Sant Jordi 2022: recomanacions literàries

20 abril, 2022

Queden pocs dies per Sant Jordi, però la il·lusió de descobrir nous autors, noves històries i les ganes de deixar-se emportar gaudint de noves lectures ja comença a notar-se en l’ambient.

Com cada any, des dels Estudis de Psicologia i Ciències de la Comunicació de la UOC hem preparat un recull de recomanacions de part d’alguns professors i professores. T’animem que hi donis un cop d’ull, la teva pròxima lectura potser es troba en aquest llistat!

Sona la canço, de Lluís Gavaldà

Des dels Beatles fins a David Bowie, passant per Bob Dylan i Bruce Springsteen, Lluís Gavaldà recull en aquest llibre la seixantena de cançons que han marcat la seva vida, aquelles que l’han fet plorar i riure, i també les que li hauria agradat compondre ell mateix.

L’autor i músic fa un repàs de les cançons que li han marcat la seva vida (et pots sentit molt identificat tant amb el que li passa en relació amb com la música està a les nostres vides com amb les cançons que comparteixes amb ell). També és perfecte per conèixer la història d’algunes cançons.

Aquesta és la recomanació del Josep Vivas i Elias, professor agregat dels Estudis.

Totes les cançons parlen de tú, de Xavi Sarrià

Qui diu que la literatura i la música no van de la mà? Seguim parlant de cançons amb la recomanació de la Lluïsa Costa, tècnica de gestió de programa d’Eduació Social.

Es tracta d’un llibre amb banda sonora que et trasllada nítidament a les barriades que envolten les grans ciutats en els incipients anys 90, a les vivències adolescents, l’estètica contracultural i el context social i polític del moment que segurament explica en gran part en què ens hem convertit avui. No te’l perdis si en aquella època eres estudiant d’institut!

L’alè del cel, de Carson McCullers

Carson McCullers va transmetre amb un mestratge insuperable la grandesa i la tragèdia de l’ànima humana. La seva obra ha seduït a generacions de lectors, mentre la crítica l’encimbellava en el pedestal dels clàssics del segle XX. L’alè del cel comprèn la totalitat dels seus contes i les seves tres novel·les curtes, Reflexos en un ull daurat, La balada del cafè trist i Frankie i les noces.

Montse Vall-llovera és professora agregada de l’àrea de Metodologia de les Ciències de la Salut i és qui ens ha fet arribar aquesta recomanació tan interessant.

El gran dia de la senyoreta Pettigrew, de Winifred Watson

Es tracta d’una novel·la amb un missatge important que cal recordar: mai no és massa tard per viure la vida. La senyoreta Pettigrew és una institutriu a l’atur que voreja la cinquantena i que, vagi on vagi, passa totalment desapercebuda. Com que necessita desesperadament una feina, quan l’empresa de col·locació l’envia per error a casa d’una cantant de cabaret decideix no dir res. I contra tot pronòstic, les dues dones s’entenen perfectament des del primer minut i la senyoreta Pettigrew, a qui mai no li havia passat res de res, descobreix un món fascinant i ple d’embolics.

La Mànager de Programa Barbara Berini ens comenta que “és un llibre divertidíssim, molt ben escrit i que et fa passar una molt bona estona, arrivant a plorar de riure. La traducció al català és impecable i s’escau molt”.

Curar les institucions, de Joana Masó

Joana Masó recupera en aquest llibre la figura d’en Francesc Tosquelles (1912 – 1994), psiquiatre republicà i militant del POUM que es va haver d’exiliar a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.

L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida.

Per presentar-nos aquesta figura, Joana Masó ha seleccionat diferents textos i documents, fotografies de l’època, etc., que és alhora un exercici de memòria col·lectiva que va més enllà del personatge i de la història de la psiquiatria i les seves institucions. Jordi Solé Blanch, professor i Director del grau d’Educació Social, autor d’aquesta recomanació, afegeix que “des del 8 d’abril, es pot veure una exposició fantàstica sobre Tosquelles en el CCCB”.

L’imperi del dolor – La història secreta de la dinastia Sackler, de Patrick Radden Keefe

Aquesta obra narra la història real de la família Sackler, una de les més riques del món i coneguda per haver fet donacions a entitats i institucions de l’àmbit de les arts i les ciències, entre elles universitats de prestigi i museus molt coneguts. Però també perquè és la responsable de Purdue Pharma, la farmacèutica que va produir i promocionar el farmac OxyContin, un opiaci que es venia a USA com a analgèsic i que ha provocat milers i milers de morts i milions d’addictes.

L’autor, a partir d’una investigació rigorosa retrata de forma implacable la dinastia dels Sackler i que ha estat la causant d’una de les crisis sanitàries més devastores dels darrers anys, i en responsabilitza també tot l’entramat d’advocats, funcionaris, metges i polítics que han ajudat a perpetuar-ho.

La Lourdes Guàrdia Ortiz, professora dels Estudis i Directora del programa del màster universitari d’Educació i TIC de l’eLearn Center, ens confessa que “el llibre és tan addictiu com el mateix medicament de què parla, us el recomano moltíssim. Té 600 pàgines, però enganxa molt!!”

Vida y destino, de Vasili Grossman

“És una de les novel·les més impressionants que he llegit mai.” Així de contundent comença la recomanació de la Modesta Pousada, Directora del programa del grau de Psicologia i professora dels Estudis.

“Al llarg de més de 1000 pàgines, som testimoni de la batalla d’Stalingrad i de la vida i, sovint, de la mort dels personatges. Està escrita d’una manera meravellosa, amb una comprensió profunda de la naturalesa humana; de vegades valenta, generosa, plena d’amor; altres cruel i, fins i tot, abominable. De fet, facin el que facin, els pobladors de la novela són plenament humans, moguts per sentiments, per pors o passions que podem entendre o, inclús, compartir. Ara, no puc tornar el llibre al seu prestatge, el tinc a sobre de la taula perquè guardar-lo em sembla deixar abandonats a la Zhenia, al Nóvikov o a la Sofia. M’agradaria que algú més els volgués conèixer.”

“La tierra bajo sus botas era como un viejo colchón chirriante y elástico: encima una capa de hojas ligeras, frágiles, diferentes entre sí también en la muerte; y, debajo, otra de hojas disecadas, viejas, de hace años, que se habían macerado y constituían una única masa marrón; polvo de la vida que un día había brotado en capullos, susurrado en el viento de una tormenta, brillado al sol después de una lluvia” (p. 192).

Aprendre a parlar amb les plantes, de la Marta Orriols 

“Em va encantar. És directe, tendre, emotiu, poètic i t’atrapa des de la primera pàgina.” Aquestes són les paraules de Neus Nuño Bermudez, Professora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil.

I bé, de què tracta? És una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

Transformar la Universitat. Desafiaments, oportunitats i propostes des d’una mirada global, de Josep Gallifa i Albert Sangrà

La nostra darrera recomanació ve de part de l’Editorial UOC i es troba disponible en català, espanyol, euskera i molt aviat en anglès.

Aquest llibre presenta la síntesi de l’estudi realitzat amb onze entrevistes a experts dels cinc continents: una visió global, en sentit territorial, experiencial i també filosòfic i ideològic. Un acostament coral a un problema enormement complex. Els resultats posen de manifest la necessitat de fer front a tots els reptes derivats d’un moment de transformació des d’una perspectiva integral, que percebi la universitat com un tot. Una universitat que contribueix al desenvolupament de cada persona, però també al de la societat com a col·lectiu. Una universitat integral.

(Visited 21 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora de contenidos.
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari