Paula Ferrer: “InSkin és prometedor i molt escalable. Els laboratoris ens diuen que és una eina brutal”

Entrevista actualitzada a 30 de juny de 2023

La Paula Ferrer Raventós ha guanyat el premi del públic de l’SpinUOC 2023 amb el seu projecte InSkin. Una eina que vol millorar la qualitat de les recomanacions de productes dermocosmètics que fan els professionals mèdics i farmacèutics i reduir el temps i l’esforç que hi dediquen. Estudiant de doctorat en una start-up que vol revolucionar el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer, ha acabat el grau de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la seva vocació és emprenedora.

Ets biòloga i treballes intensament per al diagnòstic i la cura de l’Alzheimer. A més, acabes de finalitzar el grau de Psicologia a la UOC. Què et va dur a escollir aquesta carrera?

Vaig fer Biologia a la Universitat de Barcelona (UB) perquè m’atreia molt la feina al laboratori, encara que tenia molt present la Psicologia. A tercer de carrera, em vaig decidir a estudiar-la per la UOC. Mentrestant, a la carrera de Biologia em vaig especialitzar en Biologia molecular i cel·lular, i de tota la recerca biomèdica que tenia la possibilitat de fer, vaig escollir centrar-me en l’Alzheimer. O sigui, que hi ha una relació entre les dues carreres…

Sí.

Quan vaig marxar a Amsterdam a estudiar un màster de Neurociència Molecular, vaig seguir amb la carrera de Psicologia per la UOC. M’hauria agradat passar consulta i fer psicologia clínica, però ara com ara ho tinc parat, perquè un doctorat et demana molt. Si un dia puc exercir de psicòloga, perfecte. I si no, doncs m’haurà aportat molt de coneixement per a la recerca en l’Alzheimer.

Deuen haver estat uns anys intensos. Suposo que estudiar a la UOC t’ha permès apujar i baixar el ritme quan ho has necessitat.

Sí. No he deixat d’estudiar mai. A Amsterdam, abans del màster hi vaig fer un Erasmus, i va ser dur, perquè la gent estudia poc i jo estava fent dues carreres… Però vaig baixar la càrrega lectiva de la UOC, tant en l’època de l’Erasmus com en la del màster. Amb la pandèmia vaig poder fer un bon esprint i paral·lelament, gràcies a la carrera de Biologia i al màster internacional, vaig aconseguir la plaça de doctorat. Per tant, no m’era estrictament necessari acabar Psicologia. Tot i això, mai vaig perdre aquest objectiu.

Destacaries especialment alguna cosa, de la UOC?

Trobo que és un format perfecte per compaginar i complementar, encara que també recomano anar físicament a la universitat, tal com vaig fer amb la meva primera carrera. Allà hi vaig fer el meu grup d’amigues, hi feia les pràctiques, tot el dia anàvem amb els tuppers amunt i avall, i no ho canviaria. Però la UOC et permet estudiar en qualsevol moment i a qualsevol edat. I a mi m’ha permès treure’m una carrera i un màster en els anys que toquen i, a més, fer una segona carrera.

En aquest context, mentre acabaves el grau de Psicologia et vas presentar a la convocatòria SpinUOC d’enguany amb un projecte que, a priori, té poc a veure amb la psicologia i amb la neurociència. Com neix InSkin? D’on surt la idea?

Sempre m’ha atret molt dur al mercat la investigació que faig. L’emprenedoria. Soc molt freak llegint a LinkedIn com la gent té idees i les duu a la pràctica. I els meus amics ho saben. Tornant d’Amsterdam, la meva amiga Bet em va dir que acabava de fer un Treball de Final de Grau (TFG) pel qual li havien donat molt bon feedback i que necessitava ajuda per emprendre. La idea em va semblar molt bona. La mare de la Bet és dermatòloga i li va transmetre la necessitat que estem intentant cobrir amb InSkin. Des de fa un parell d’anys, treballem colze a colze. Ella, actualment, s’hi dedica al 100%, i jo ho compagino. Avui en dia, som un equip multidisciplinari de quatre persones: nosaltres dues i dos programadors, el Fèlix i el Moha. Sense ells, això tampoc seria possible.

