Com lluitar contra la bretxa digital en educació?

26 gener, 2022

La crisi educativa ha estat un dels efectes més remarcables de la covid-19: segons la UNESCO, un 12% dels estudiants ha estat afectat pel tancament de les escoles (UNESCO, 2021). En molts casos, la impossibilitat de trobar-se a les aules s’ha pal·liat gràcies a les TIC. Però què passa quan l’accés a l’educació depèn de l’accés a les tecnologies digitals? Aleshores, l’accés a l’educació queda determinat per les desigualtats d’accés a les tecnologies digitals: es produeix una bretxa digital en l’educació

Des del començament de la pandèmia, la UOC va reforçar el seu compromís amb aquest problema. Facilitar un accés equitatiu a l’educació superior per a totes les persones és un dels objectius de la metodologia online que caracteritza la nostra universitat. En aquest sentit, s’han dut a terme iniciatives exitoses com el cicle de webinars Docència no presencial d’emergència.

Font: Europa Press

Què és la bretxa digital en l’educació?

La Comissió europea defineix la bretxa digital com a “la diferència entre aquells que tenen accés a internet i poden fer ús dels serveis oferts a la World Wide Web i aquells que n’estan exclosos” (Eurostat, 2016). La bretxa digital pot trobar-se en l’accés, l’ús o les habilitats per fer servir aquests recursos.

Quan l’accés a una bona educació depèn d’aquesta accessibilitat, la bretxa digital intercedeix amb el quart objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS4). Per aquest motiu, és fonamental abordar la bretxa digital en l’educació a la vegada que es lluita contra altres desigualtats en l’accés a una educació de qualitat i equitativa.

Malgrat la complexitat del problema, cal tenir presents els avantatges que suposa l’ús de les TIC per a l’educació. La resposta, doncs, no és retrocedir quant a l’ús de tecnologies educatives, sinó que implica millorar l’accés i la capacitació de les persones per tal que tothom pugui aprofitar-ne els beneficis.

Font: Shutterstock

¿Quines són les causes de la bretxa digital en educació?

Les causes més comunes de la bretxa digital en educació són les següents (KPMG, 2020):

  1. Falta d’accés a internet i disponibilitat dels continguts en línia: la manca d’accés a una connexió a internet estable i de qualitat és un dels motius principals de la bretxa digital en l’educació (Sangrà, 8 de juny de 2020). S’ha de pensar des d’un punt de vista gradual: no és el mateix tenir bona connexió, tenir una connexió dolenta o no tenir-ne en absolut.

La privatització dels recursos educatius en línia i la manca de recursos en obert també afecten aquesta bretxa digital: “s’ha de procurar que l’educació pública no depengui de plataformes digitals proporcionades per empreses privades” (UNESCO 2020, p. 17). Així mateix, és necessari que aquests recursos estiguin adaptats per tal de ser accessibles a persones amb diversitat funcional.

  1. Falta de dispositius o equipaments tecnològics: la connexió només és possible si es compta amb els aparells adequats per establir-la. Igual que l’accés a Internet, s’ha de pensar de forma gradual: no és el mateix connectar-se des d’un ordinador,  des d’una tablet o des d’un telèfon mòbil. Entre la població més vulnerable, tenir un ordinador a casa disponible per fer tasques educatives pot arribar a ser un privilegi (UNICEF, 2021).
  1. Falta de coneixements i habilitats per navegar en línia: una altra causa de la bretxa digital en educació és la manca de competències per fer un ús profitós de les eines i recursos educatius en línia. En aquest sentit, no saber utilitzar el navegador suposa unes barreres diferents de les que suposa no saber fer servir un campus virtual o no saber gravar i pujar un vídeo a Internet, per exemple. En el cas de l’educació de nens, nenes i adolescents, s’han de tenir en compte les competències de l’estudiant, dels professors i de la família.
Font: Fundació Catalana de l’Esplai

¿A qui afecta la bretxa digital en educació?

Albert Sangrà, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, explica que “les bretxes són sempre socials”. Així doncs, hi ha certes condicions socials que expliquen la incidència de la bretxa digital en educació. Aquestes condicions s’han de pensar de manera interseccional. Algunes de les més importants són les següents:

  • Els nens, nenes i adolescents: la falta d’accés a recursos educatius en línia pot tenir efectes greus en un moment crucial del seu recorregut educatiu. Tot i que les noves tecnologies posen a la seva disposició una quantitat inimaginable d’experiències i recursos educatius, també són els més vulnerables als riscos de la xarxa.
  • Les persones en situació de pobresa: la manca de recursos econòmics pot suposar una dificultat per tenir bon accés a internet a casa i també per tenir l’equipament adequat per dur a terme les tasques educatives. En el cas dels infants en situació de pobresa, també s’han de tenir en compte les limitacions de temps i capacitats dels pares per fer-ne un bon acompanyament (Alto Comisionado para la Lucha contra la Pobreza Infantil, 2020).
  • Les persones amb discapacitat o necessitats especials: l’accés a recursos educatius en línia pot suposar una finestra d’oportunitat per a aquests individus. No obstant això, la manca d’accessibilitat d’aquests recursos fa que algunes persones amb diversitats físiques i mentals tinguin problemes per accedir-hi (Observatorio Estatal de la Discapacidad, 2018).

