Gagosian, 37:18

– Nicolas Serota i Tate Modern, 37:29

– Steve Cohen, 37:50 I 43:17

Els problemes de conservació, 38:42

Bibliografia 48:19

Joan Campàs i Montaner

(Visited 4 times, 1 visits today)