Dèficits de la memòria implícita explicarien dificultats dels infants amb TEL

7 juny, 2019

Nadia Ahufinger Sanclemente, professora del màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i del grau de Logopèdia, i investigadora del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL)

TEL llenguatge oral

Molts infants arreu del món tenen dificultats per expressar-se de manera oral i també per comprendre el que les persones els expliquen o pregunten. El primer que han de fer les professionals quan detecten aquest tipus de dificultats del llenguatge és comprovar que aquests infants no tenen problemes d’audició (és a dir, problemes per sentir bé), alguna afectació cerebral o neurològica, nivell cognitiu baix (el que anomenem coeficient intel·lectual no verbal) o, per exemple, alguna síndrome com podria ser la síndrome de Down o Williams. Hi ha infants amb dificultats del llenguatge oral que no presenten una causa evident (com les que acabem d’enumerar) que expliqui aquestes dificultats. Així, com que aparentment sembla que només tenen dificultats del llenguatge, se’ls diagnostica amb el que es denomina trastorn específic del llenguatge o TEL (en els països de parla anglesa ja se’l denomina trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL).

Els infants amb TEL tenen importants dificultats en l’àrea del llenguatge anomenada morfosintaxi. Aquestes dificultats es relacionen amb errors amb les regularitats del llenguatge com són els temps verbals (futur/passat), el gènere (femení/masculí) o el nombre (singular/plural). Per exemple: “la nen demà juga a pilota”. A més a més, alguns d’ells poden tenir dificultats relacionades amb el vocabulari o l’ús de les paraules. Per exemple: quan no els surten les paraules que volen dir o utilitzen paraules errònies per referir-se a un objecte (diuen la paraula moto quan veuen una bicicleta).

La importància de la memòria implícita en el TEL

Durant els últims anys, diferents investigacions han intentat explicar el trastorn específic del llenguatge com un problema relacionat amb la memòria. La memòria la utilitzem per recordar multitud de coses i és per això que des de l’àmbit de la psicologia se l’ha classificada segons els processos que fem per recordar i segons el que recordem. La memòria i el llenguatge tenen una relació molt estreta perquè per aprendre diferents aspectes del llenguatge també utilitzem un tipus o altre de memòria.

La memòria implícita és aquella que utilitzem per recordar informació de manera inconscient: la usem sense adonar-nos, per exemple, quan escrivim, agafem la bicicleta o conduïm. Encara que no siguem conscients de què estem recordant els passos per a fer aquestes activitats, és essencial que se’ns activi la memòria implícita i puguem recordar com teclejar, pedalejar o conduir. De la mateixa manera, aquesta memòria també és fonamental per aprendre a parlar i utilitzar el llenguatge.

Els autors Ullman i Pierpont (2005) proposen que l’àrea del llenguatge relacionada amb la morfosintaxi l’aprenem amb aquesta memòria implícita. Per tant, aquests autors proposen que els infants amb TEL tenen dificultats morfosintàctiques perquè tenen afectada aquesta memòria implícita.

Resultats clau per a la investigació dels trastorns del llenguatge oral

Durant els últims quatre anys, des del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) de l’IN3 de la UOC liderat pel Dr. Llorenç Andreu (Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC) i la Dra. Mònica Sanz-Torrent (UB) treballem en una línia d’investigació per conèixer la relació que té la memòria amb el TEL. Un total de 38 infants amb TEL i 38  infants sense dificultats del llenguatge d’arreu de Catalunya van participar en l’estudi emmarcat en la meva tesi doctoral, on vam investigar si la memòria implícita es troba afectada en infants catalans amb TEL. A més, també vam investigar si aquesta memòria implícita es relaciona amb les dificultats del vocabulari i no només morfosintàctiques.

Tots els participants de l’estudi van ser avaluats amb diferents proves estandarditzades relacionades amb la valoració del llenguatge i també de la memòria. A banda, per avaluar les habilitats d’ús de la memòria implícita, els infants van realitzar un seguit de tasques experimentals relacionades amb l’aprenentatge del vocabulari de manera implícita. Una d’aquestes tasques experimentals va consistir en simular el procés que fan els nadons per segmentar les paraules d’una parla contínua de manera implícita: els nadons quan escolten les seves mares i pares parlar no saben quan comencen i acaben les paraules (per exemple: petitanoplorisquearaaniremamenjar / Petita, no ploris que ara anirem a menjar). Per tal de poder trobar el límit de les paraules i fer la segmentació adequada, les persones, d’entre altres processos, utilitzem un mecanisme de càlculs implícits amb els que, sense ser-hi conscients, som capaces de calcular quines síl·labes són més probables d’aparèixer juntes (i per tant, de formar una paraula) i quines tenen més probabilitats d’aparèixer separades (per tant, de separar paraules).

investigació sobre la memòria implícita en infants amb TEL

Així, als infants, tant amb TEL com sense dificultats del llenguatge, que van participar en l’estudi se’ls va demanar que pintessin un dibuix mentre se’ls posava de fons una seqüència auditiva i continua formada per paraules trisil·làbiques encadenades una darrera l’altra (sense pauses, silencis o entonació). Aquestes “paraules trisil·làbiques” estaven formades per tres tons musicals en comptes de síl·labes lingüístiques per evitar que hi hagués llenguatge involucrat. Un cop s’acabava la seqüència auditiva s’avaluava si els infants reconeixien de manera aïllada les paraules que es trobaven amagades en la seqüència.

Després d’una extensa avaluació de la memòria implícita relacionada amb l’aprenentatge de paraules a través de tasques experimentals, els resultats de la tesi van mostrar que els infants amb TEL mostren dificultats en resoldre tasques a través de la memòria implícita i que aquesta memòria es relaciona amb el vocabulari dels infants. Aquests resultats són importants per a la investigació dels trastorns del llenguatge oral ja que ens donen més informació sobre quins mecanismes poden estar causant les dificultats que presenten aquests infants per expressar-e i entendre el món a través del llenguatge. A més a més, conèixer en més profunditat la relació entre memòria i llenguatge pot ajudar a les professionals que dissenyen les intervencions per a la millora del llenguatge a tenir en compte els dèficits relacionats amb la memòria.

Foto principal: Ashton Bingham a Unsplash

(Visited 39 times, 1 visits today)