Howard Goldstein: «Cal llegir als infants abans que n’aprenguin a l’escola»

Howard Goldstein és vicedegà de Recerca i professor de Ciències i Trastorns de la Comunicació de la Universitat de Florida del Sud-Tampa. Doctorat en Psicologia del Desenvolupament l’any 1980, la seva recerca s’ha centrat en la millora de la comunicació i les habilitats socials dels infants amb autisme i altres discapacitats del desenvolupament. En els seus últims treballs, però, ha posat el focus en la millora del desenvolupament del llenguatge i la lectura dels alumnes d’escoles amb un índex de pobresa elevat. De fet, tal com avança Goldstein, “entre un infant de quatre anys d’una escola més humil i un altre que tingui una educació més sofisticada…, hi ha una diferència de 30 milions de paraules”.

A més, Goldstein ha estat vicepresident de Ciència i Recerca de l’Associació Americana de la Parla, el Llenguatge i l’Audició (ASHA) entre els anys 2013 i 2015. Va rebre el premi Honors de l’ASHA l’any 2016, el Fellow de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència el 2020 i, també, el Premi Kawana a la Trajectòria en Publicacions de l’ASHA l’any 2021.

El passat 25 de novembre, l’expert en intervenció i desenvolupament del llenguatge en infants va participar en la VII Jornada de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge amb la ponència “Intervenció primerenca del llenguatge i la lectura: què funciona als Estats Units?” en què ens va presentar dues intervencions dissenyades per ajudar a prevenir les dificultats lectores dels més petits. En el marc d’aquesta jornada, l’hem volgut entrevistar per conèixer més a fons el seu camp d’expertesa.

En els seus estudis parla molt de la consciència fonèmica com a eina per reduir les dificultats d’aprenentatge. Per què hem de parar esment a aquesta petita àrea del llenguatge?

La consciència fonèmica és una habilitat metalingüística que implica la capacitat de manipular els sons de la parla o els fonemes. Aquesta capacitat, juntament amb la correspondència lletra-so, és fonamental per al desenvolupament de la lectura. De fet, per desxifrar o pronunciar paraules, l’infant ha de saber quins sons emeten les lletres i ser capaç de manipular-los mitjançant la consciència fonèmica.

Molts estudis parlen de la importància de la detecció precoç. Com pot saber una família si el seu fill o filla en té, de dificultats? Quins consells els donaria per a una detecció precoç?

Normalment, als infants no se’ls detecta una discapacitat lectora fins que comencen a aprendre a llegir. Ara sabem més bé quines destreses són necessàries i com les hem d’avaluar. Amb tot, la base de la lectura, l’escriptura i el pensament és el llenguatge. I les mancances en aquestes parcel·les es poden manifestar de diferents maneres, com ara falta d’interacció social o frustració, perquè no són capaços d’expressar les seves necessitats i desitjos d’una manera eficaç. I també incapacitat per comprendre o seguir instruccions basades en la parla auditiva.

Hi ha trastorns més difícils de detectar que altres? Quins?

És una pregunta difícil de respondre. Com que les deficiències auditives acostumen a passar desapercebudes, s’ha prestat molta atenció a la detecció de la pèrdua d’audició en nadons, per exemple. En el desenvolupament primerenc passen moltes coses en diferents àmbits —social, cognitiu, lingüístic, motor, etc.—, però l’autisme en seria un bon exemple.

Es desenvolupen tots en la infància o n’hi ha que es poden desenvolupar amb l’edat?

Els indicadors del desenvolupament canvien constantment. Així, la consciència dels problemes de desenvolupament sorgeix amb més freqüència quan certs esdeveniments no es compleixen. En general, això passa en la infància, tot i que hi ha problemes que normalment es fan evidents en l’adolescència i es tradueixen en malalties de salut mental, com la depressió, els trastorns bipolars o l’ansietat. I, també, hi ha altres trastorns del desenvolupament associats a l’envelliment, com la presbiacúsia (pèrdua d’audició relacionada amb l’edat i la demència).

Dirigeix una línia de recerca sobre l’alfabetització dels infants en les comunitats més pobres. Per què la situació econòmica determina tant l’aparició d’aquesta mena d’alteracions en el llenguatge?

