La pandèmia accelera la transició cap a l’e-learning de l’educació superior

27 juliol, 2021
Bombillas

La digitalització d’emergència de l’ensenyament, imposada per la crisi sanitària de la COVID19, ofereix una oportunitat per a transformar l’aprenentatge basant-lo en l’experiència i situant l’alumnat en el centre.

La pandèmia de COVID19 ha impactat en l’educació i ha accelerat la digitalització d’aquest àmbit. El confinament primer i després les restriccions imposades per a intentar evitar la propagació del virus van impactar, encara que en diferent mesura, en els centres d’ensenyament de tot el planeta. Segons dades de la UNESCO, 185 països, entre ells Espanya, van optar per tancar escoles, instituts i universitats durant la primera ona del virus, en la primavera de 2020, una mesura que va afectar gairebé nou de cada 10 estudiants. 

En el cas de moltes institucions, sobretot universitàries, la tecnologia els va permetre en un període de temps molt curt convertir en virtual l’ensenyament que oferien de manera presencial. Gràcies a aquesta ràpida transició s’ha pogut garantir el dret fonamental a l’educació durant els últims 18 mesos, encara que no de manera equitativa en totes les regions del planeta. 

No obstant això, aquest experiment massiu d’aprenentatge en línia també ha posat en relleu que no basta únicament amb la tecnologia per a proporcionar una educació de qualitat, sinó que cal combinar tots els aspectes educatius que la formació a distància precisa perquè tant alumnat com professorat tinguin una experiència motivadora. 

La tecnologia ha permès en un període de temps molt curt convertir en virtual l’ensenyament que s’oferia de manera presencial

Cap a una educació innovadora

En aquest sentit, amb l’objectiu d’explorar i analitzar alguns dels canvis accelerats que s’han produït en l’àmbit de l’educació, sobretot la superior, a causa de la transformació digital exprés imposada per la COVID19, la UOC juntament amb l’Associació Internacional d’Universitats (IAU, per les seves sigles en anglès), ha organitzat un cicle de sis col·loquis, amb el títol “Innovative Education for Unshaped Futures”, en el qual s’aborden diferents aspectes d’aquesta metamorfosi de l’ensenyament. 

El mes de juny passat es van celebrar els tres primers, centrats en qüestions clau com la tornada al campus presencial, dissenyar models híbrids innovadors d’ensenyament i aprenentatge, lliçons que ens deixa la pandèmia i desafiaments a què haurà d’enfrontar-se l’educació superior.

“No té res a veure l’educació en remot d’emergència, en resposta a un moment, que un currículum dissenyat per a ser online”, va destacar el rector de la UOC, Josep A. Planell en la inauguració del cicle, qui, en aquest sentit, va recordar que aquesta universitat, que va néixer fa 25 anys i va ser pionera a nivell mundial a implementar l’e-learning, va tenir des de la seva concepció com a pilars fonamentals situar a l’alumnat en el centre i un aprenentatge basat en l’experiència

No té res a veure l’educació en remot d’emergència, en resposta a un moment, que un currículum dissenyat per a ser online. Josep. A Planell, rector UOC

En molts països s’han implementat solucions diferents per a minimitzar les alteracions provocades per la covid, en la majoria d’ocasions s’ha fet un ús forçat de la tecnologia i sense una planificació, la qual cosa ha provocat que aquestes solucions no hagin acabat de funcionar. 

“És un bon moment per a començar a discutir què podem aprendre de lliçons passades per a augmentar la qualitat de l’educació i també per a pensar què implica tornar al campus”, va plantejar Trine Jensen, directora d’HE & Digital Transformation (Educació superior i transformació digital) de la IAU.

Flexibilitat, personalització, interacció i col·laboració

Existeixen alguns exemples d’universitats en què l’e-learning té un pes específic en la seva oferta, des d’abans de la pandèmia. És el cas de la Universitat de Deakin, a Austràlia, creada fa 45 anys i que compta amb un model híbrid de campus físic i d’aprenentatge en línia. El 70% del seu alumnat, d’edats més joves, cursa estudis de manera presencial, mentre que el 30% restant, persones amb responsabilitats laborals o familiars, o de zones remotes, ho fa virtualment, un percentatge, no obstant això, que, ja abans de la pandèmia, estava augmentant.

“En tots dos models busquem un aprenentatge actiu, que impliqui l’estudiant, que li faci desenvolupar unes competències i habilitats per a aprendre durant tota la vida”, va apuntar Liz Johnson, vicerectora d’aquesta universitat australiana, que va reblar que “els principis del bon aprenentatge són universals i han de guiar el disseny dels estudis, sigui com sigui la manera en què s’imparteixin”.

La pandèmia no sols ha impactat en l’educació, sinó que ho ha fet en tots els àmbits i ha accelerat la transició de la vida laboral, personal, social cap al virtual, per la qual cosa l’ensenyament superior, van coincidir a assenyalar els experts en el col·loqui, també ha de reflectir aquesta nova manera de viure en la que passem de l’offline a l’online de manera natural. I és esperable que moltes de les institucions que van adoptar per primera vegada l’e-learning com a resposta a l’emergència, apostin a partir d’ara per models híbrids d’educació.

En tots dos models [híbrid i online] busquem un aprenentatge actiu, que impliqui l’estudiant, que li faci desenvolupar unes competències i habilitats per a aprendre durant tota la vida. Liz Johnson, Universitat de Deakin, Austràlia

“Hem de proporcionar al nostre alumnat habilitats per a aquest món digital”, van assenyalar Johnson i Albert Sangrà, catedràtic de la UOC i director de la Càtedra UNESCO en Tecnologia i Educació per al Canvi Social. En aquest sentit, l’educació oferta no s’ha de limitar a oferir informació, sinó que ha de “mediar entre l’accés a la informació i la conversió d’aquesta informació en coneixement”, va destacar Sangrà, per a qui és crucial que l’educació online se sustenti sobre quatre pilars fonamentals: flexibilitat, personalització, interacció i col·laboració.

Com avaluar l’ensenyament en models híbrids i online

Una de les qüestions que sol preocupar més les institucions a l’hora de decantar-se per adoptar models híbrids i en línia és com avaluar tant el progrés com els assoliments del seu alumnat. Per a Henrik Hansson, professor de la Universitat d’Estocolm i participant del segon col·loqui, es tracta d’un equilibri entre creativitat i control, encara que, va destacar, “quan l’estudiant està motivat no fa falta controlar”.  

Per a Nati Cabrera, directora del màster d’avaluació i gestió de la qualitat de l’educació superior de la UOC, és essencial revisar el propi concepte d’avaluació. Al seu judici, ara està centrat en el contingut i és el professorat el que valora o acredita si l’estudiant té un coneixement. 

“Aquesta conceptualització és d’un altre temps, una visió pobra de l’avaluació que té molt potencial si la dirigim cap a l’aprenentatge, el desenvolupament d’habilitats i competències”, va destacar. 

Avaluació entesa com un acompanyament continu de l’estudiant, basat en competències, en coneixement aplicat per a resoldre problemes i no sols en adquisició de teoria. En aquest sentit, l’alumnat té un paper actiu respecte al seu aprenentatge i també avaluació. “Els i les estudiants reflexionen, prenen decisions, milloren. Avaluar el seu progrés els permet continuar aprenent”, va afirmar Cabrera.

Cal revisar el mateix concepte d’avaluació, perquè té molt potencial si la dirigim cap a l’aprenentatge, el desenvolupament d’habilitats i competències. Nati Cabrera, professora UOC

Relacions, resiliència i reflexió

En aquesta transició cap al digital, la tecnologia continuarà tenint un paper preponderant de transformació de l’educació. Les universitats hauran d’anar cap a models híbrids, dissenyant plans estratègics adaptats a cadascuna en funció de la seva identitat i singularitat. “El context és crucial, perquè no hi ha solucions universals”, va considerar en el tercer col·loqui Josep M. Duart, professor de la UOC. 

Aquests plans estratègics passaran per fer la universitat més flexible i adaptada a les necessitat dels seus aprenents digitals, apostant per l’aprenentatge basat en l’experiència. Per a Jose Antonio Bowen, membre de l’Associació Americana d’Instituts i Universitats (AAC&U), és crucial que, per a això, les institucions considerin les 3R: les relacions, perquè els estudiants valoren la connexió autèntica i real amb el professorat; la resiliència, la capacitat de considerar els errors com a part de l’aprenentatge; i, finalment, la reflexió, obrir la ment de l’estudiant a noves maneres de pensar.

El pròxim bloc de col·loquis tindrà lloc al setembre i en ell diversos experts en educació abordaran aspectes com la reforma del currículum per a posar a l’alumne en el centre i per a aconseguir resultats d’aprenentatge personalitzats. El cicle està obert a tothom a través de Zoom (amb inscripció prèvia) i els enregistraments estaran disponibles a posteriori.

Enllaços a les tres primeres sessions del cicle

Return to Campus: Making sense of (innovative) hybrid teaching and learning

Assessment practices in hybrid and online HE scenarios

Leadership for Digital Education: Shortcuts and pitfalls

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari