Entrevista a Norman Coe

Va incorporar-se a la UOC l’any 1995 com a professor d’anglès i el 2001 va passar a ser director acadèmic de l’Escola d’Idiomes, fins a la seva jubilació el 2004

“A la UOC parlava diàriament amb professors de psicologia, de dret, d’informàtica… Va ser molt enriquidor”

6/02/2024 – Josep Nieto

Norman Coe va néixer l’any 1939 a Sheffield (Anglaterra). Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Londres (1961) i Màster en Lingüística de la Universitat de Leeds (1969), va viure set anys a Escandinàvia i l’any 1972 es va traslladar a Barcelona, on va treballar a l’Institut Britànic, ESADE i la UAB. L’any 1996 s’incorpora a la UOC, on va fer de professor d’anglès durant sis anys, fins que el 2001 va passar a ser director acadèmic de l’Escola d’Idiomes, fins a la seva jubilació el 2004. Ha publicat llibres per a l’aprenentatge d’anglès a Cambridge University Press i Oxford University Press.

-Quan vas arribar a la UOC?

Un dia de la primavera de 1995 vaig anar per primera vegada a Tibidabo 39-43. Des de fora l’edifici era imposant, però l’interior estava pràcticament buit. Al mig d’una gran sala hi havia una taula buida i unes cadires, i allà em va entrevistar el vicerector Claudi Alsina.

Vaig passar la prova, i el primer que havia de fer era trobar material per als primers estudiants. Vaig escollir un llibre d’Oxford que es va adaptar a l’estil de la nova universitat. L’any acadèmic 1995-96 érem un centenar i escaig de persones entre professors i estudiants. Fins i tot, cap al final de l’any acadèmic, vam poder celebrar un dinar per a tots en un restaurant del Maresme!

-Quins records tens de la teva arribada a la UOC?

Abans, jo era professor de la UAB, i encara que no vaig dubtar a fer el canvi, creia que trobaria a faltar el contacte directe amb els alumnes. Tot el contrari. Tal com ha comentat uns dels nostres estudiants, sovint hi ha millor contacte amb els professors de la UOC que amb els professors de les universitats presencials.

-Va ser complicat el fet que els estudis eren no presencials?

Al principi, amb la falta de tecnologia apta per a la conversa en grup a distància, era una gran restricció limitar l’ensenyament d’anglès a la lectura i l’escriptura. Un altre punt una mica complicat va ser adaptar-se a la metodologia de la UOC, de trencar les barreres tant el temps com de l’espai: atès que molts alumnes estudiaven preferentment els caps de setmana, m’enviaven els seus dubtes també els dissabtes i diumenges…

No vull dir que treballava set dies de la setmana, però sí que em vaig acostumar a connectar-me un parell de cops el cap de setmana per solucionar els problemes que m’havien enviat.

-Quins records tens dels primers estudiants?

L’estudiant del primer any que més recordo va ser en Miquel Calçada. Ja tenia el nivell d’anglès que demanàvem, atès que havia passat temps als Estats Units. Clarament, no el recordo pels seus esforços acadèmics sinó perquè ja era una cara ben coneguda.

-Què va representar per a tu l’experiència de treballar a la UOC?

Un punt molt positiu per a mi era el contacte amb els col·legues a la UOC. A la UAB no em trobava mai amb docents d’altres disciplines, mentre a la UOC parlava diàriament amb professors de psicologia, de dret, d’informàtica, etc. Va ser molt refrescant i enriquidor.

Atès que la UOC va créixer ràpidament, havíem de ser “peripatètics”. En diferents moments, jo treballava a Tibidabo, al World Trade Center, al carrer Aragó, al carrer Diputació i em tocava anar molt amunt i avall.

L’any 2002 es va crear l’EVIU (Escola Virtual d’Idiomes) i vaig passar a ser-hi el primer director acadèmic. Una gran part de la nova feina era el lideratge d’un equip d’autors per crear els materials, els quals es van aprofitar per a la UOC fins a l’any 2012.

-Quina ha estat la teva trajectòria posterior?

El 2004 em van jubilar com a empleat de la UOC, però, atès que no havíem acabat de crear tots els materials per a l’EVIU, durant un any ben llarg jo, ara com autònom, vaig seguir liderant el grup d’autors.

També he escrit més materials per a Oxford University Press. Recentment, una editorial xinesa ha publicat una adaptació d’un d’aquests llibres, i si només un 0,1% de la població xinesa compra el llibre, podré tenir un super-iot en el port de Barcelona!