Els millors treballs finals de Psicologia i Educació 2021-2022

Els estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han lliurat, un any més, els premis als millors treballs finals de grau i de màster 2021-2022 en una jornada de reconeixement a la investigació i a l’esforç dels estudiants.

En paraules de Teresa Guasch, directora dels estudis i conductora de l’acte de lliurament que va tenir lloc el passat mes d’octubre, “es tracta d’una jornada on les històries de superació, d’esforç, de constància i on l’agraïment a l’acompanyament per part dels tutors i les famílies van ser els protagonistes”.

Tot aquest esforç ha culminat en uns treballs finals de recerca que busquen l’impacte i la transformació en les persones des de l’àmbit educatiu i psicològic i que, tal com va apuntar Guasch, “la feina de l’equip docent, de gestió i dels estudiants per contribuir a millorar la societat ens genera un enorme orgull”.

A continuació et presentem els primers premis als millors treballs finals 2021-2022 de primera mà i, per si t’ho vas perdre, també pots recuperar les dues sessions dels actes de lliurament dels premis:

Millors treballs finals en l’àmbit de l’educació

Grau d’Educació Social

1r premi | Eduardo Vargas Garbín per ‘Crónicas de lo cronificado en los Servicios Sociales. Posicionamiento profesional e institucional ante los casos de especial complejidad y vulnerabilidad’

Dirigit per Laia Narciso Pedro

Eduardo Vargas compta amb una llarga experiència en l’àmbit dels serveis socials. El seu TFG li ha permès fer una anàlisi a fons de la seva pràctica professional amb l’objectiu d’abordar el fenomen de la cronicitat d’alguns casos i/o problemàtiques en l’àmbit dels serveis socials bàsics. I és que s’ha constatat que la cronicitat és un dels principals límits en la intervenció social i que, a més de ser una de les causes principals de malestar professional en l’àmbit dels serveis socials, també acaba sent estigmatitzada, atribuint una possible responsabilitat dels professionals i el mateix sistema de serveis socials a l’origen o el manteniment de la cronicitat d’un cas.

Per dur a terme la seva investigació, Vargas va partir d’una investigació qualitativa per poder acostar-se a la realitat dels usuaris cronificats a partir d’una observació participant de la pràctica diària i de la qual resulta un exercici de reflexió narrativa que es presenta en aquest treball forma de cròniques o relats. L’estudi també es va centrar en una anàlisi exhaustiva dels expedients de casos reals crònics i el desenvolupament d’un grup de discussió.

Amb tot això, les conclusions de l’estudi d’Eduardo Vargas ens fan reflexionar sobre les necessitats d’espais de reflexió sobre l’origen i els factors que incideixen de la cronicitat, de la fixació d’objectius de definir i identificar què és un cas crònic, de la importància del llenguatge que pot marcar el cas d’una persona o família. Els serveis socials són un concepte ajuda, feina, però és control, burocràcia que el que fan afavorir la dependència cap al sistema i donar poca autonomia i emancipació que hauria de ser el seu objectiu principal.

Màster universitari d’Educació i TIC

1r premi | Alejandra Heras López per ‘Disseny d’un pla estratègic per a la gestió del cicle de Tècnic Superior en Higiene Bucodental en modalitat en línia semipresencial’

Dirigit per Laura Fernández Rodríguez

L’Alejandra és coneixedora de primera mà de la discrepància que hi ha entre l’oferta d’FP sanitària a distància i la demanda real que hi ha a Astúries. Això genera una sèrie de desigualtats entre els grups professionals, ja que suposa que no tinguin accés a l’ensenyament. Davant aquesta necessitat, el seu TFM parteix de la idea que ell és una oportunitat per a la inclusió educativa i que, a més, també ens pot ajudar a adaptar l’FP a l’era digital, millorant, alhora, les competències del professorat.

El treball de recerca de l’Alejandra se centra a generar una bona anàlisi bibliogràfica per tenir una base teòrica que permetés donar solidesa i coherència a tot el pla i en una anàlisi estratègica per confirmar que l’entorn era favorable a l’objectiu del TFM i que el centre tenia tots els recursos per implantar la modalitat semipresencial, a més de traçar un mapa clar de tots els grups d’interès.

D’acord amb aquesta anàlisi es van extreure tots els elements que es van considerar clau per formular un pla estratègic compost de 7 subplans dels quals 2 plans són específics per a les clíniques dentals col·laboradores.

Després d’això, l’Alejandra va poder concloure que la modalitat semipresencial no només és viable a l’FP sanitària, sinó que ben plantejada millora el rendiment i la motivació de l’alumnat.

Màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

1r premi | Noa Soliño Cirujano per ‘L’impacte de la fotografia terapèutica i participativa en la millora de la palilàlia i la comunicació significativa i funcional d’un jove’

Dirigit per Neus Rodríguez Corcoll

El TFM de la Noa neix de la fusió de les seves professions: es tracta d’una proposta de millora per a incorporar-la a l’hospital de dia de Nou Barris on treballa amb adolescents com a educadora social. Així, l’objectiu principal del treball final de la Noa és avaluar l’impacte de la fotografia terapèutica i participativa a través del mètode Covisage (Viñuales, 2018) en la millora de la palilàlia i la comunicació significativa i funcional a partir d’un cas concret d’un jove de 15 anys i pacient de l’hospital.

La recerca compta amb una anàlisi de literatura científica sobre la relació entre la fotografia i l’adolescència i l’adultesa amb trastorn mental o sense; la fotografia i els trastorns del llenguatge i altres articles científics sobre palilàlia. L’estudi, a més, suposa un repte i una proposta innovadora, ja que no existeix cap estudi que vinculi el mètode Covisage amb els trastorns del llenguatge, de parla i veu com la dislàlia i disfèmia.

Durant tot el procés de l’estudi, que es divideix en la fase de l’avaluació prèvia, intervenció/acció i avaluació posterior, s’analitza de manera inicial, progressiva i final el grau de millora o no de les habilitats comunicatives funcionals amb un tracte no jerarquitzat fonamentat en una activitat bidireccional de participació conjunta i basant-nos en l’observació tant participant (modelatge del llenguatge i pràctica, de guiada a independent) com no participant (anàlisi dels aspectes del llenguatge com el discurs, la tipologia d’oracions, l’argumentació, etc.) i la combinació dels dos rols.

Així, algunes conclusions que s’extreuen de l’estudi de la Noa és que la fotografia terapèutica impacta en la millora del llenguatge en aspectes com en l’espontaneïtat en el discurs, la incorporació de camps semàntics, en la capacitat d’argumentació i expressió i que, d’altra banda, la palilàlia, encara que no s’elimini totalment, sí que es redueix quan la persona es troba en un ambient segur.

Màster universitari de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (interuniversitari UPF-UOC)

1r premi | Marc Martínez Pons per ‘El rol de la tutoria escolar, la incidència del capital cultural i econòmic, i de la implicació familiar de l’alumnat atès en el Departament d’Orientació: un estudi de cas del nivell de 2n de l’ESO del INS Pedralbes’

Dirigit per Núria Vallduriola Calbó

L’objectiu del TFM d’en Marc consisteix a investigar la relació que existeix entre les característiques de l’alumnat i les diferències entre si és atès pel departament d’orientació laboral o no, a més d’analitzar rol que té la tutoria escolar en tot això.

Així, abordar un tema com aquest permet conèixer les característiques d’un alumne abans que sigui atès i, en conseqüència, permet focalitzar, prioritzar recursos i anticipar-nos amb un alumne que reuneix les característiques potencials per a ser atès pel departament d’orientació.

A partir d’una metodologia quantitativa basada en un qüestionari, Marc ha pogut recollir i detectar aquestes característiques per a després analitzar-les i extreure una de les principals conclusions sobre el rol de la tutoria en la derivació al departament d’orientació:

Finalment, en Marc destaca un dels principals aprenentatges d’aquest treball ha estat delimitar molt bé la recerca, ser pacient i entendre que la recerca no és lineal, constantment hem de posar-nos en dubte o replantejar-nos les preguntes.

Màster universitari d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior

1r premi | Ana Esther Cruz González per ‘La revisió i millora del Sistema d’Assegurament de la Qualitat de Centres i la importància de la participació dels grups d’interès. El cas de la Universitat de La Llacuna’

Dirigit per Óscar Alcaide Milià

A l’hora d’abordar el seu TFM, l’Ana Esther va tenir molt clar que volia dur a terme un projecte amb aplicació pràctica. Per a això, la seva recerca aborda dos grans objectius: la revisió i millora del sistema d’assegurament de la qualitat per a fer-lo més viable i operatiu -eliminant l’excés de burocràcia- i aprofundir en la participació dels grups d’interès.

Amb aquesta idea, es va plantejar una metodologia fonamentalment qualitativa per a captar la realitat a través dels ulls dels mateixos protagonistes. D’aquesta manera, Ana Esther va desenvolupar diferents tècniques al llarg de diferents fases associades als objectius: una revisió documental i de contingut; l’anàlisi i millora de les fitxes dels processos; una anàlisi DAFO per a conèixer com era la situació dels sistemes d’assegurament de la qualitat en els centres de la universitat i, finalment, un grup de discussió amb diferents professionals per a saber com veien els sistemes d’assegurament de la qualitat des del seu punt de vista.

Després d’aquesta anàlisi, una de les principals conclusions extretes és que la importància i l’apoderament de l’assegurament de la qualitat ha vingut per a quedar-se, alguna cosa que reflecteix la nova normativa i que també insisteix en la involucració de les universitats perquè participin els grups d’interès.

Amb tot això, l’Ana Esther va elaborar un pla de millora i full de ruta a seguir per a la universitat en els pròxims mesos i anys.

Màster universitari de Psicopedagogia

1r premi | Laura Castellanos Burgueño per ‘Intel·ligència emocional i violència de gènere en adolescents. Estudi comparatiu en un grup de Batxillerat’

Dirigit per Andrea Jardí Ferrer

El treball final de màster de Laura està centrat en analitzar la relació de la intel·ligència emocional d’un grup d’adolescents de Batxillerat (16-18 anys), amb la capacitat que tenen per a reconèixer conductes i/o patrons de violència de gènere.

L’estudi es realitza i analitza sobre la base de dos instruments de mesura (qüestionaris); un test d’intel·ligència emocional (Trait Meta-Mood Scale o TMMS-24) que consta de 24 preguntes que formen part de tres dimensions clau: atenció emocional, claredad emocional i reparació emocional. Com a segon instrument, es evalua la percepció i reconeixement de violència de gènere, a través d’un qüestionari que abasta deu dimensions de violència psicològica: control, aïllament, gelosia, assetjament, denigració, humiliacions, manipulació emocional, indiferència afectiva, amenaces, violència sexual.

Després d’aquesta anàlisi, Laura va poder arribar a la següent principal conclusió:

📹 Recupera la sessió en vídeo de l’acte d’entrega de premis aquí:

Millors treballs finals en l’àmbit de la psicologia

Grau de Psicologia

1r premi | Irene Caballero Jiménez per ‘Depressió postpart: una intervenció des de la teràpia narrativa feminista’

Dirigit per Laura Río Martínez

El treball de recerca de l’Irene està travessat de dalt a baix i de principi a fi per la perspectiva de gènere. Irene tenia clar que l’objectiu del seu estudi era analitzar com la socialització de gènere impacta en la salut mental de les dones. Per això, a partir del seu treball ens proposa un programa de tractament grupal per a la depressió postpart des de la teràpia narrativa feminista. En ell s’aborda i es fa explícita la influència de diferents metanarratives de gènere com el mite de la maternitat, els conflictes en la identitat per la necessitat de conciliar rols i el sincretisme de gènere en l’aparició i manteniment de malestar en aquest període. També es treballa amb l’experiència de trauma en el part com a factor de risc per a l’aparició de la depressió postpart.

Abordar de manera més o menys explícita aquestes realitats i veure com el discurs de les dones evolucionava a mesura que s’implementava el programa. A més, també es va suggerir un instrument quantitatiu com l’escala de depressió postpart d’Edimburg abans i després del tractament.

Així, el treball de l’Irene ha servit per a afirmar la necessitat de desenvolupar programes de tractament que tinguin en compte no sols la perspectiva de gènere, sinó un enfocament més comunitari per a promoure processos de reflexió conjunta que mitiguin l’impacte i actuen com un motor de canvi social per a modificar aquestes realitats.

Màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil

1r premi | Yuting Jin per ‘Tècniques d’intervenció en atenció precoç en nens amb TEA’

Dirigit per Mireia Solerdelcoll Arimany

Aquest projecte sorgeix en el context de pandèmia que estem vivint, la qual ha suposat una major vulnerabilitat en la capacitat d’autoregulació emocional de menors que ja tenien necessitats especials o sofrien algun trastorn mental o TDAH. L’objectiu de l’estudi va ser implementar un programa d’educació emocional centrat en les competències emocionals de consciència i regulació emocional, fent-ho des d’un enfocament psicoterapèutic eclèctic i integrador i des del prisma de l’educació emocional.

Per a això, es va realitzar un estudi de cas, que ha permès plasmar una proposta de tractament psicològic per al malestar i les dificultats d’autoregulació emocional d’un menor de 7 anys que presenta CI límit, dificultats de l’aprenentatge i dèficit d’atenció associat.

Després del tractament, algunes de les conclusions obtingudes és que, per exemple, el rol actiu dels pares és clau en el procés, ja que els nens no sols estan estimulats en la consulta psicològica, sinó també en l’entorn familiar. La Yuting també posa èmfasis en com els psicòlegs han d’adoptar una perspectiva integral perquè, des de cadascuna d’elles, triïn la tècnica que sigui més adequada per a cada nen.

📹 Recupera la sessió en vídeo de l’acte d’entrega de premis en l’àmbit de la psicologia aquí: