Reptes i oportunitats de la IA en l’educació: un debat entre el professorat i l’estudiantat

Professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC han participat en la jornada “Alumnat versus Professorat: parlem de la intel·ligència artificial generativa i de l’aprenentatge” per debatre quines són les implicacions de l’educació en el despertar tecnològic.

En la darrera dècada, la intel·ligència artificial (IA) ha irromput de manera significativa en la societat. Malgrat que la seva presència encara no ha fet efecte en tots els sectors, sí que ha canviat les regles del joc en l’educació. I hi ha dos bàndols: la dels professors, dividits entre els qui ja confien en la i els qui la volen prohibir, i, a l’altre costat, els estudiants que, immersos en l’era digital, l’han adoptat com una eina fonamental en el seu procés educatiu. La utilitzen com a assistent de redacció, per a l’anàlisi de dades, i, fins i tot, li demanen suggeriments per millorar la qualitat dels treballs.

De fet, part d’aquestes idees presentades en la introducció han estat generades per la IA. Hi ha hagut molts retocs, ja que la IA no raona gaire i és políticament correcta. El periodista no. Així i tot, ha generat un discurs complet en menys de trenta segons i ha estat corregit en dos minuts més. El dilema de la pàgina en blanc ha estat resolt en dos minuts i mig. Així, davant aquesta mena de demostracions, són molts els acadèmics que es debaten sobre si cal confiar en aquestes noves pràctiques, o si, al contrari, s’han de perseguir, ja que contribueixen al foment d’una societat cada vegada més “gandula”.

No obstant això, com recordava Maite Fernández Ferrer, membre del grup de recerca consolidat Learning, Media & Social Interactions (LMI), del grup de recerca Edul@b i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en una de les seves intervencions de la jornada, “cal entrar en aquest debat; no ens podem permetre el luxe d’ignorar-lo, perquè, si les societats acadèmiques no marquem les bases, ho faran les empreses”.

Així, quina és l’ètica darrere de l’ús de la intel·ligència artificial en la realització de tasques escolars? I, si l’alumne ho confia tot a la IA, llavors què aprèn?

Nou horitzó tecnològic, i també acadèmic

Sobre aquests fonaments es va basar la jornada “Alumnat versus Professorat: parlem de la intel·ligència artificial generativa i de l’aprenentatge”, organitzada per Maite Fernández, esmentada a dalt, com a membre del Grup d’Innovació Docent en Avaluació i Tecnologia (GIDAT) de la UB, i qui també va moderar la taula rodona amb el professorat sobre com aprofitar les IA generatives a l’ensenyament, a més de concloure l’acte. En aquest mateix debat també hi va participar com a convidada experta Montse Guitert, coordinadora del grup de recerca consolidat Edul@b i catedràtica dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, que va presentar una de les experiències docents amb la IA.

Finalment, Nati Cabrera, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, directora del màster d’Avaluació i Gestió de la Qualitat de l’Educació Superior de la UOC i també membre de GIDAT i d’Edul@b, va ser l’encarregada de moderar el debat amb l’estudiantat en què van participar quatre alumnes de grau actuals, un dels quals, de la UOC.

Classe sobre prompts; exemple de com la IA pot entrar a les aules

Tot canvi implica un desafiament. En la taula rodona “Com aprofitar al màxim les intel·ligències artificials generatives per a l’ensenyament i l’avaluació?”, moderada per Maite Fernández, la professora Guitert, acompanyada pels investigadors Eloi Puertas i Elena del Cano de la UB, exemplificaven el que podia ser una classe integrant l’ús del ChatGPT.

Tota IA funciona amb prompts. Aquests no són més que les explicacions o pistes que l’usuari dona a la tecnologia perquè elabori la peça segons les seves indicacions. Com més descriptius, senzills i directes siguin els prompts, la intel·ligència treballa més bé i, en conseqüència, l’alumne obté un treball millor. Ara bé, formular prompts no és tan senzill com sembla, i sempre exigeix un coneixement previ, un context sobre el tema, així com escriure i comprendre correctament. Per això, els acadèmics d’aquesta ponència suggerien que provar i millorar els prompts a l’aula és una activitat que fomentava l’ull crític de l’alumne, que al mateix temps aprèn un determinat concepte perquè la IA el redacti. L’alumne no ha de deixar forçosament d’aprendre; només és que l’aplicació d’aquest concepte, l’escriptura del treball o rúbrica, la genera una màquina.

“La IA és aquí, és un fet, i ens ha de fer repensar les competències que plantegem a l’estudiant i veure si calen noves competències. Però mentrestant, no podem mirar a l’altra banda, cal interactuar-hi i entendre-la. Per això és important formar el professorat i sensibilitzar especialment els alumnes d’un ús crític, ètic i cívic, com ja s’està fent a la UOC”, incidia Guitert.

Avaluació contínua

Així, davant aquest canvi de paradigma pel que fa a la realització de tasques acadèmiques, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Maite Fernández, assenyalava com és d’important replantejar-se quin tipus d’activitats ha d’oferir el professorat a l’aula. “Hauríem d’assegurar a les nostres aules activitats d’aprenentatge autèntiques, realment continues, integradores del feedback i que siguin formatives”.

En aquesta mateixa línia, Guitert va recordar que la UOC sempre s’ha orientat a promoure l’avaluació contínua. “Per ser una universitat 100 % en línia, l’aprenentatge a la UOC s’ha orientat a promoure la millora constant de les competències de l’estudiantat a través de metodologies actives i col·laboratives i l’acompanyament de l’equip docent cap als estudiants. Valors que ara mateix estan en voga en tot el sistema educatiu”.

Els estudiants han parlat

En la jornada també van participar quatre joves estudiants que cursen diferents graus, des d’educació fins a periodisme, passant per enginyeria. Sobre aquestes qüestions, els estudiants suggerien que, si el ChatGPT podia resoldre les seves rúbriques de classe, calia que els professors les fessin diferents o més complicades. Per a ells, el fet de confiar en la tecnologia per agilitar alguns processos els permetia conrear altres habilitats fonamentals com la recerca, l’anàlisi i l’expressió creativa. Des de casa poden il·lustrar la portada del seu treball mitjançant Canva, gairebé com si fos la d’un dissenyador, i a més lliurar una anàlisi sobre la Batalla de Stalingrad segons la lectura de Vida i destí, de Vassili Grossman, i en un temps rècord. Però tanta facilitat no genera dependència?

Per als alumnes, sí. I és una cosa que assumeixen i debaten entre ells. De fet, una de les estudiants de pedagogia afirmava haver vist companyes que ara ja no saben fer cap treball sense ChatGPT i les idees que aquest els pot donar. No obstant això, són conscients d’aquest risc i consideren que cadascú ha de marcar-se els límits, trobar el punt mitjà. Per a Carles Gallel, estudiant d’enginyeria de la UOC, el debat no ha de ser aquest. “Abans també hi havia males praxis en l’educació; la gent treia els apunts d’amagat, o es copiava o comprava els treballs, i no es feia tant d’enrenou. Els paranys sempre hi seran, però fixar-hi el debat em sembla infravalorar tot el que pot fer la IA per a l’ésser humà”, concloïa.

“Per això és important que aquests debats deixin de fer-se als passadissos i entrin a l’aula. La figura d’un tutor ajudaria a trobar aquest punt mitjà sobre la IA”, comentava una estudiant de la UB. De fet, aquests alumnes valoraven positivament aquells docents que havien començat a fer servir la IA a classe. Altres estudiants recordaven també com una professora els posava rúbriques per contestar amb el ChatGPT, per després corregir-les entre tots o millorar-les a classe.

Amb tot, un dels leitmotivs que es van extreure de la ponència en l’edifici històric de la UB va ser el fet de normalitzar i facilitar l’ús ètic i crític d’aquesta mena d’aplicacions, que, al final, ens agradi o no, han arribat per quedar-se.