Helena Torrecillas Jiménez: “S’ha de tractar amb les noves eines i tecnologies per poder innovar en l’àmbit educatiu”

L’Helena Torrecillas és mestra especialista d’anglès a una escola concertada de Barcelona a les etapes d’infantil i d’educació primària i actualment està cursant el màster universitari d’educació i Tic (MuETIC). Una de les coses que ha après durant el que porta de màster és que “s’ha de tractar amb les noves eines i tecnologies per poder innovar en l’àmbit educatiu”

Nascuda a Barcelona, té 34 anys i mai abans s’havia plantejat dedicar-se a l’educació fins que va arribar el moment de matricular-se a la universitat. Després de cursar els estudis de comunicació audiovisual i passar per l’ESCAC, finalment va decidir-se per la sortida de magisteri en llengua anglesa. Ara mateix està cursant el màster per continuar innovant i aprenent noves vies d’ensenyament innovadores basades en l’ús de les noves tecnologies. “Crec que un professional de l’educació no ha de deixar mai de formar-se, i més encara en l’àmbit de les noves eines tecnològiques”, explica. 

Quin ha estat el teu bagatge formatiu abans d’inscriure’t al MuETIC?

Després de dedicar un parell d’anys a formar-me en comunicació i cinema, finalment vaig optar per realitzar la Diplomatura de magisteri amb especialitat en llengua anglesa a la Universitat de Barcelona (UB), tot de forma presencial. A la carrera vaig tenir el meu primer contacte amb el treball dins d’un campus virtual, però el seu ús era força limitat a entregues de treballs.

Posteriorment, vaig dur a terme un curs anomenat Expert en l’espanyol com a llengua estrangera a l’Institut de Formació contínua de la UB (IL3) quan vaig viure a Escòcia i aquest curs va ser el meu primer contacte real amb l’e-learning. Estem parlant de l’any 2015 i, des de llavors, la tecnologia i la manera d’impartir cursos en línia ha avançat molt, però la meva experiència prèvia fins a arribar al màster dista molt de la que estic rebent ara mateix.

Per què vas cursar el Màster universitari d’Educació i TIC (E-learning)? Quines van ser les teves inquietuds per apuntar-t’hi?

Les raons són diverses. Per una banda, soc una persona a la qual li encanta estudiar i renovar-me constantment. Vaig pensar que, tal com està evolucionant l’educació, era indispensable tenir nocions avançades de noves tecnologies per aplicar a la meva pràctica docent, i també introduir-me en el món de l’e-learning com a docent i no només com a alumna.

Crec que aquest màster, tan bon punt l’acabi, em pot oferir un canvi de rumb a la meva professió més enfocat a optar a càrrecs i tasques que vagin més enllà de la docència com a tal. Malgrat tot, crec que s’ha de ser curiós i tenir ganes de descobrir i tractar amb les noves eines i tecnologies per poder innovar en l’àmbit educatiu. No només es tracta de cursar un curs o un màster, sinó d’estar en constant atenció del que passa al nostre voltant.

Tenies clar com volies reorientar la teva carrera professional? Has pogut enfocar la realització del màster cap a aquest objectiu?

Tinc molt clar que m’agradaria reorientar la meva carrera professional cap a l’àmbit del disseny tecno pedagògic (especialitat que estic finalitzant) i poder emprar aquesta creativitat que vaig deixar aparcada quan vaig iniciar estudis d’audiovisuals i cinema per desenvolupar materials o cursos d’e-learning. En acabar el màster començaré a indagar en aquest àmbit. Tant de bo hi hagi sort! Un canvi en aquest sentit seria molt positiu per la forma com vull encaminar la meva carrera i la meva evolució en l’àmbit professional i també personal.

Com valores la teva experiència com a estudiant del model de la UOC, una institució pionera en educació en línia al món?

En general he tingut una molt bona experiència com a alumna d’aquest màster. És cert que els inicis van ser durs no tant per ser en línia o adaptar-me a treballar a través del Campus Virtual sinó per la manera de acomplir les diferents tasques:  treballs en grup,  debats a fòrums, força presentacions de diferents tasques i haver de justificar-les davant els companys…

Ara que ja fa força temps que curso aquest màster, però,  puc afirmar que el model de treball és molt adequat i equilibrat, combinant moments individuals amb d’altres en parelles o grups i amb moments on tota l’aula participa en debats que resulten a vegades ser el més enriquidor d’una assignatura. La majoria dels docents  que m’han impartit assignatures han estat molt atents i han vetllat perquè la nostra experiència d’aprenentatge fos rica i variada. El que més valoro d’aquest model és l’asincronia, ja que et brinda la llibertat d’organitzar-te segons les teves necessitats sense haver de posposar o deixar de banda cap àmbit de la teva vida professional o personal.

Quin treball final de màster estàs realitzant i com estàs enfocant la seva aplicació?

En aquest moment em trobo en la fase inicial, on hem de plantejar la temàtica sobre què volem investigar i com fer-ho. Si tot va bé, em centraré a aprofundir sobre les possibilitats que pot oferir l’ús de la metodologia de l’aula invertida en l’aprenentatge de l’anglès per potenciar la dimensió oral de la llengua.

Vull que aquest TFM em serveixi per indagar en noves vies d’ensenyament d’aquesta llengua que inclogui les TIC d’una forma natural i eficaç i que els meus alumnes puguin gaudir i estar més motivats per l’aprenentatge d’aquesta llengua.

Com creus que està evolucionant l’educació envers les noves tecnologies? El debat és força extens…

Crec que és innegable que les TIC ja formen part de l’educació i que són necessàries perquè l’educació sigui més completa. Mirant-ho des de la perspectiva d’una mestra d’educació primària, crec que també són fonamentals per ensenyar els nens i nenes les formes correctes d’utilitzar aquestes tecnologies i que en facin un ús responsable i adequat.

Crec, però, que encara hi ha molt de debat al voltant de quan cal o s’ha d’incorporar la tecnologia a l’aula i quan no. És important tenir present que fer ús de les TIC pel simple fet d’incorporar-les a la lliçó no aporta res a l’aprenentatge. Si s’incorporen aquestes… han de tenir un propòsit i un objectiu concrets i ben estudiat! Hi ha centres -i mestres en particular- que encara avui introdueixen elements tecnològics a l’aula sense cap valor afegit…

Creus que el sector educatiu encara està sent molt reticent a les TIC?

Si i no. Crec que hi ha una línia cada cop més estreta que separa els docents més reticents a l’ús de les tecnologies i els de menor edat que, en general, s’engresquen més a incorporar-les a l’aula. Normalment, els menys receptius ho són per desconeixement o falta de coneixement de la mateixa eina. Els claustres haurien d’estar en constant formació en noves tecnologies, ja que avancen molt de pressa i estem obligats a posar-nos al nivell dels alumnes per ser capaços d’educar correctament les futures generacions. A més formació, més oberts i preparats estarem per afrontar l’educació amb les TIC.

Una clara mostra d’això va ser el confinament i l’obligatorietat d’estudiar a distància. En alguns casos es va veure clar que encara ens queda un llarg camí al davant…

Totalment d’acord! En el meu cas vam haver de reinventar-nos per poder oferir una educació adequada des de casa i ens vam topar amb infinitat de problemes. Per començar, mai ens havíem plantejat haver de fer classes a distància i va ser complicat decidir com dur-ho a terme tot i que, finalment, vam aconseguir resoldre-ho prou bé amb les idees que ens vam donar els uns als altres fent servir eines com el Drive, els sites que ja teníem de cada curs, vídeos diversos, fitxes interactives (que ens van salvar la vida!) i molt de contacte a través de correus i videotrucades. Per altra banda, també ens vam trobar amb la problemàtica del fet que hi havia famílies sense connexió a internet o sense dispositius electrònics, i d’altres que, tot i que en tenien, no eren capaces d’emprar-los adequadament…

El confinament va posar en evidència que calia un nou model educatiu on les TIC prenguessin un rol més protagonista i que l’alumnat fos capaç d’usar-les adequadament. En tornar del confinament, en el nostre cas, vam començar a fer servir l’eina de Google Classroom a partir de quart de primària i vam incloure assignatures complementàries per potenciar la competència digital.

Hi ha un abans i un després en l’educació en línia amb la pandèmia?

