Els reptes i les oportunitats de l’educació superior online

La transformació demogràfica, el canvi climàtic i la irrupció de la intel·ligència artificial en el mercat laboral són alguns dels desafiaments als quals s’enfronta la societat actual. L’última edició del fòrum Digital Universities Europe, organitzat per Times Higher Education (THE), va reunir, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), experts de tot el món per debatre sobre els reptes de l’educació superior online i el paper de les institucions d’educació superior davant d’aquests desafiaments que requereixen noves habilitats, un impuls en la digitalització i un sistema educatiu àgil, equitatiu i més ecològic, capaç d’adaptar-se a aquests nous temps. Els catedràtics Albert Sangrà i Josep M. Duart, i les professores Lourdes Guàrdia, subdirectora de docència, i Nati Cabrera, directora de programa, tots quatre dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, van estar entre els ponents de l’esdeveniment, on van analitzar aspectes com la transformació digital de les universitats, les bones pràctiques en el desenvolupament d’entorns digitals i d’aprenentatge, els reptes de l’avaluació en línia i com mesurar i impulsar programes i institucions en línia de qualitat.

Intel·ligència artificial: un desafiament i una oportunitat

L’impacte de la intel·ligència artificial (IA) va planar per sobre de bona part de les sessions de l’esdeveniment, pel seu potencial transformador en tots els àmbits de l’educació. “Encara no coneixem per complet la IA, només n’hem vist la punta de l’iceberg, però hi haurà molts canvis. La intel·ligència artificial generativa ens reptarà, especialment, a les universitats online. Les metodologies hauran de canviar dramàticament. Les coses que estem fent des de fa temps no seran suficients”, adverteix Albert Sangrà, que també és director acadèmic de la Càtedra UNESCO d’Educació i Tecnologia per al Canvi Social i investigador del grup Edul@b de la UOC.

Per a Josep M. Duart, l’adopció d’aquesta tecnologia és “un desafiament, però també una bona oportunitat per repensar els nostres models educatius i altres maneres d’avaluar i d’ensenyar”. En la mateixa línia, la professora i investigadora d’Edul@b Lourdes Guàrdia va afegir que, en aquest procés de redisseny, cal preguntar-se “per què fem servir un mètode o un altre, i si avaluar si aquests són els més adequats per recolzar el procés d’aprenentatge”.

En el congrés també es va plantejar el potencial d’aquesta tecnologia com una eina al servei del professorat. “És el moment que els docents aprenguin a treballar amb aquesta mena de tecnologia i que l’aprofitin per centrar-se en la cura de la part humana de les tutories”, sosté Josep M. Duart. “Necessitem explorar com ens pot ajudar la IA i aprendre a utilitzar el seu potencial”, va afegir Lourdes Guàrdia, qui va plantejar, a més, que aquesta tecnologia es podria utilitzar en la creació d’activitats pedagògiques, com ara “dissenyant bancs d’exercicis, problemes i casos per a plantejar moltes situacions d’aprenentatge diferents, per a personalitzar millor, o bé per utilitzar-les com a proves d’avaluació assignant-les aleatòriament entre els estudiants”.

En tot cas, es tracta d’un dels reptes de l’educació superior online al qual, en paraules d’Albert Sangrà, “caldrà enfrontar-se no a llarg termini, sinó els mesos a venir”. Alhora, el catedràtic de la UOC va advertir dels perills d'”una reacció involucionista” per part dels qui pensen que les coses s’han de fer d’una manera determinada “perquè s’ha fet així des de sempre”.

Albert Sangrà també va voler deixar clar que la tecnologia és només una part del procés d’ensenyament i que “la clau de l’èxit és el model educatiu, molt més que la tecnologia per se. La tecnologia no és l’objectiu final; el més important, al cap i a la fi, és que la gent aprengui”.

Impulsar un canvi de mentalitat en l’avaluació en línia    

En aquest nou context, una de les àrees en què la intel·ligència artificial ha despertat més incògnites és l’avaluació. Per a Lourdes Guàrdia, es tracta d’un “gran desafiament que afecta la cultura en la qual estan instal·lades les institucions educatives”. Guàrdia també va subratllar que el primer pas per abordar aquest repte és “repensar tot el procés d’aprenentatge i ensenyament. Per exemple: necessitem els exàmens? Quin és el significat dels exàmens tal com estan concebuts actualment? I, a partir d’aquí, ja ens centrarem en com abordem l’avaluació”.

Es tracta d’un escenari que va més enllà “d’evitar que els estudiants facin trampes” i assegurar la seva identitat en els exàmens. “Cal un canvi de mentalitat sobre com ensenyem i aprenem, perquè si canviem la manera com dissenyem els processos d’aprenentatge i, a partir d’aquí, també canviem les pràctiques d’avaluació, potser aquests problemes es minimitzaran”, va sostenir Guàrdia.

Segons la investigadora d’Edul@b, les universitats en línia s’han centrat “massa en els recursos i continguts d’aprenentatge”, en lloc de dissenyar activitats que requereixen que els estudiants siguin participatius i entrar en un diàleg continu amb els docents, companys d’estudi, la societat i el mercat laboral, i “ara és el moment” de canviar aquesta tendència utilitzant metodologies més actives que demanin aquesta participació activa i resultin significatives pels estudiants. “Prefereixo oferir als meus estudiants problemes basats en casos, projectes o portafolis electrònics, metodologies que exigeixen més reflexió sobre el procés d’aprenentatge i sobre com poden integrar aquest aprenentatge, desenvolupar les seves competències i pensar en el significat i la rellevància que això té en la pràctica professional”, va destacar.

Consells per posar en marxa una universitat en línia

L’esdeveniment també va servir per recopilar bones pràctiques i consells en el desenvolupament de programes i institucions en línia. Perquè l’educació online funcioni, ha de ser, en paraules d’Albert Sangrà, “democràtica, equitativa i d’alta qualitat”. Aquesta equitat implicaria, segons l’investigador, que “l’accés és només el primer pas”, ja que hauria de venir acompanyat de les competències: “no es tracta només de tenir ordinadors i llibres; és ensenyar a la gent a utilitzar-los a través de les competències digitals”.

Pel que fa a la qualitat, per al catedràtic de la UOC es tractaria de “desenvolupar una educació flexible i interactiva, en un ambient col·laboratiu on la gent es pugui relacionar i pugui tenir l’acompanyament de persones expertes i de docents per ajudar-los a aconseguir els seus objectius”.

A més, va ressaltar la importància de la recerca i les dades per a les institucions i el professorat. “Les universitats online han de tenir dades i una recerca potent per justificar la seva manera d’ensenyar i per identificar les necessitats de l’estudiantat”.

El catedràtic de la UOC també va llançar tres consells per posar en marxa una universitat online: “En primer lloc, no tinguis por de la tecnologia. Això no va de tecnologia. Primer, has de pensar a quines persones et dirigeixes, en quin context desenvolupes el teu aprenentatge i quin és el teu propòsit educatiu. En segon lloc, pensa quin és el millor enfocament educatiu. I, finalment, comprova quina és la millor tecnologia que dona resposta a aquest model educatiu”.

En l’apartat dels consells, Josep M. Duart, que també és el president d’EDEN, una organització europea que té com a objectiu compartir el coneixement i donar suport a la col·laboració entre els professionals de l’àmbit de l’ensenyament a distància i digital, es va centrar en un altre dels reptes de l’educació superior online; el procés de transformació digital: “És important que les institucions comencin a pensar en si mateixes i en la manera com estan introduint i assumint la transformació digital. Es tracta d’un procés en el qual cal implicar tota la institució, no només un cap o un càrrec concret. Ha de ser transversal, per augmentar el nivell de maduresa de la institució en relació amb aquesta transformació”.

Avaluar la qualitat de l’educació online: un rànquing global de titulacions en línia?

La directora del màster d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior Nati Cabrera va participar en una sessió dedicada als reptes del mesurament de la qualitat en els programes en línia, en la qual va recordar que el camí cap al reconeixement formal de les universitats i els títols online per part del govern i dels estàndards internacionals ha estat “molt llarg”, però ja “hem demostrat que és possible impartir cursos en línia de qualitat en l’àmbit universitari”. En aquest procés, per a la també investigadora de l’Edul@b, la pandèmia ha reforçat encara més aquesta idea, donant més visibilitat a la formació en línia i afavorint que la majoria de gent “entengui el que és i les possibilitats que ofereix” aquest tipus de formació.

El següent pas seria, per a Nati Cabrera, aconseguir “augmentar la reputació a escala internacional de la formació universitària online, assegurant la seva qualitat i el seu reconeixement“. En aquest context, el repte més gran seria establir un enfocament universal, una base en comú i consensuada, que permeti valorar la qualitat dels programes online de manera comprensiva i compartida. “No hi ha una classificació única o universal de les titulacions en línia perquè és molt difícil establir un marc comú consensuat. Des del meu punt de vista, el problema més important és que resulta molt difícil posar-se d’acord sobre què és la qualitat de l’educació superior i traslladar aquest concepte a un model d’avaluació únic”. En aquest sentit, va manifestar la necessitat d'”un acord general” des de “les xarxes de garantia de qualitat d’escala internacional sobre aquesta base conceptual en comú i sobre uns principis compartits per a la seva avaluació”.

Una de les opcions que es van plantejar en la taula rodona per tal de remar en aquesta direcció va ser la creació d’un rànquing global de titulacions online. “Penso que un rànquing de titulacions en línia podria ser útil per als estudiants, ja que podria ser una primera forma d’identificar titulacions online en un marc de confiança, encara que caldria completar-lo amb més informació sobre les institucions que les imparteixen i els serveis que ofereixen, que són decisius perquè l’experiència dels estudiants pugui ser plenament satisfactòria”, va assegurar Cabrera.