El Pràcticum: “una mirada de futur”, segons Luis Fernando

En aquest segon lliurament del “Cara a cara amb l’estudiantat”, Clara Selva, professora responsable del Pràcticum, conversa amb Luis Fernando, alumni del grau de Psicologia que va fer el Pràcticum en l’àmbit de la psicologia clínica i de la salut. En ell, repassen la trajectòria de l’alumne i realitzen una mirada de futur.

“I ara què?”. Segons el Luis, aquesta és la pregunta clau no solament en acabar el Pràcticum o el grau de Psicologia, sinó també al llarg de tota la trajectòria professional. Però no solament hi ha aquesta pregunta, en el camp de la psicologia clínica i de la salut, sinó que també en poden sorgir moltes més: què es pot fer després?, quina sortida professional es pot triar?, etc.

En un institut de teràpia de Madrid va aprendre l’art de saber escoltar i d’intervenir sense jutjar

Si fem un repàs de la seva experiència, el Luis va fer els dos pràcticums en un mateix centre, concretament en un institut de teràpia de Madrid que oferia la UOC. D’aquesta experiència destaca, en especial, “el desenvolupament de competències professionals, els professionals amb els quals va col·laborar —que li van ensenyar el respecte pel pacient i els seus temps, l’art de saber escoltar i d’intervenir sense jutjar, i la importància de l’empatia i de l’acompanyament—, i les eines adquirides pel que fa a les diferents necessitats i als corrents terapèutics”. A tot això, s’hi va sumar el fet que va tenir la sort que, un cop titulat, el centre es va convertir en la seva primera oportunitat laboral com a psicòleg, “com a terapeuta i formador”.

Del grau de Psicologia de la UOC destaca la innovació de la seva metodologia d’aprenentatge: “ens ensenyen des d’una finestra de futur que disposa d’un ecosistema TIC propi”, assenyala. A més, també posa en relleu el suport de la comunitat UOC i la qualitat dels professors, que el “van motivar i influir de manera molt positiva”. Actualment, el Luis és psicòleg general sanitari i psicoterapeuta d’adults i adolescents, i està acabant el doctorat. Des que va acabar el grau, ha continuat conjuminant les TIC i la salut, i potenciant la “digitalització professional” de la psicoteràpia. “El que a mi m’agrada anomenar psicoteràpia 2.0 s’ha convertit, si es pot dir així, en una baula molt important des de la pandèmia”, afirma.

La psicoteràpia 2.0 s’ha convertit en una baula molt important des de la pandèmia

De la seva trajectòria es desprèn que la formació contínua és una constant per a ell. “El grau és el tret de sortida per continuar-te formant, però no ho has de deixar de fer mai”, afirma. I recorda que és tan important continuar aprenent com conèixer-se i “reconèixer on són les pròpies limitacions per poder-les treballar”. En aquest sentit, el Luis sosté que un dels grans reptes d’aquesta professió és ser honest amb un mateix i amb els usuaris que acudeixen a la consulta: “a vegades hi ha problemes que, per la nostra experiència, la nostra especialitat o el currículum professional, no podem abordar”.

En moments així, és vital poder tenir “un bon equip, format per persones de diferents àmbits i amb perfils curriculars diversos”, que permeti, justament, “complementar els aspectes als quals nosaltres no arribem i oferir un servei de qualitat als usuaris”. Segons el Luis, aquí és on rau una altra de les potencialitats del Pràcticum: brindar l’oportunitat a l’estudiantat de construir una valuosa xarxa de contactes que permeti “establir sinergies professionals i complementar els aspectes als quals nosaltres no arribem” alhora que es potencia el treball en equip, “perquè, de vegades, és una feina molt solitària”. En aquesta línia, també destaca el potencial de les xarxes socials i d’internet per continuar esperonant les nostres xarxes de contactes i suport. “Sens dubte, són un bon brou de cultiu per establir una xarxa de contactes potent”, afirma.

La psicoteràpia 2.0 representa una gran oportunitat laboral que requereix una inversió econòmica mínima

Pel que fa al trànsit entre el Pràcticum i el món laboral, el Luis assenyala que en aquesta especialitat hi ha “diferents trajectòries que, tot i que sembla que transiten cap a un mateix camí, transcorren per vies paral·leles i habiliten per a diferents praxis”. En aquest entramat se situen la figura del psicòleg intern resident (PIR) i el màster universitari de Psicologia General Sanitària (MUPGS). Amb tot, també hi ha altres sortides laborals que cal tenir molt en compte “perquè són essencials en entorns sanitaris i clínics”, com ara l’àmbit acadèmic i de recerca.

Per acabar, el Luis afirma que “la psicoteràpia 2.0“, com a sortida professional, representa una gran oportunitat laboral “que, a més, requereix una inversió econòmica mínima”. No obstant això, també recorda la importància de continuar fent recerca per poder exercir amb les garanties i la professionalitat que requereixen els entorns multimèdia.

En el grau de Psicologia de la UOC ensenyen des d’una finestra de futur que disposa d’un ecosistema TIC propi

Com a recomanacions finals, el Luis apunta als principis que, segons ell, han de regir els professionals de la psicologia: “tenir cura dels pacients i vetllar pel seu benestar, mostrant sempre un profund respecte cap a ells”. A més, s’ha de garantir de manera escrupolosa la confidencialitat del procés terapèutic, d’acord amb l’ètica i la deontologia de la professió, a la qual vaticina un futur “a cop de clic”.

Abans d’acabar, el Luis recorda la importància del treball personal i de la formació. Adverteix que “cada terapeuta també té i sosté la seva pròpia ferida” i, reprenent el fil inicial, afirma que “la pregunta ‘I ara què?’ no té final, ja que l’acabament d’un projecte ens ha de portar sempre a nous ports”. “Com deia el poema, que el camí a Ítaca sigui molt llarg per a tots vosaltres”, conclou.