Aixerà, l’esposa de Jahvè

18 de març de 2024
Vídeo Aixerà, l’esposa de Jahvè   1:05:18

En aquest vídeo s’utilitza l’art, a través de les imatges d’Aixerà, Astarte, Inanna, Ixtar, Astoret i de la iconografia comparada, com a forma de recerca al costat de l’arqueologia i l’estudi de textos, per tal de respondre a la qüestió: tenia Jahvè una esposa?, o, en altres paraules, ¿on està el component femení de la divinitat en les religions abrahamàniques?

A l’Antic testament se cita unes 40 vegades a la deessa Aixerà (Asherah) que la Vulgata tradueix amb el nom “tronc sagrat” (igual que fa la Bíblia de Montserrat, de la que en citem els textos).

Si les religions antigues el concepte genèric de Déu-Creador respon al binomi Pare-Mare, com passa en l’hinduisme amb Shiva i Pàrvati, o amb Vishnu i Lakshmi, amb Amon i la seva dona Mut a Egipte, Marduk i Sarpanitu a Sumèria, Zeus i Hera a Grècia, o Júpiter i Juno a Roma, per què Jahvè i Al·là es presenten com a déus cèlebes, de gènere masculí i sense cap companya femenina?

La hipòtesi de partida que recorre tot el vídeo és que existeix una connexió, arrelada en la Bíblia hebrea, entre la figura femenina Aixerà, el jardí de l’Edèn, l’Arbre de la Vida i la Menorah.

I aquesta hipòtesi és elaborada seguint els següents apartats:

Déus i deesses a les religions,  0:00 :29

Implantació del monoteisme a Israel,  0:02:32

Aixerà a la Bíblia,  0:06:49

Aixerà com a tronc sagrat,  0:17:57

Gènesi versus Proverbis,  0:24:35

La Misnà,  0:32:48

Els textos de Ram Shamra,  0:36 :37

Kuntillet Ajrud,  0:40:11

Khisbet el-Qon,  0:42:33

El lloc de culte de Taanac.  0:43:42

Aixerà com l’arbre de la vida,  0:47:30

La Càbala,  0:55:02 

La Menorah,  0:55:41

Conclusions,  0:59:35

Bibliografia,  1:05:04

Joan Campàs i Montaner

(Visited 14 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari