Les claus de l’aprenentatge experiencial: el dissenyador tecnopedagògic com a constructor de l’educació immersiva

T’has preguntat mai com deu ser aprendre en un món on el teu docent és una intel·ligència artificial que resideix al Metavers i que s’adapta a cada pas que fas anticipant-se a les teves necessitats? La UOC ja ens ha avisat que es tracta d’una tendència en el camp de l’aprenentatge virtual (e-learning).

No som tan lluny d’aquest plantejament futurista de l’educació en línia. Per aquest motiu, t’expliquem quina és la figura clau perquè aquest escenari es pugui desenvolupar assegurant-ne la pertinència i qualitat.

Així, doncs, en aquest article ens agradaria acostar-nos a la figura del dissenyador tecnopedagògic (DTP) mitjançant els prismàtics de la innovació educativa per entendre de quina manera aquest arquitecte construirà els fonaments de la formació virtual futura.

Es tracta d’una figura professional poc coneguda que encara es confon amb la del seu antecessor, el dissenyador instruccional. Pel que fa a aquesta tasca divulgativa i formativa, a la UOC trobem alguns dels autors i autores principals contemporanis sobre aquest tema que avui exerceixen el rol del dissenyador tecnopedagògic, com ara Lourdes Guàrdia i Marcelo Maina. Tots dos professionals estan compromesos amb el màster universitari online d’Educació i TIC (E-learning): Marcelo n’és el director, mentre que la Lourdes és la coordinadora de l’assignatura, precisament, de Fonaments del disseny tecnopedagògic. Si aportem una dada curiosa respecte d’aquest context, podem dir-vos que les aules virtuals de la UOC uneixen molt, atès que les autores d’aquest article es van conèixer en aquesta assignatura fa uns anys, quan Camino López García n’era docent i Cristina Nogales Figueroa n’era estudiant. Des d’aleshores, han fet un llarg recorregut professional i han assumit, elles mateixes, el rol del dissenyador tecnopedagògic (entre altres rols en el món de l’empresa).

Qui és el dissenyador tecnopedagògic i quins són els seus rols

Ara coneixerem mínimament qui és i què fa un dissenyador tecnopedagògic o dissenyadora tecnopedagògica. Aquesta figura és la successora —en l’actual era tecnològica i des d’una visió molt més holística i menys limitada— del dissenyador instruccional. Es tracta d’un professional que, per poder dissenyar els plans d’una experiència formativa significativa, com faria un arquitecte o arquitecta amb un edifici, ha de ser capaç de reflexionar sobre tot allò que implicarà una formació que no és presencial i que, si ho és, estarà mitjançada per les TIC. És una figura professional molt completa i que duu a terme, entre altres, els rols següents:

• Gestor i, fins i tot, director de projectes formatius virtuals o mixtos.
• Dissenyador d’experiències educatives mitjançades per les TIC.
• Responsable de l’ús de models de DTP i creador de nous models ad hoc.
• Coordinador dels agents educatius implicats en els projectes que genera.
• Planificador i guia del procés de disseny i aplicació de la formació en línia.
• Analista i avaluador del procés i del resultat de la formació en línia.

La figura del dissenyador tecnopedagògic: present, passat i futur

Ara que tenim situat el dissenyador tecnopedagògic, saps quin ha estat el seu paper al llarg de la història? Realment, la seva trajectòria és molt àmplia i ha estat present des del moment en què internet ha encetat una nova era. Ens remuntem als anys seixanta, quan sorgeix el primer sistema de gestió d’aprenentatge o, en anglès, LMS (learning management system), moment a partir del qual es comença a parlar d'”aprenentatge electrònic” o “ensenyaments a través de mitjans informàtics”. Ara, de sobte, estem accedint a entorns virtuals, a través de realitat virtual, augmentada i mixta, on una intel·ligència artificial informa del nostre rendiment i ens suggereix quina és la següent cosa que aprendrem i com l’aprendrem; ens llança cap a la sisena generació de l’e-learning.

Una era en què la personalització de l’aprenentatge es basa en el big data, les metodologies actives com la gamificació han superat les fronteres del 2D per funcionar en espais tridimensionals o virtuals que ens faciliten una experiència immersiva que la IA va guiant… Però, de quina manera podem assegurar un aprenentatge significatiu basat en el desenvolupament de competències i en l’adquisició de coneixements?

És precisament aquesta figura professional, la del dissenyador tecnopedagògic, la que s’encarrega de posar-se al dia en relació amb la tecnologia per comprendre de quina manera es pot utilitzar al món formatiu sense perdre de vista la pedagogia. I és que conèixer la tecnologia no solament ens aporta informació sobre les seves possibilitats, sinó també sobre les seves limitacions i dificultats.

Algunes d’aquestes tecnologies són apassionants i ens mostren una nova integració de l’aprenentatge informal, l’aprenentatge mòbil (m-learning) i l’aprenentatge ubic (u-learning), sense a penes ser conscients d’aquesta fusió. És el cas de pintar a través de la realitat mixta amb les noves Meta Quest 3, mitjançant les quals podem veure les primeres impressions d’usuaris reals:

Tanmateix, aquestes experiències, sense context, es queden en aprenentatges estancs, i és aquí on el dissenyador tecnopedagògic entra a dissenyar experiències més completes i amb un enfocament molt específic. Per fer-ho, es necessiten entorns col·laboratius, participatius i personalitzables, disponibles en forma de laboratoris virtuals, jocs en línia editables, espais del Metavers configurables. És el cas de les aventures matemàtiques a Roblox, exemple de disseny d’experiències d’aprenentatge basades en antics entrenaments repetitius. La diferència a l’hora d’aprendre és abismal.

Com podem veure, de moment, les tecnologies estan separades les unes de les altres, i deixen experiències estanques, aïllades entre diferents aplicacions, però amb clares pretensions de transformació per a un ús unificat. És aquí on comencem a veure els nous avatars hiperrealistes, amb la pretensió d’humanitzar els espais del Metavers.

I, per tant, la pregunta seria: el docent present i no sols connectat desapareixerà amb la IA i els avatars hiperrealistes? No tenim manera de saber-ho, però el que és clar és que la figura del dissenyador tecnopedagògic no desapareixerà, perquè és qui dissenya totes aquestes experiències, mitjançades o no per aquesta tecnologia. L’objectiu: aconseguir l’aprenentatge significatiu més personalitzat possible. Però, com ho fa?

Claus per ser un bon dissenyador tecnopedagògic

🎧 Per acabar aquest article, veurem algunes de les claus del seu procés, les quals vam comentar amb més detall en el pòdcast Metaversadas:

• El DTP és al capdavant del projecte formatiu, des del moment de la ideació fins a la implementació i l’avaluació del producte final.
• El DTP és el mediador entre l’equip pedagògic i l’equip de desenvolupadors tecnològics, exercici clau i que molts productes formatius no tenen.
• El DTP és una figura en constant actualització, vinculat 100 % a la innovació educativa des de la qualitat. Per aquest motiu, està en els processos de testeig i implementació.
• El DTP dissenya l’experiència educativa i entén clarament què permet (o no) la tecnologia seleccionada o dissenyada per a aquesta formació, quins són els punts febles tecnològics que poden intercedir en el procés educatiu i com s’han de tenir en compte en el disseny per salvar-los, etc.
• El DTP avalua, però no els o les estudiants, sinó tot el procés de disseny i implementació del projecte formatiu, per tal de crear una proposta de millora que tregui el màxim partit de l’aprenentatge.

Així, es podria dir que formar-se per arribar a assolir la qualitat que requereix aquesta figura professional és clau, però encara ho és més conèixer en profunditat la pedagogia i estar al dia dels processos formatius en entorns tridimensionals o virtuals del Metavers.

Alguns reptes als quals s’enfronta l’educació immersiva

En definitiva, encara ens trobem en etapes de desenvolupament tecnològic per a les quals ja tenim projectades idees de formacions experiencials i immersives al·lucinants, les quals no estan exemptes de desafiaments com:

• La superació de la bretxa digital.
• L’accés universal.
• L’aprenentatge personalitzat.
• Els reptes ètics i de privacitat.
• La integració de l’aprenentatge informal.
• El reconeixement universal de qualificacions, on la blockchain tindrà un paper interessant.

Amb tot això, volem animar-te a veure el futur amb optimisme, sota el paraigua de la qualitat i del coneixement de la figura del dissenyador tecnopedagògic.