Blog de la Xarxa d'extreballadores i extreballadors de la UOC

AfterUOC

AfterUOC és la trobada anual d’extreballadores i extreballadors de la UOC. Un espai de reconnexió, de retrobament d’excompanys/es de feina, de reviure moments intensos en els quals vam formar part d’un projecte únic, pioner i innovador.

AfterUOC 2023

26/9/2023 – Àngels Doñate

Els quatre rectors de la UOC conversen en el marc de l’AfterUOC, la trobada anual d’extreballadores i extreballadors

Acompanyats per en Genís Roca, en l’auditori reformat de Can Jaumandreu, van compartir la memòria de la Universitat i van parlar sobre el seu futur.

Aquesta és la cinquena trobada de la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC, que ja compta amb 200 persones inscrites.

Dimecres 20 de setembre, prop de les sis de la tarda. Desenes de persones van arribant als espais de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Can Jaumandreu quan encara l’equip tècnic, el de protocol i la presentadora fan els darrers assajos. Volen que tot estigui a l’altura d’aquesta tarda¿ i ho aconseguiran! Més de 150 persones en seran testimonis. Hi ha ganes de trobar-se en aquest AfterUOC, sens dubte un dels més especials que organitza la Xarxa d’extreballadores i extreballadors. Somriures, abraçades, cares de sorpresa, anècdotes que broten, converses que s’entrecreuen des del primer moment… entre antics treballadors, però també companys veterans dels estudis i de l’equip propi. Tots els assistents són conscients que estan a punt de viure un moment únic. Aquesta tarda es fa història: els quatre rectors de la UOC seuran junts en un escenari. Quantes universitats poden presumir de convocar tot el seu passat i present (i futur!) per conversar una bona estona? Malgrat la importància institucional d’aquest fet, a la sala es respira un ambient de família.

La Isabel Salas, en representació de la Gestora de la Xarxa, conduirà l’acte amb elegància i un punt entranyable. Comença donant la benvinguda i destacant que aquesta trobada és molt especial per tres raons: “La primera, perquè el cinc és un número rodó, i aquesta és la cinquena vegada que ens apleguem. La segona, perquè estem en un auditori que gairebé estrenem, perquè ha sigut recentment reformat. La tercera, que comptem amb les dues rectores i els dos rectors de la casa. Ells han estat i són persones que han visionat la UOC, l’han ideat, l’han fet realitat i l’han liderat. Han fet possible que aquesta universitat sigui un referent internacional en el món de l’ensenyament en línia, un actiu valuós en el sistema educatiu i un motor de gestió i difusió del coneixement.”

La presentadora dona la paraula a un orgullós Francesc Noguera, coordinador general de la Xarxa, que emmarca “aquesta trobada que comencem a viure i que busca que ens retrobem amb companys amb qui vam compartir un projecte engrescador, innovador i, fins a cert punt, arriscat. L’any 2017 es va celebrar el primer AfterUOC, i avui som 200 persones inscrites a la Xarxa”. Tot seguit, la Isabel presenta les activitats a partir del blog de la Xarxa, donant a conèixer tot el contingut que recull gràcies a aportacions com la d’en Joan Campàs en el món de l’art, en què destaca El museu a casa, L’obra d’art del mes, les sortides que s’organitzen o l’especial Picasso d’enguany. En aquesta visita guiada a través de la pantalla, la presentadora també mostra els espais de converses, debats i entrevistes en què participen professionals UOC en actiu o antics treballadors. Comenta el canvi de nom, ja que ara és el blog Extr@UOC, en un joc de paraules entre extraordinari més enllà de la UOC.

