L’obra d’art del mes

L’obra d’art del mes és un programa de difusió d’obres d’art que proposem en aquest blog, dirigit pel prof. Joan Campàs, membre de la Xarxa d’extreballadors/es de la UOC, i que ha estat professor dels Estudis d’Arts i Humanitats d’aquesta universitat des de l’any 1995. Gràcies als coneixements i estudis acumulats al llarg dels anys, el prof. Campàs ens ofereix, voluntàriament, difondre el seu mètode d’anàlisi, exposat en el primer post “Què fer davant d’una obra d’art? 5 claus per analitzar-la”. L’obra d’art del mes va començar el novembre de 2021, i cada post mensual incorpora un vídeo amb una classe magistral del professor que aprofundeix els diferents elements de l’obra seleccionada. L’obra d’art del mes es pot complementar amb el programa paral·lel “Museu a casa“, en el qual cada divendres s’ofereix una anàlisi, en un format més introductori d’una obra art.

L’obra d’art del mes d’abril 2025

Andrea Mantegna: Lamentació sobre Crist mort

Crist mort és una obra emblemàtica d’Andrea Mantegna, creada cap a l’any 1480 i una de les més importants de la Pinacoteca de Brera a Milà.

Andrea Mantegna: Crist mort, 22:05

Se sol subratllar la seva representació audaç i emocionalment impactant del cos de Crist en escorç, després d’ungir el seu cos i abans de ser enterrat.

Obra en la que Mantegna mostra el seu domini de la perspectiva, l’atenció al detall anatòmic i la seva capacitat per transmetre emocions profundes, i que reflecteix l’interès de Mantegna per l’antiguitat clàssica i la seva habilitat per fusionar aquesta influència amb temes religiosos.

Pintada amb una perspectiva en escorç, s’entra a l’obra a través dels peus de Crist, que estan més a prop de l’espectador i semblen sortir del quadre i se’ns guia cap al rostre de Crist, que és el punt focal emocional de l’obra, cosa que aconsegueix distorsionant la perspectiva amb la reducció de peus i cames i engrandint el tòrax i el cap.

La composició és horitzontal, amb el cos de Crist estirat sobre una llosa de marbre, el que accentua la sensació de quietud i solemnitat.

El cos de Crist està representat amb un gran realisme anatòmic. Mantegna mostra les ferides de la crucifixió amb gran detall, incloent els forats dels claus a les mans i els peus, i la ferida al costat. El seu rostre transmet una sensació de pau i resignació, contrastant amb el dramatisme del seu cos sense vida.

A la part esquerra de la composició, hi ha tres figures que ploren: probablement la Verge Maria, Sant Joan i Maria Magdalena. Les seves expressions de dolor afegeixen una dimensió emocional a l’escena.

La paleta de colors és sòbria i terrosa, amb tons de gris, marró i blanc que emfatitzen la fredor de la mort. El cos de Crist està il·luminat de manera uniforme, destacant-se contra el fons fosc. La llum, que prové de la dreta, segons l’espectador, crea un efecte de clarobscur que accentua el volum del cos i les textures de la pell i els draps.

Aquesta obra és l’expressió suprema de Jesús mort, vençut, fràgil com qualsevol ésser humà; no és encara el Crist triomfant. És la imatge de la sobrietat, la mort de l’individu sense més ni més, el testimoni del qual és aquest cos. Excepte el cos i el seu escorç, tota la resta és accessori. El cos de Jesús està sol, només l’acompanya el llençol i la mort. Un clar reflex de la nova concepció sobre l’individu que s’anava estenent durant el Quattrocento.

L’escorç, 00:26

Fitxa tècnica, 00:54

La còpia del Crist mort, 04:35

Anàlisi iconogràfica, 05:46

La perspectiva, 13:03

Interpretació, 19:23

Bibliografia, 21:55

–

Joan Campàs i Montaner

–