Dues professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació elaboren la Guia per a una docència en línia amb perspectiva de gènere

Míriam Arenas i Iolanda García, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, compartien despatx, però no havien treballat mai juntes fins que va arribar la pandèmia. La Xarxa Vives tenia en marxa la col·lecció de Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere en diferents disciplines i àmbits, entre altres, el de la docència en línia.

Va contactar amb la Unitat d’Igualtat de la UOC i les dues professores de la UOC es van presentar voluntàries per participar-hi. La Míriam, sociòloga, havia fet recerca en temes de gènere i feminisme, i la Iolanda, pedagoga, té una trajectòria acadèmica lligada a l’educació i l’aprenentatge mitjançat per tecnologia. Com elles mateixes reconeixen, van intentar ‘predicar amb l’exemple’: van treballar de manera col·laborativa i online per elaborar aquesta proposta, que uneix marc teòric basat en la pedagogia feminista, entre d’altres, i propostes aplicades a l’àmbit de la docència virtual.

Com valoreu la iniciativa de la Xarxa i la publicació d’aquestes guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere?

Míriam: Aquesta iniciativa és força referent. En el camp de la perspectiva de gènere, no hi ha gaires publicacions pensades per donar orientacions pràctiques com a estratègies o recursos. Trobem més reflexió sobre com introduir la perspectiva de gènere en l’àmbit teòric. Considero que és important combinar aquest treball més disciplinari amb la part més metodològica. A més, la transversalitat d’aquest projecte demostra que el treball en perspectiva de gènere no és una cosa aïllada, pròpia de certes disciplines com les ciències socials o l’educació…

Vosaltres publiqueu la ‘Guia per a la docència en línia’. Com i quan neix aquest encàrrec?

Iolanda: La Xarxa Vives va contactar amb la Unitat d’Igualtat de la UOC perquè, durant la pandèmia, es va veure la necessitat de donar pautes i eines al professorat en la situació d’emergència que es vivia en què, de cop i volta, s’havia de passar a una virtualitat forçada i sobtada. Ja s’havien elaborat guies en disciplines com Art i Humanitats, Ciències o Enginyeria, però hi havia la preocupació de com el que s’havia treballat es podia portar a la pràctica en aquest nou context de docència en línia. La nostra, en ser una guia transversal i d’enfocament metodològic, pot donar resposta a les necessitats de molt professorat. De fet, tot i estar pensada per contextos d’ensenyament en línia, serveix també per contextos semipresencials i, fins i tot, presencials, perquè moltes de les pautes que donem són transferibles o interpretables en altres contextos.

Des de la Unitat d’Igualtat van traslladar aquesta petició als nostres estudis i es va fer una crida oberta. La Miriam i jo, de manera lliure i molt motivades, ens hi vam apuntar.

Com ha estat el procés de treball?

Míriam: La majoria de guies són d’autoria individual i nosaltres vam insistir a fer-la conjunta. La Iolanda i jo compartíem despatx abans de la pandèmia, tot i que no havíem treballat juntes, perquè estem a programes diferents. Hem aplicat el que defensem: com podem treballar en un entorn col·laboratiu en línia.

Iolanda: Quan em vaig oferir a participar en l’elaboració de la guia, veia molt clar que necessitava algú que compenses les meves mancances i aportés coneixement sobre feminisme, perspectiva inclusiva… En veure que l’altra autora podia ser la Míriam, vaig pensar “perfecte!” Estic molt contenta de com ens hem anat complementant.

Míriam: Per part meva, tampoc podria haver fet la guia sense la col·laboració d’una persona amb molt coneixement en la docència online, com és la Iolanda. Un camp en el qual tinc menys experiència i sobre el que he après molt gràcies a aquesta feina conjunta que hem fet.

Iolanda: A més, la guia es desmarca una mica de la resta, perquè hem fet un marc teòric extens, ja que el necessitàvem per donar una fonamentació al que hem proposat després. No hi havia un corpus ordenat en què basar-nos i hem hagut de revisar literatura de diferents camps. Ha estat complex i ho hem aconseguit perquè ens complementàvem i ens hem entès treballant. Tot ho hem anat treballant entre les dues i ho hem comentat mil vegades…

Com s’estructura aquesta guia? Quines són les línies o punts més importants que heu treballat?

Míriam: Teníem un guió i una estructura que venien marcats per la mateixa col·lecció de la Xarxa Vives, pensats per guies més disciplinars. Nosaltres, però, fem una primera introducció més teòrica que la resta, ja que es tracta d’una guia metodològica, un petit estat de la qüestió (docència en línia, perspectiva de gènere, gènere i tecnologia… per situar els debats sobre els temes que tractarem). Després desenvolupem la pedagogia feminista en general i com es pot aterrar en els entorns d’aprenentatge en línia.

També treballem una  part més aplicada on fem una proposta de disseny estructurada en diversos eixos i afegim exemples basats en experiències de companyes de la UOC o altres que trobem. És important dir que no només ens hem basat en el que fem a la UOC. Anem més enllà. Després oferim una llista de recursos per les persones que vulguin ampliar i també destinem un apartat a la formació en recerca, un glossari de conceptes clau, la bibliografia i les fonts consultades.

En ser una guia transversal, ofereix un marc ampli perquè cadascú, en funció de la seva disciplina, necessitat, nivell de coneixement en temes de gènere… pugui entrar-hi, des de diferents nivells de complexitat.

Per què creieu que calia aquesta guia? Realment hi ha discriminació en l’educació on line?

Iolanda: Sembla que l’educació a distància hagi de ser un espai per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, més obert i inclusiu. Però si analitzem dades, el que diuen la recerca i la realitat, és que no té per què ser així. Al final hi ha discriminació de gènere com a qualsevol altra proposta formativa pot haver-hi. Potser, fins i tot, hi ha el risc que quedi més invisibilitzada: és fàcil parapetar-se darrere de la pantalla. Els usos de la tecnologia i el disseny dels entorns d’aprenentatge estan subjectes als mateixos biaixos, estereotips… que els entorns presencials perquè formen part de la societat.

Què pot aportar aquesta guia?

Iolanda: Ens hem proposat, d’una banda, com a la resta de guies de la col·lecció, donar pautes per mirar d’eliminar tota aquesta presència de prejudicis, estereotips, etc. que puguin derivar en situacions excloents o desiguals, de discriminació per raó de gènere en l’aprenentatge … Sumats a altres factors que també poden portar a la discriminació, des d’una perspectiva interseccional.

Però a la vegada, hem volgut anar una mica més enllà: donar pautes per entendre l’ensenyament i l’aprenentatge des d’una perspectiva més equitativa, inclusiva… Gràcies al marc de la pedagogia feminista, vam poder adoptar aquest enfocament, que s’alinea amb altres plantejaments de la pedagogia moderna, activa, des de teories del constructivisme sociocultural …

Responsabilitzar l’aprenent, promoure la seva construcció de coneixement, a través de la interacció social i la col·laboració… Partim d’aquí i ajudant-nos també del coneixement sobre disseny de l’aprenentatge en entorns virtuals, tractem de mostrar com aterrar els principis de la pedagogia feminista, que tenen a veure amb una pedagogia més social, oberta, connectada amb la realitat, crítica… que tracta els i les estudiants des d’una posició més horitzontal i els reconeix com a productors de coneixement, compromesos amb el mateix aprenentatge però també amb el de la comunitat… 

Aprofitant tot el potencial de les tecnologies digitals amb aquest propòsit. Principis que, com deia, no són exclusius de la pedagogia feminista i beuen d’altres fonts però, que des d’aquest posicionament més polític, permeten adoptar una mirada compromesa amb la justícia social, que posa l’èmfasi en aspectes com la cura a les relacions educatives, la generació d’entorns, en aquest cas, d’aprenentatge en la virtualitat, en què les relacions siguin sanes, de respecte, inclusives, on es dona veu i es visibilitza tothom, on es dona valor a les experiències personals dels i les aprenents…

Tot això pot representar una petita revolució: un canvi d’enfocament molt important. Però no es tracta de canviar-ho tot de cop, sinó que cadascú, des de la seva situació, comenci a fer petits canvis. Aquesta guia vol portar a replantejar-se la docència i el rol que tenim com a docents i a l’autoreflexió i l’autoavaluació per a la millora.

Què us ha aportat a vosaltres?

Míriam: M’ha aportat un aprenentatge: no hem de començar de 0, cal un reconeixement històric. Sembla que ningú havia fet res abans sobre aquests temes i et poses a treballar, i  descobreixes que hi ha idees, propostes… que la pedagogia feminista no surt del no-res, sinó que s’entronca amb altres propostes pedagògiques prèvies. Per tant, que cal reconèixer aquest històric. També he fet consciència que, tot i que en el nostre dia a dia com a docents, la docència aplicada és important, se li dona més valor a la recerca i a la producció  teòrica. Per falta de temps i espais no acostumem a compartir amb les companyes el nostre dia a dia, i ens perdem i pràctiques molt interessants.  Cal més reconeixement institucional d’aquesta feina i crear espais i estratègies per compartir i per continuar pensant i posant en pràctica aquests coneixements més quotidians. 

Iolanda: Per a mi, va ser molt revelador veure que des de la pedagogia feminista es proposaven coses que jo tractava de practicar, però que de vegades el volum de feina o els marcs d’acció institucionals, o les possibilitats que ofereix el campus virtual dificultaven. Et vas acomodant a la manera de funcionar més institucionalitzada i després de fer aquest treball em vaig reafirmar en el fet que, si cal hem de nedar contra corrent malgrat les dificultats. Tenim aquesta responsabilitat amb els i les estudiants i també amb la societat. És important ser coherents en la nostra docència amb la forma de pensar que tenim… I traslladar-ho als estudiants de manera transparent. A mi m’ha motivat com a docent. Hi ha tantes coses que es poden fer i que s’han de fer…