Llavors, una sorpresa: la pantalla que presideix l’escenari s’omple de música. Quatre orquestres, amb quatre directors, interpreten un fragment de la “Simfonia del Nou Món”, de Dvorák. Arriba el moment que tots esperàvem: en Genís Roca, antic treballador (1995-2002), puja a l’escenari per conduir la conversa entre els quatre rectors. Explica que aquesta obra la va compondre l’autor txec entre 1891 i 1895. “1895 i un nou món. Cent anys després, el 1995, neix la UOC, que té molt a veure també amb el fet d’explorar les noves oportunitats. Explorem aquest nou món digital ara ja fa alguna temporada. Quatre orquestres, quatre directors diferents. Oh, atzar, un home, una dona, un home, una dona dirigeixen aquesta orquestra. Un present, un futur brillant¿ Un home, una dona, un home, una dona, rectors”, bromeja per demanar que pugin a l’escenari els quatre convidats especials: Gabriel Ferraté (1994-2005), Imma Tubella (2005-2013), Josep Antoni Planell (2013-2023) i Àngels Fitó (abril 2023-). De manera dinàmica i interessant dona veu a aquests experts per repassar passat, present i futur de la UOC a partir de tres preguntes.

Què heu après de la UOC?

Rector Ferraté: Sobretot, el que no s’ha de fer a la universitat. La experiència em va demostrar que la universitat era molt conservadora i que tenia por del canvi. A la UOC vam aprendre a fer coses de manera diferent, perquè si sempre s’ha fet així cal aprendre a fer-ho diferent.

Rectora Tubella: Jo vaig aterrar a la UOC per culpa d’en Gabriel, que em va seduir. Vaig aprendre a desaprendre. És dificilíssim, però si un vol avançar ha de deixar enrere moltes coses que ha cregut veritats inamovibles. I m’ho va ensenyar ell.

Rector Planell: Tots els criminals tornen al lloc del crim, i ser avui aquí confirma aquesta dita. Citaré el Ronald Reagan. Jo no soc fan d’ell, però el que li devia fer els discursos era una persona molt llesta. Deia que la frase més terrorífica que et poden dir és “soc del govern i soc aquí per ajudar”. Sé que els que m’han precedit ho han viscut en pròpia carn, i l’actual rectora ho està vivint. La segona cosa que he après és que les universitats poden evolucionar, canviar, transformar-se… Compte! (i m’agrada aquesta paraula), això té un cost elevat des del punt de vista acadèmic i de gestió. La UOC és una demostració que es pot.

Rectora Fitó: Em fa molta il·lusió ser aquí, i soc l’única dels quatre que pot dir que ha estat a les ordres de tots tres. Del rector Ferraté he après que tot és difícil i és possible. De la rectora Tubella, que t’has de guanyar la gent; si no, no pots dur endavant el que et proposis. I del rector Planell, que no pots acceptar un no per resposta, i aquí estem. I de mi mateixa, que la il·lusió mou muntanyes. Tota aquesta suma d’aprenentatges és el gran llegat que té la UOC, el que tots hem après i ens permet mirar amb valentia cap endavant.

Heu viscut la UOC en primera persona, l’heu cuidada… Què és el més valuós que té?

RF: L’adaptabilitat al canvi: adaptar-se als canvis de la societat i al que la societat demana.

RT: Les persones, els professionals de gestió i de l’acadèmia, que s’han sabut adaptar a un model universitari que no era el tradicional, que demanava desaprendre. I ho dic per experiència, perquè jo venia de fer classes a la UAB i la URL i vaig trigar molt. I els estudiants! Una de les coses que més m’agradaven era anar als actes de graduació. No he tingut en una altra universitat, mai, estudiants com els nostres. Vull destacar també els materials.

RP: Coincideixo a valorar la gent de la UOC per la il·lusió, el compromís…, que formen part de l’ADN de la UOC. Això reflecteix el model UOC: no es podria haver fet el que hem fet sense l’estructura que tenim i com ens hem organitzat. Això és fruit de les generacions que han anat consolidant aquesta universitat. Un model propi i únic. Què diferencia les universitats? Quatre elements: la seva missió, però també la seva estructura, fonamental; el model de gestió, cada cop més important, i nosaltres ho tenim molt pensat, i la cultura acadèmica. Aquí tenim fets demostratius de com ha evolucionat el model, a diferència de les paraules que diuen els experts, que parlen del canvi en la universitat del futur.

