Els efectes del canvi climàtic en el benestar psicològic de les persones

Poques persones i institucions amb un mínim de credibilitat dubten avui dia que el canvi climàtic i les seves conseqüències siguin una realitat. Tanmateix, també són pocs els que es plantegen quins poden ser els efectes del canvi climàtic en el benestar psicològic de les persones –essencialment negatius– i com es podrien prevenir. Aquesta nova perspectiva va ser abordada pels professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Alba Pérez i Manuel Armayones, també investigador del eHealth Center de la universitat, en una taula rodona que portava per títol “Efectes del canvi climàtic en el benestar psicològic de les persones” i que va tenir lloc el passat 4 de juliol al MACBA de Barcelona, en el marc de l’Escola d’Estiu de l’ISPC sobre seguretat i emergència climàtica.

“Per començar, caldria diferenciar entre el que és el paradigma clínic i el paradigma emocional”, explica Alba Pérez. “El que està clar és que el canvi climàtic és una variable més entre totes les que afecten el nostre estat emocional: si fa molta calor, la gent sol estar, en general, més irritable i de pitjor humor que amb un temps més agradable. I si el clima genera un efecte en la nostra resposta emocional, també ho fa en el nostre pensament i la nostra conducta. És una variable més, una variable important, però respon al paradigma emocional, i no al clínic en termes de patologia”.

Manuel Armayones, que va aportar una perspectiva des del disseny del comportament, afegeix que “hi ha una mena de moda a posar etiquetes a tot, però el que pot succeir és que el processament de la situació del canvi climàtic generi ansietat, senzillament perquè es tracta d’un procés humà”. I també, naturalment, cal tenir en compte els efectes indirectes i les conseqüències de les situacions d’emergència climàtica, o de la probabilitat més gran que aquestes es produeixin: sequera, inundacions, huracans, etcètera. Això també pot provocar un efecte d’indefensió apresa, és a dir, pensar que “faci el que faci, serà insuficient” i que això pot estar calant en algunes persones”.

La importància dels petits gestos: campanyes de prevenció mediambientals

Què podem fer els ciutadans per prevenir aquests efectes negatius del canvi climàtic i d’altres qüestions mediambientals? Armayones destaca la importància que tenen els petits gestos, que potser no siguin tan petits, perquè amb ells es poden aconseguir moltes coses.

Per exemple, hi ha un fenomen aparentment paradoxal, i és que als hospitals i centres sanitaris amb prou feines es recicla. Tanmateix, està demostrat que, “només amb fer un petit canvi, com penjar un cartell incitant que tant treballadors com pacients i visitants es conscienciïn de la importància del procés de reciclatge i, naturalment, donar les facilitats per fer-ho als contenidors corresponents, tot canvia en poc temps, i el volum de residus que es reutilitzen augmenta considerablement. “Són exemples simples basats en la idea de facilitar aquelles conductes positives per al medi ambient i que alhora ens fan sentir bé com a ciutadans“, explica Armayones.

Altres casos similars són els de la col·locació del gel hidroalcohòlic a l’època de màxima expansió del coronavirus que segons el lloc on se situava, s’utilitzava més o menys; les campanyes que fomenten l’ús de les escales en detriment de l’ascensor, o l’exhibició d’imatges de somriures quan se circula a la velocitat adequada, que s’han verificat notablement eficaces. “Tot aquest tipus de petits canvis en el context, basats en la incorporació d’“empentetes” al comportament, tenen un èxit adequat, encara que, com és lògic, no són l’única solució al problema”, assegura Manuel Armayones.

D’altra banda, el que també poden fer les organitzacions per millorar la situació és no esperar la decisió dels ciutadans per passar a l’acció, sinó establir algunes consideracions per defecte, és a dir, s’ofereix una resposta preseleccionada que tendim a adoptar com a pròpia. Per exemple, Espanya és un dels països amb més donacions d’òrgans, però “no perquè els espanyols siguem especialment generosos”, explica Manuel Armayones, “sinó perquè es parteix de la base que, per defecte, tots els ciutadans som donants d’òrgans, sempre que no comuniquem expressament la nostra negativa” i culturalment es valora com un gest positiu i d’altruisme donar els òrgans després del nostre traspàs.

Cap a una higiene de la informació

A propòsit d’això, a quin tipus de persones poden afectar més els efectes del canvi climàtic en el seu benestar psicològic?

“Segurament, les persones més reflexives, amb més tendència a la rumiació i a donar voltes a les coses, siguin les més vulnerables. El costat bo és que, alhora, són les persones a les quals més fàcilment es pot treure d’aquí”, opina Alba Pérez, per a qui “no cal culpabilitzar ningú de la situació en què es troba, sinó tot el contrari”.

“Hi ha una tendència a restar importància al que pugui fer cadascú de manera individual, però això és una gran fal·làcia”, afegeix Manuel Armayones davant el que considera una forma de negacionisme. “El que cal fer és predicar amb l’exemple; la informació no sempre condueix al canvi de comportament, però la culpabilització ho fa encara menys. Sempre és millor passar a l’acció que no fer res”, afirma el professor.

Tanmateix, “és bo limitar el volum de la informació que rebem perquè no arribem a nivells de saturació, i sobretot que aquesta sigui fidedigna. El que podríem anomenar una higiene de la informació”, matisa Alba Pérez. “I després, sí, passar a l’acció, portant-la al terreny del cognitiu i buscant un equilibri”.

Finalment, Manuel Armayones estableix un vincle entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i el disseny del comportament: “Els ODS intenten generar estratègies per canviar el comportament de les persones. És cert que sempre hi haurà una bretxa entre el que fem i tot el que podríem fer. Però sense tenir en compte els determinants, barreres i facilitadors per al canvi de comportament, serà molt difícil assolir molts dels ODS, ni hi haurà canvis que valguin”. “Més enllà de preocupar-se, cal ocupar-se”, conclou Armayones.