Quina és aquesta necessitat que vol cobrir InSkin?

Actualment, el 25% de la població mundial té al·lèrgies. I fins al 60% té sensibilització a productes dermocosmètics; és a dir, quan es posen alguna cosa a la pell, tenen una reacció desfavorable. Hi ha una alta demanda cap als dermatòlegs i farmacèutics per recomanar els productes adequats per a cada persona. I, a més, cada vegada hi ha més conscienciació sobre què ens estem posant a la pell. InSkin és una eina per ajudar aquests professionals. Filtra els components dels productes dermocosmètics perquè puguin escollir el millor per al seu pacient o client. A més, la plataforma permet categoritzar els productes segons la marca, la fórmula galènica, la part del cos on actuen i l’activitat que hi fan. Per exemple, un dermatòleg diu a un pacient que no es pot posar sulfats i li ha de recomanar un xampú, un tònic, una crema… O, per exemple, algú va al farmacèutic amb el diagnòstic fet: li han dit que necessita que els productes no duguin perfums i, a més, té la pell mixta. El professional pot filtrar què ha de dur el producte i què no. InSkin filtra com si fos l’Skyscanner de la dermocosmètica.

És, doncs, una eina que no existeix, i de moment l’esteu posant en marxa en castellà.

Exacte, el filtratge diferencial que té InSkin no existeix a la competència. Hem iniciat el projecte en castellà, però quan sigui necessari es pot traduir a altres idiomes. Ara estem validant el projecte. El nostre competidor considerem que és el Vademécum de Dermatología Cosmética, un llibre que envia l’editorial Elsevier a tots els col·legiats. És com un catàleg d’Ikea, però amb productes dels laboratoris més coneguts. És un llibre en paper i tenen una web, però no inclou el filtratge per components, que és el que oferim nosaltres. A les webs dels laboratoris, hi ha cercadors per escollir productes en funció de les característiques de la pell. Però el filtratge de components, i un lloc on hi hagi tots els productes, això no existeix enlloc.

En quin punt està el projecte? Entenc que la Bet deu estar parlant amb laboratoris, farmàcies, professionals mèdics.

Els nostres col·laboradors són els laboratoris dermocosmètics, que pagaran per tenir els productes a la pàgina web, i els nostres usuaris són els farmacèutics i professionals mèdics, especialment els dermatòlegs, que no pagaran res per utilitzar InSkin. Actualment, tenim 14 laboratoris en col·laboració i uns 40 metges subscrits a la plataforma. En el cas de les farmàcies, estem acabant de treballar el target per aconseguir-ne com a usuàries. Els laboratoris col·laboradors paguen per tenir els productes a InSkin i per rebre un informe d’anàlisi de la usabilitat de la plataforma. En aquest informe hi ha mètriques com, per exemple, quin és el component que es descarta més a la categoria de fotoprotecció. Així, una empresa pot entendre per què la seva crema solar es ven molt menys que la d’una altra companyia. En un futur, si tot va bé, esperem que els laboratoris paguin simplement per ser a la millor pàgina web de dermocosmètica. Però, ara com ara, juguem amb les dades, que és el que triomfa en els models de negoci.

Presentar-vos a l’SpinUOC us ha permès estar assessorades com a futura empresa, oi?

Aquest és el tercer programa d’acceleració de projectes en què participem. En vam fer un a la UB i un al Banco Santander. Avui dia encara tenim contacte amb un dels mentors de la UB. L’SpinUOC ens va semblar molt interessant. En els mesos que fas el programa d’acceleració, et dona una ajuda extrema. Estem comptant amb molta implicació dels mentors. A més, es focalitzen molt perquè facis una bona presentació, t’assessoren per fer un bon pitch. Són coses a què no dediques tant temps, quan estàs fent un projecte, però que et poden dur a l’èxit. Una motivació extra és que, si guanyes, hi hagi remuneració econòmica. Si guanyem, això que ens enduem. I si no, doncs l’experiència i els contactes. Estic segura que hi haurà continuïtat en el contacte amb els mentors.

I per què hauria de guanyar, InSkin?

A la pràctica del pitch, he pogut conèixer els altres projectes. N’hi ha de molt avançats i penso: “Uf, jo els donaria els diners a ells!”. Però agraeixo molt que la UOC hagi apostat per nosaltres com a finalistes. Arribar fins aquí ja és una victòria. Sigui com sigui, penso que hauríem de guanyar perquè la idea ho val. Sempre hem tingut molt bon feedback. Els laboratoris ens diuen que és una eina brutal. El model de negoci… tothom ens diu que està molt bé. És un projecte prometedor i molt escalable.

No podríeu donar l’opció que els clients finals facin directament la consulta?

Vam estudiar-ho, però ho vam descartar perquè el model a client final, no essent conegudes, era molt difícil per posicionament. A més, les dades referents a persones individuals, els laboratoris les tenen més clares, perquè ja saben els productes que venen i controlen el mercat. Però no tenen tan clar com els professionals de la salut escullen i recomanen els productes. Si ho acabéssim obrint al públic, que no ho descartem, hauria de ser amb una app diferent.

Les llistes d’espera de Dermatologia treuen fum a l’Atenció Primària. Potser InSkin pot ajudar a alliberar-les una mica?

La majoria de projectes emprenedors tenen un impacte social i és el nostre cas. És una eina que tindrà un impacte positiu a la ciutadania, sigui perquè la recomanació del professional és més acurada o sigui perquè triga menys temps i necessita menys esforç, fet que descarregarà l’alta demanda de consultes. Quan vam començar el projecte, vam preguntar als professionals mèdics com feien les recomanacions de productes i vam veure que cada professional escollia els productes d’una manera diferent. Alguns dermatòlegs trucaven al laboratori de confiança, o tenien una llista concreta des de feia temps, llegien les etiquetes una a una… Però no disposaven d’una eina perfecta que els ajudés a fer la recomanació de manera eficaç i assertiva.

Compagines aquesta feina amb la teva ocupació principal, que és participar en un projecte per revolucionar el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer.

Estem duent al mercat un test de diagnòstic precoç de l’Alzheimer, que mostra els seus símptomes 20 anys més tard del seu inici. Per poder fer un bon tractament, necessites un bon diagnòstic. Saber realment quines persones estan en les primeres fases de la malaltia permetrà fer assajos clínics i trobar bons fàrmacs.

Tot això, en el marc d’un doctorat industrial. Què vol dir?

És un format en què fas el doctorat en l’àmbit empresarial. A mi m’atrau molt. Jo he fet acadèmia tant a Espanya, a l’Hospital de Sant Pau, com a diversos instituts d’Amsterdam, i és molt necessari que hi hagi recerca bàsica, però a mi m’agrada molt més desenvolupar productes i la recerca translacional.

Tens 27 anys i ja has fet molt camí. Fins i tot has publicat el teu primer article científic com a autora principal. Qui t’ha inspirat o ajudat?

Jo crec que és el meu caràcter. Des de petita, he viscut molt la disciplina i el sacrifici jugant a bàsquet, i també he vist com els meus pares s’han sacrificat molt acompanyant-m’hi. Sempre he fet moltes coses a la vegada. Quan anava a la universitat, estudiava a la UOC, feia classes particulars, estudiava anglès i anava a entrenament. També m’agrada estirar-me al sofà, i de fet soc una persona molt social, m’agrada molt fer plans amb els amics, però, per altra banda, m’agrada sentir-me realitzada cada dia i assolir les fites que m’he proposat.

Com t’agradaria estar, a deu anys vista? El món es mou molt de pressa…

M’encantaria que InSkin funcioni. I vull acabar el doctorat i mantenir-me a la indústria biomèdica. Les posicions de desenvolupament de negoci són les que més m’agraden. Es necessiten habilitats tècniques, d’estudi de mercat, de relació amb col·laboradors, capacitat de fer estratègia… M’agradaria estar en un lloc que abasti tot això. Sigui la meva empresa o no.