Les condicions econòmiques de les famílies i l’educació dels pares acostumen a estar relacionades amb la quantitat i la qualitat de les experiències lingüístiques dels infants a les llars. Betty Hart i Todd Risley van publicar, l’any 1995, un estudi històric amb el títol de Meaningful differences in the everyday experience of young American children. En aquella obra, els autors van registrar el nombre de paraules que els infants sentien a les seves llars. Les discrepàncies que mostren les experiències lingüístiques entre les llars amb baixos ingressos i menor nivell educatiu i les llars amb ingressos més elevats i un major nivell educatiu són grans, especialment si s’observen de manera acumulativa. De fet, als quatre anys, quan les famílies poden optar a serveis preescolars subvencionats o gratuïts als Estats Units, la diferència amb un altre infant d’un entorn més benestant és de 30 milions de paraules.

És la lectura compartida a les escoles tan beneficiosa com es diu?

La lectura compartida és la manera més eficaç de compensar els desavantatges associats a les experiències lingüístiques a casa. És difícil pensar en motius pels quals la lectura compartida no seria beneficiosa. Amb tot, hi ha coses que es poden fer perquè sigui més beneficiosa, com ara seleccionar llibres que interessin als infants i que no siguin difícils d’entendre. Hem de pensar que, encara que siguin llibres infantils, probablement hi haurà entre deu i vint paraules que els infants no comprendran del tot. Per aquest motiu, hem de tenir estratègies per detectar-les i explicar-les als infants. Ara bé, el que tenen d’important les lectures compartides és que els adults parlen amb els nens i nenes. Els animen a entendre i a respondre. D’aquesta manera, aprenen noves paraules i interactuen amb el llenguatge.

Va crear Story Friends, una sèrie de vint-i-sis llibres que barregen històries d’animals amb enregistraments d’àudio i situacions per resoldre i per transmetre valors. Li sembla que, en aquesta era d’internet i TikTok, aquest mètode continua funcionant?

Una pregunta interessant. Hem desenvolupat versions interactives, en format de llibre electrònic, de Story Friends. Hi ha, però, molta resistència per part dels pares i el professorat, que normalment prefereixen els llibres de veritat als digitals. Potser això canviarà en el futur, però és evident que els llibres digitals tenen molts avantatges, i als infants els ofereixen més possibilitats, com ara la de canviar la veu del narrador. A més, des del punt de vista material és menys costós distribuir, ja que els llibres impresos amb components interactius són molt cars de publicar.

La comprensió i el consum de la lectura estan en declivi… Com es pot transmetre la passió per la lectura a les noves generacions? El canvi ha de venir de nosaltres?

No estic segur de saber la resposta a aquesta pregunta. Sé que, si preparem millor els infants i els ensenyem a llegir de manera eficaç (basant-nos en la ciència), hi haurà menys infants i joves amb dificultats per llegir. Com que vivim en una societat alfabetitzada, la lectura continuarà sent important per tenir èxit. Tot i això, el que la gent llegeix per plaer pot canviar. Per exemple, podria ser que els audiollibres ens proporcionessin molts dels beneficis que ja obtenim amb els llibres.

Si un infant no llegeix gens, és millor obligar-lo a llegir o deixar-lo anar al seu ritme, però amb el risc que no agafi l’hàbit?

És que, a l’infant, cal llegir-li abans que n’aprengui a l’escola. Tots els nens i nenes haurien de tenir aquestes experiències. Tenim llibres de tots els nivells per a quan els infants comencen a llegir: des de llibres predecodificables fins a llibres que acostumen a estar organitzats per cursos. La varietat de llibres és enorme, i caldria poder adaptar-la als interessos de tots els nens i nenes. Hi ha estratègies per ajudar els infants que tenen dificultats amb la lectura, per animar-los-hi. Evitar la lectura i esperar que agafi l’hàbit no sembla productiu. També, correspon als docents, als educadors especials, als logopedes i a altres professionals determinar com es pot mantenir un nivell d’èxit elevat i garantir el progrés. Els alumnes aprendran a ritmes diferents, però aquest ritme pot tenir més a veure amb les capacitats dels docents que amb les dels mateixos alumnes.