Autisme i diversitat de gènere: com aborda la bibliografia científica aquesta coocurrència?

2 abril, 2024
autisme i diversitat de gènere Unsplash

Quina diferència hi ha entre una persona transneurotípica i una persona transneurodivergent? Podem intuir que la manera en què els professionals aborden la seva identitat de gènere és diferent en un cas i en un altre. Amb tot, de quins elements disposen aquests especialistes per tenir la certesa que és així? Què se sap de la coocurrència d’autisme i diversitat de gènere? Aquesta va ser la premissa de la qual van partir Marcella Mezzatesta i el seu equip per elaborar una scoping review de la bibliografia científica existent entorn d’aquest col·lectiu (persones amb trastorn de l’espectre autista que expressen diversitat de gènere). Les conclusions a què va arribar aquest estudi es van exposar en un seminari en línia impartit per la mateixa Mezzatesta —psiquiatra de la Unitat Multidisciplinària del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (UnimTEA) de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, i psiquiatra adjunta de la Unitat de Diversitat de Gènere del mateix centre— i moderat per Ferran Marsà, director del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció de la UOC, en el marc del cicle de conferències del mateix màster.

Algunes dades sobre la scoping review

Una scoping review és una revisió sistematitzada d’estudis sobre una temàtica concreta. En aquest cas, el que s’intenta detectar són possibles errors o mancances presents en la recerca de la coocurrència d’autisme i diversitat de gènere.

Per a aquesta revisió, es van seleccionar un total de 29 estudis d’acord amb diversos criteris previs: fer-ho a partir d’una sèrie de paraules clau pertinents (encara poguessin ser capacitistes), buscar en quatre bases de dades, i establir requisits com ara el fet que aquests estudis incloguessin la població infantojuvenil i els adults joves de 18 a 25 anys, segons el criteri de l’Organització Mundidal de la Salut (OMS).

A més de Marcella Mezzatesta i Ferran Marsà, l’equip investigador estava format per personal de psicologia i psiquiatria de les unitats d’Autisme i Diversitat de Gènere de l’Hospital Sant Joan de Déu. Així mateix, comptava amb Gerard Coll Planas, doctor en Sociologia expert en interseccionalitat, i, en alguns trams, amb Eider Sanz, com a persona experta pertanyent al col·lectiu trans amb autisme.

Quin tipus de recerca es porta a terme sobre la coexistència entre autisme i diversitat de gènere?

Quant als motius que van portar l’equip a fer aquesta revisió, Mezzatesta indica que hi havia molt pocs estudis que intentessin comprendre quin tipus de recerca es duia a terme sobre la coexistència entre autisme i diversitat de gènere. Però no només això, sinó que també volíem analitzar qui participava en aquests estudis i, per tant, qui en quedava fora”. Una altra raó per avaluar la bibliografia científica sobre la coocurrència d’autisme i diversitat de gènere era “intentar saber com es construïa el coneixement sobre aquesta temàtica i com repercutia en el benefici del col·lectiu”.

La revisió cercava, a més, establir una mirada crítica, centrada en la població infantojuvenil i adulta jove. Els antecedents d’aquest plantejament es van extreure d’estudis que adverteixen que el col·lectiu de gènere divers i la població autista tenen menys probabilitat d’accedir a recursos sanitaris i presenten necessitats de salut que no són ateses. Pel que fa als professionals que els acompanyen, també hi ha tres obstacles principals:

  1. Dificultats de comunicació amb el col·lectiu.
  2. Falta de formació per abordar aquesta qüestió i oferir acompanyament.
  3. Una certa mirada patologitzadora de la diversitat i discapacitant de l’autisme.

Quant a les xifres del col·lectiu, Marcella Mezzatesta va rescatar dades d’una revisió d’articles elaborada el 2020 i que indica que entre un 5 % i un 13 % del segment infantojuvenil que consulta informació sobre la identitat de gènere compliria els criteris d’autisme. Dins de la població autista, entre el 4 % i el 6 % pertanyerien al col·lectiu trans o de gènere divers.

Perspectiva interseccional i estrès de minories: fonamentals per entendre la realitat de les persones amb autisme i diversitat de gènere

Entre els marcs teòrics que interessaven en la revisió, hi ha la perspectiva interseccional, que pot agregar un plus de comprensió a l’abordatge terapèutic d’aquest col·lectiu. La teoria interseccional defensa que les persones estan formades per diversos eixos identitaris que les diferencien de la resta: segons com s’entrecreuin aquests eixos, es generaran escenaris específics i diferents entre si. A més, segons el valor que doni la societat a cadascun d’aquests vectors, es trobaran en situació de més poder o més vulnerabilitat. Entre aquests vectors —que no són estàtics i poden canviar—, hi ha l’edat, els ingressos, el grup ètnic o l’educació rebuda, però també el sexe, el gènere i la diversitat psíquica o física. “En termes de salut, això és un element que cal tenir en compte, sobretot quan les nostres pròpies interseccions ens allunyen de certs recursos“, explica la ponent.

A més de la perspectiva interseccional, Marcella Mezzatesta també es va referir a l’estrès de minories com a model per entendre la realitat de persones amb diversitat de gènere. Aquest model, formulat per Meyer el 1995 i reprès per Testa el 2015, sosté que les minories sexuals estan sotmeses a nivells d’estrès alts i crònics a causa de la vulnerabilitat que presenten. Una sèrie de factors externs (victimització i violència verbal i física, discriminació, rebuig social i institucional, etc.) impliquen un estrès que afecta factors interns (internalització d’actituds negatives, anticipació d’aquests prejudicis o encobriment de la veritable identitat).

Preguntes i respostes de la recerca sobre la relació entre autisme i diversitat gènere

La revisió es va centrar en cinc preguntes:

1. Quina metodologia es fa servir en el disseny dels estudis seleccionats?

Mezzatesta incideix en dos factors: el primer és que “bona part del coneixement es produeix en el context anglosaxó”, és a dir, els Estats Units, la Gran Bretanya o Austràlia. El segon és que la metodologia quantitativa és hegemònica enfront de la qualitativa o la mixta. Dels 29 estudis sotmesos a revisió, 23 formaven part d’aquesta metodologia, quatre aplicaven una metodologia qualitativa, i només dos estudis es basaven en la metodologia mixta, si bé eren més interessants que el primer grup, segons el criteri de l’experta.

2. Quins models teòrics es reflecteixen per intentar comprendre aquesta coocurrència?

S’han detectat quatre models teòrics. El model més freqüent apunta a les característiques de l’autisme (com ara l’estil de pensament inflexible) associades a les experiències viscudes de diversitat de gènere. El segon model més freqüent es basa en els factors biològics i genètics lligats a aquesta coocurrència. El tercer model més emprat és mixt, de manera que suma factors biològics i característiques de l’autisme, per exemple. El quart model, que és el menys freqüent, intenta incorporar factors socials i culturals, com ara la necessitat de validació o l’estrès de les minories, per poder comprendre aquesta coocurrència.

3. S’empra la perspectiva interseccional en la recerca?

Aquesta pregunta va donar lloc a “un resultat que no ens sorprenia, perquè era el que pensàvem trobar”: prop del 90 % dels articles no la incorporen. Amb tot, dins d’aquest percentatge, un terç “té en compte variables sociodemogràfiques relacionades amb la interseccionalitat”. Això sí, no les correlacionen amb la implicació de ser una persona autista i trans en diferents contextos socials. Només dos dels 29 estudis presenten aquesta mirada interseccional.

4. Hi ha dissenys amb participació activa en la recerca duta a terme?

Només dos estudis disposen de participació activa de persones trans amb autisme, i són els dos que apliquen aquesta perspectiva interseccional.

5. L’equip investigador de cadascun dels estudis intenta veure què passa en els entorns virtuals com les xarxes socials?

Només un article les esmenta de passada. Amb tot, no hi ha cap article que parli de temes “que són molt interessants i que poden ser molt útils quan fem acompanyament d’aquestes persones; per exemple, si han fet les primeres revelacions d’identitat de gènere en contextos en línia, en quina mena de xarxes, etc.”. D’altra banda, les xarxes socials són una arma de doble tall: els ofereixen recursos informatius i sentit de comunitat, però també poden ser espais de violències, com el ciberbullying. Per aquest motiu, és important tenir-les en compte.

Com abordar la recerca sobre la coocurrència d’autisme i diversitat de gènere en el futur?

Amb la informació obtinguda, Mezzatesta va exposar les conclusions de la scoping review, que es resumeixen en els punts següents:

  • Es proposen dissenys participatius, longitudinals i que explorin més les metodologies qualitativa i mixta.
  • Cal aplicar la interseccionalitat i explorar altres interseccions sumades als dos eixos estudiats (per exemple, religió, nivell socioeconòmic, ètnia, edat o discapacitat).
  • Cal adoptar una actitud “proactiva” per descentralitzar la producció literària en aquest àmbit, atès que, tal com s’extreu de la revisió, es genera majoritàriament en països anglosaxons. “No és el mateix ser una persona autista trans als Estats Units que ser-ho en un entorn rural d’Extremadura”, puntualitza Mezzatesta. “No tots els resultats d’una recerca són extrapolables a totes les realitats d’aquest col·lectiu”, afegeix.
  • S’ha d’evitar el reduccionisme en els models explicatius.
  • El fet d’explorar el món virtual en relació amb les exploracions identitàries és, en paraules de Marcella Mezzatesta, “una tasca pendent de les publicacions científiques”. En aquest sentit, també és important saber a quines violències específiques està exposat el col·lectiu en l’entorn virtual.

Recupera aquí la sessió organitzada pels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC:

 

(Visited 4 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Periodista colaboradora
Comentaris
Deixa un comentari