El Pràcticum: “l’educació del ser i no del saber”, segons l’Alba Camacho

En aquest tercer lliurament del “Cara a cara amb l’estudiantat”, Clara Selva, professora responsable del Pràcticum, conversa amb Alba Camacho, alumni del grau de Psicologia que va fer el Pràcticum en l’àmbit de la psicologia de l’educació, experiència molt enriquidora. El Pràcticum, l’educació del ser i no del saber, segons l’Alba Camacho. L’alumni ens explica la seva experiència.

A l’Alba l’apassionava tant el món de la psicologia que, quan va començar el grau, no tenia gens clar cap a on volia dirigir la seva trajectòria professional: “m’agradava tot”. Això li semblava un bon començament: no tenir una idea fixa i veure on la portava el camí. I és que l’Alba adverteix que “la rigidesa, a vegades, no et deixa veure les oportunitats”.

Quan va arribar el moment de decidir, es va submergir en un treball personal molt important sobre ella mateixa i es va preguntar què necessitava de la professió per sentir-se realitzada. Va pensar que sempre es plantejava el perquè de les coses: d’una conducta, de la por, d’una reacció… i li va semblar que treballar amb adults no li acabaria d’encaixar amb aquesta idea. Va ser així com es van aclarir els seus dubtes sobre què volia fer: “treballaria amb nens, adolescents i bebès”, explica.

Ara quedava per decidir on. Què la va ajudar? Posar-se en la pell de la nena que ella mateixa havia estat i adonar-se que li hauria agradat molt comptar amb la figura del professional de la psicologia a l’escola perquè, segons afirma, “aquí passen moltíssimes coses, els nens hi passen moltíssimes hores i és on més es relacionen…”.

Posar-se en la pell de la nena que ella mateixa havia estat va ajudar-la a decidir el seu rumb al Pràctium

Quan va començar el grau, l’Alba ja tenia una nena petita, i durant aquests quatre anys va tenir tres fills més. Hi havia alguna cosa dels seus fills que la fascinava: de quina manera tan diferent aprenien, tot i que eren de la mateixa mare i partien d’uns mateixos estils educatius. Així que, a partir d’aquí, es van dissipar tots els seus dubtes: “treballaria amb nens i amb tot allò que està relacionat amb com aprenen”.

Per fer-ho, va cursar el Pràcticum I en un centre educatiu al qual els nens i les nenes acudien després de l’escola i se’ls ajudava a planificar l’agenda i a aplicar tècniques d’estudi. Aquestes primeres pràctiques van ser molt útils: “em van servir no per adonar-me del que volia, sinó del que no volia”. Aquesta experiència va ser decisiva, ja que li va permetre descobrir que no volia centrar-se en les dificultats i els problemes de la infància.

L’Alba posa l’èmfasi en “l’educació del ser i no del saber, perquè sense emoció no hi ha aprenentatge”

Amb aquesta experiència a la motxilla va fer el Pràcticum II en una escola, “per veure com era el dia a dia dels nens, per conèixer-los bé”. No obstant això, es va trobar amb una escola molt diferent de la que recordava de quan ella era petita. “Els nens participaven, el professorat era un guia, se’ls escoltava, els alumnes tenien confiança i seguretat en el professor… En definitiva, tenien una relació molt bonica.” Aquesta segona experiència de pràctiques va ser decisiva per saber el que realment l’omplia.

Quan l’Alba va acabar el grau ja tenia clar, gràcies a totes dues experiències, com volia que fos el seu futur laboral. Ella ja tenia una carrera universitària prèvia i una feina que no li desagradava, però amb la qual tampoc no s’acabava de sentir realitzada, així que va començar la seva especialització. Des d’aleshores, l’Alba no ha deixat de formar-se a la UOC perquè la seva experiència “va ser molt positiva”: va fer el màster universitari d’Educació i TIC (E-learning), el de Psicopedagogia, el de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció i un postgrau de Psicologia Perinatal. En l’actualitat, l’Alba tanca un cercle d’aprenentatge i transferència de coneixement a la UOC i és tutora de pràctiques de diferents estudiants al grau de Psicologia.

No ha deixat de formar-se a la UOC perquè la seva experiència “va ser molt positiva”

Partint de tota la seva experiència, subratlla la importància de les sortides professionals vinculades a l’avaluació, l’orientació, la intervenció i les metodologies psicoeducatives. També destaca les sortides relacionades amb la psicologia perinatal, en la qual, malgrat que és una especialitat menys coneguda, el professional de la psicologia representa una figura de rellevància per a la dona en el procés d’embaràs i en el postpart. Per a l’Alba, les intervencions en aquest àmbit són inacabables: “des d’ajudar a fer un dol a una dona que no pot ser mare fins a proporcionar informació sobre cures durant un embaràs, fer tallers per vincular-se amb un nadó o un grup de risc o fer l’acompanyament quan el nadó neix. Sobretot, la psicologia perinatal se centra en la part més emocional de la dona i del nadó”.

En general, remarca una peça clau que el psicòleg o la psicòloga de l’educació ha de tenir en consideració: “l’edat de desenvolupament i no tant l’edat cronològica”, perquè, normalment, es demana als nens i nenes que aprenguin de la mateixa manera, amb els mateixos mètodes, “i no es té en compte que cada nen és diferent”. A més, dona molt de valor al concepte de practicitat. “Hem de ser-hi per proporcionar eines, per donar solució al que passa, no solament parlar i basar-nos en la teoria i no arribar a la pràctica”. Finalment, destaca l’interès a diferenciar entre “poder fer una cosa i voler-la fer”. Poder fer una cosa representa les habilitats cognitives mentre que, en el segon cas, entren en joc el paper de la motivació i l’autoconcepte, i aquí el psicòleg o la psicòloga de l’educació “també té moltíssima feina per fer”.

A manera de conclusió, l’Alba recorda que “el joc és la forma instintiva d’aprendre“ i que “l’arrel de tot és a l’inici de la vida“, i posa l’èmfasi en “l’educació del ser i no del saber, perquè sense emoció no hi ha aprenentatge“.