Les bretxes són sempre socials

  • Les persones que viuen a entorns aïllats: la manca d’accés a internet per raons d’aïllament geogràfic és un problema global però també estatal i local. Malgrat que a Catalunya o Espanya la major part de les llars tenen accés a internet, viure en un entorn aïllat pot suposar que la qualitat i la velocitat de la connexió siguin menors (KPMG, 2020). La distribució dels coneixements adequats per accedir a la xarxa també depèn de la localització geogràfica (Generalitat de Catalunya, 2020).
  • La gent gran: una de les bretxes digitals més remarcables és la bretxa digital generacional, la disminució dels mitjans i els coneixements necessaris per accedir a Internet en funció de l’edat (INE, 2020). Aquesta bretxa afecta la capacitat de les persones per gaudir d’un aprenentatge al llarg de la vida mediat per les tecnologies digitals.
  • Les dones: la bretxa digital en educació afecta més les dones que els homes. En general, les dones demostren tenir menys coneixements i eines per accedir als recursos educatius en línia que els homes, especialment en les franges d’edat més avançades.
Shutterstock (Unsplash)

¿Com solucionar el problema?

Hem vist que el problema de la bretxa digital en educació és complex: pot tenir diverses causes i depèn de condicions socials que es creuen de formes diverses. No obstant això, hem de tenir esperança: les tecnologies digitals tenen un potencial molt gran per a transformar l’educació i estendre-la a persones que fins ara n’havien quedat excloses. 

La lluita contra aquest problema, doncs, passa per la implicació de tota la societat en assegurar la igualtat d’accés a Internet, els equipaments mínims i la formació en competències digitals. Això s’haurà de traduir en mesures polítiques, específicament pel que fa a les polítiques educatives. 

Des de les institucions educatives, també cal un compromís ferm per afrontar la qüestió. La lluita contra la bretxa digital és un dels punts principals en el compromís de la UOC amb la transformació digital de l’educació. En tant que referent de l’educació en línia de qualitat, vetlla per la inclusió educativa acompanyant estudiants, docents, governs i altres institucions en la seva transformació digital, assegurant que desenvolupen una educació en línia de qualitat per a tothom.

Referències

UNESCO (2020), La educación en un mundo tras la COVID: nueve ideas para la acción pública. Recuperat de https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000373717_spa

UNESCO (2021), Global Education Coalition. Recuperat de: https://en.unesco.org/covid19/educationresponse/globalcoalition

Eurostat (2016), “Digital divide” a Education and training glossary. Recuperat de: https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Category:Education_and_training_glossary

KPMG (2020), “Estudi de la bretxa digital a Catalunya”. Ponència dins de la Jornada Smart City Week (Barcelona, 10/11/2020). Recuperat de: https://www.barcelona.cat/smart-city-week/ca/activitat/per-que-cal-un-pla-de-xoc-contra-la-bretxa-digital/

Sangrà, A. (8 de juny de 2020), “Internet Access: A Universal Right”. Recuperat de: https://unescochair.blogs.uoc.edu/internet-access-a-universal-right/

UNICEF (2021), La brecha digital impacta en la educación. Recuperat de: https://www.unicef.es/educa/blog/covid-19-brecha-educativa

Alto Comisionado para la Lucha Contra la Pobreza Infantil (2020), Documento breve 14: Brecha digital y pobreza infantil. Recuperat de: https://www.observatoriodelainfancia.es/ficherosoia/documentos/7063_d_BrechaDigital-PobrezaInfantil.pdf

Observatorio Estatal de la Discapacidad (2018), Personas con discapacidad y uso de internet: seis datos clave. Recuperat de: https://www.observatoriodeladiscapacidad.info/personas-con-discapacidad-y-uso-de-internet-seis-datos-clave/

Generalitat de Catalunya (2020), “Repte 9: Disminuir la bretxa digital i garantir la connectivitat al territori” dins de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat 2021-2030 (ECO-Q). Recuperat de: https://participa.gencat.cat/processes/estrategiacatalanadocupacio/f/2968/proposals/80048?locale=es&page=4

INE (2020), Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de información y comunicación en los hogares. Resultados. Recuperat de: https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176741&menu=resultados&idp=1254735976608#!tabs-1254736194579

(Visited 85 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari