El Pràcticum: “És un món que se t’obre, que descobreixes”, segons la Laura Valls

En aquest últim lliurament del “Cara a cara amb l’estudiantat”, Clara Selva, professora responsable del Pràcticum, es troba amb la Laura Valls, alumni del grau de Psicologia que va fer el Pràcticum en l’àmbit de la recerca.

A la Laura li hauria agradat fer el Pràcticum presencial en algun centre de psicologia clínica d’adults, però va tenir dificultats per obtenir plaça i va decidir que l’àmbit de la recerca podia ser una bona alternativa que també li resultava molt interessant. D’aquest tipus de pràctiques valorava el fet que podia “treballar amb un tema que m’agradés, i també la flexibilitat horària“. A més, també en destacava el temps i l’espai, ja que havia treballat a jornada completa al llarg de tot el grau. D’aquesta manera, “m’ho podria organitzar com a mi m’anés bé”, explica.

Tot i que no tenia clar si es volia dedicar a això, pensava que podria ser una experiència molt enriquidora, amb la qual podria posar en pràctica un tema d’interès, que li fos proper i que tingués un vessant social. Així doncs, va provar el Pràcticum I de recerca. “Em va agradar tant que vaig repetir i vaig fer el Pràcticum II en el mateix àmbit”, afirma.

 El Pràcticum I el va fer sobre un tema de molta actualitat: “dones sordes i l’afectació que ha tingut la COVID-19 en la seva inclusió laboral”. En el Pràcticum II va triar un tema relacionat amb la psicologia ambiental i va poder obtenir dades de l’escola on treballa. És “una realitat que també conec de primera mà”, destaca. Concretament, algunes de les tasques que va dur a terme en aquesta recerca són la concreció del tema, dels objectius i de la hipòtesi, és a dir, establir “què volia investigar”; la cerca, la lectura i la connexió d’idees; la recollida i l’anàlisi de dades, i la concreció final d’aquestes dades en format article.

Laura Valls: “Un dels èxits del Pràcticum ha estat trobar persones com els meus tutors”

De la seva experiència i, en concret, de les competències desenvolupades i posades en joc amb les pràctiques, destaca “l’autonomia, la iniciativa personal, l’autogestió i el fet d’aprendre a aprendre“. Quant a les tasques de recerca, destaca, especialment que “aprens a buscar informació en llocs on no estàs acostumat a buscar, de manera sistemàtica, fiable i eficaç, i també aprens a ser crític”. Així mateix, destaca el paper del professorat en la seva vivència. “Un dels èxits del Pràcticum ha estat trobar persones com els meus tutors“, afirma. No solament fa èmfasi en la importància de la seva tasca tècnica, sinó que, sobretot, assenyala el suport emocional que brinden: “hi ha moments en què la motivació cau o tot se’t fa una muntanya i ells sempre hi són”. Per això, per a ella ha estat clau el seguiment proporcionat, que l’obligava a tenir-ho tot al dia. “A mi això m’ha ajudat molt a organitzar-me”, afirma. A més, també destaca la motivació que li han transmès per continuar endavant i posar en marxa el projecte.

“La recerca ens fa avançar no només a escala científica, sinó també a escala social”, afirma la Laura

Quant a les sortides professionals, adverteix que la recerca “és un camp complicat i molt vocacional“. Ara, si continués amb aquesta trajectòria, hauria de fer “un màster de recerca i el doctorat“. Això li permetria, per exemple, accedir laboralment a una universitat o un centre de recerca. Encara no ha pres cap decisió, tot i que considera que sí que li agradaria dedicar-se a la recerca, però reivindica la necessitat “d’un sou i unes condicions dignes” i afirma que cal “disposar de polítiques públiques que impulsin la recerca“. Deu ser per això que la Laura, arran de la finestra explorada amb el Pràcticum, continua vinculada a la recerca, però “ho fa com a més a més”, ja que és conscient que “aquest àmbit ens fa avançar no només a escala científica, sinó també a escala social“. 

Tenir veritable interès, la clau per a triar l’àmbit del Pràcticum

Per anar acabant, la Laura fa algunes recomanacions per als companys i companyes que encara han de fer el Pràcticum. En primer lloc, que el que els motivi a seleccionar l’àmbit sigui el veritable interès, més que el raonament de “si els serà útil, si els permetrà fer contactes o si el treball vinculat està més ben valorat, més ben pagat o més a prop de casa”, ja que es tracta d’una oportunitat i una experiència úniques. “Aprofiteu-la”, sentencia. En segon lloc, i centrant-se en l’àmbit de la recerca, recomana que no es miri de reüll, “ja que, fins que no t’hi dediques, no t’adones que és un món que se t’obre, que descobreixes”. La clau és sempre “triar un tema que et mogui per dins”, assenyala. De fet, ella és de l’opinió que “tot el que vivim en el nostre dia a dia és susceptible de generar ciència“. Aquest mantra li ha fet canviar la manera d’entendre la professió: “ara soc conscient que, per petit i concret que sigui un cas, és interessant en si mateix i permet progressar i avançar”, afirma.

La Laura s’acomiada, però abans de fer-ho ens recorda: “trieu el que trieu en el Pràcticum, tots els àmbits us aportaran alguna cosa, així que gaudiu-lo i aprofiteu l’aprenentatge“.