RF: He volgut aprofitar un text de Salvador Cardús que parla de tres metàfores per a un país del futur. On hi diu país hi poso UOC i em funciona bastant bé. La primera diu “les arrels són el futur” (pioners, arriscats…, això també és el futur de la UOC; com més fidels siguem a les arrels, més futur tindrem). La segona metàfora és “tots som immigrants“, d’una manera o altra. El fet d’estar surfejant amb la tecnologia constantment ens dona aquesta mena d’esperit de superació que traslladem als nostres estudiants. Aquesta imatge serveix per als que treballem i per a aquells que procurem donar les millors oportunitats. La tercera, “la identitat és la pell“. Qui és la pell de la UOC? Les persones.

Per acabar projectant cap al futur, quines són les grans oportunitats que té la UOC?

RF: La UOC trenca límits, geogràfics i de temps; aquesta és la capacitat que la fa diferent.

RT: La UOC va ser un punt de referència mundial des del punt de vista de la universitat a la xarxa. L’any 95, amb la situació d’internet que vivíem a Europa, no es podia entendre que una universitat pogués fer l’impossible. En Ferraté deia que només els que intenten l’absurd aconsegueixen l’impossible. La UOC va ser durant molts anys un punt de referència. Podem pensar que ara el context és més difícil (ja tothom fa classes a internet i…). Però és en els moments difícils quan neixen les oportunitats. Hem d’estar-hi atents perquè segur que n’hi ha ara. Les veurem si no deixem d’engrescar-nos, de ser innovadors i gosem arriscar-nos.

RP: La gran oportunitat és ser el model europeu o mundial del que ha de ser un cert tipus d’universitat en el segle xxi i més enllà. Dintre del projecte d’aliances europees que hem estat treballant, crec que tenim un lideratge indiscutible en formació en línia, i tenim l’oportunitat de marcar a escala internacional quin ha de ser el model en aquest tipus d’educació. Un repte i una oportunitat: ser un model en si mateixa. Tard o d’hora, les universitats hauran de decidir què volen ser. El rector Eliot, a Harvard, al segle xix va dir “més i de tot”. Això implica que Harvard ha de fer classe de tot i fer recerca i més… Això ha establert un model, i aquí pensem que ens hem d’emmirallar en ells. Potser no és així. Les universitats napoleòniques aposten per la professionalització de l’educació. Actualment, la rectora lidera un procés en aquesta línia: la professionalització i l’ocupabilitat són cabdals en un sector i un tipus d’universitats. Hi ha una demanda creixent de formació superior professionalitzadora dirigida a l’ocupabilitat de grans segments de la ciutadania. És on la universitat té una gran oportunitat.

RF: L’oportunitat és el context de la formació al llarg de la vida, que inclou tot el que fem. Des del punt de vista acadèmic, organitzatiu i econòmic, el gran repte és ser capaços d’integrar tres coses: integrar la tecnologia en la nostra proposta educativa; continuar integrant/connectant i generant coneixement, és a dir, ser perseverants en la tasca de recerca, i, finalment, ser capaços d’integrar la resta d’actors, i d’això en diem aliances. Això ens permetrà mantenir les arrels de singularitat, de risc i continuar sent pioners.

“Aquest era el viatge que us proposàvem”, diu en Genís Roca per tancar, i reconeix que “no sempre es té el privilegi de veure la història de la UOC asseguda en quatre cadires. Hi ha hagut molta preparació i molta il·lusió per fer-ho possible”. Formalment, la rectora Fitó tanca l’acte agraint als rectors anteriors la seva presència i tot el llegat que ens han deixat i donant les gràcies també a la tasca de la Xarxa Extr@UOC i als assistents per compartir aquesta estona. Abans de marxar repeteix paraules que ja havien sortit, com llegatfuturcompromís, i hi afegeix “passió, vocació i il·lusió, que rimen” com a elements que, tots plegats, faran a la Universitat ser un referent. Aquesta il·lusió que es copsa també al pati, on els quatre rectors xerren amb els assistents, amb la copa de cava a la mà. I aquí, els records i la memòria de la Universitat, però també els somnis i els reptes, continuen ocupant les converses una bona estona.

AfterUOC 2022

AfterUOC 2019

AfterUOC 2018

Presentació de la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC

dd

(Visited 56 times, 1 visits today)