Més aviat crec que hi ha un abans i un després pel que fa a l’educació presencial, ja que virtualment es va continuar fent més o menys el que ja hi havia fins al moment. De fet, jo no he notat cap canvi significatiu dins d’aquest màster en referència a les assignatures cursades abans o després de la pandèmia. Pel que fa a la modalitat presencial, es dedica més atenció a educar en l’ús de les TIC perquè els alumnes siguin competents digitalment i, si han de fer-les servir des de casa per encàrrec de l’escola, siguin capaços de forma adient. Moltes es van començar a fer servir durant el confinament i s’han continuat utilitzant fins ara.

Quines eines i recursos nous has après al MuETIC i creus que podran servir-te a escala professional?

Acostumo a estar força al dia de les eines i recursos educatius. Més que aprendre a usar noves eines, he pogut profunditzar més en el seu ús i treure’n tot el seu potencial. El MuETIC m’ha permès aprendre a planificar i dissenyar de forma més precisa amb les eines i recursos que ja coneixia, emprar-los de forma molt més efectiva a l’aula i amb un propòsit i objectiu clar.

Com de necessari és que els mestres i educadors es formin en educació i noves tecnologies avui en dia? En cas afirmatiu, creus que s’ha de fer de forma constant al llarg de tota la carrera professional?

És clau i imprescindible que els mestres de totes les etapes educatives tinguin una formació continua sobre noves tecnologies. No serveix de res un curset de reciclatge un cop cada cinc anys… Hem de pensar que, a la velocitat a la qual avança la tecnologia, és quasi obligatori continuar formant-nos any rere any! Molts dels mestres que són reticents a l’ús de les TIC estic convençuda que ho són perquè no han rebut el suport necessari pel que fa a cursos de formació…

Hem de formar una generació de nadius digitals i, per tant, hem d’estar preparats per poder desenvolupar la competència digital entre l’alumnat de la millor forma possible. No podem desplegar entre ells i elles aquesta competència si nosaltres no som competents en aquest àmbit!

Quins són els reptes més difícils com a docent amb la irrupció cada vegada més forta de les noves eines digitals i tecnològiques?

Personalment, crec que el repte principal no té a veure tant amb els docents i la seva manca de competència o coneixements digitals, sinó que gira al voltant de la necessitat de tenir les escoles actualitzades tecnològicament parlant. És cert que la part de formació del professorat és imprescindible i que la formació ha de ser contínua, però això s’anirà millorant progressivament amb l’arribada de docents joves i nadius digitals a les aules. Malgrat tot, no tots els centres i famílies poden accedir al material que es requereix: pissarres digitals, tauletes, portàtils, projectors, mòbils… Crec que el repte principal és comprendre la necessitat d’ajudar les escoles (del tipus que siguin) i a les famílies més vulnerables perquè puguin tenir accés a aquests elements que avui en dia són indispensables per poder realitzar la majoria de tasques…

Per això haurem d’anar sempre un pas més enllà i procurar que la tecnologia no ens passi per davant…

Exacte! Crec que, educativament parlant, anem a remolc de la tecnologia -molts cops comencem a utilitzar eines i recursos que ja fa temps que existeixen- i penso que, perquè l’educació agafi un nou rumb i s’aprofiti tot el potencial que la tecnologia ens pot oferir, cal que el professorat estigui assabentat de les innovacions des del primer moment!

Un altre repte que sí que està centrat en els docents que treballem presencialment és aconseguir trobar l’equilibri perfecte entre els moments d’ús de les TIC i aquells sense material tecnològic. Tot i que ens encaminem cap a un model on la tecnologia estarà present en molts moments del dia a dia educatiu, hem de ser conscients que hi ha moments on el treball sense TIC és beneficiós i necessari. Aquest equilibri, de vegades, pot ser molt difícil d’aconseguir…

Creus que estem anant pel bon camí?

La direcció és l’adequada, però el ritme és massa lent. Si no ens posem les piles i premem l’accelerador continuarem anant a remolc dels avenços… Tal com està la situació, els professors en actiu hauríem de fer un sobreesforç per potenciar i incorporar les TIC d’una forma més significativa i profitosa, de la mateixa manera que els centres i les administracions haurien de fer un sobreesforç per ajudar a tots aquells individus i centres que necessitin recursos o formació.