Abraham Fernández: «El coneixement és una qüestió universal que s’ha de compartir»

30 març, 2022

Abraham Fernández Murcia va cursar el Màster universitari d’Educació i TIC (eLearning) de la UOC i actualment és tutor en la mateixa del grau d’Educació Social. Per a ell, no hi ha dubte: el coneixement és una qüestió universal que s’ha de compartir.

El seu eix principal de treball s’emmarca a garantir els drets de la infància i l’adolescència, si bé també disposa d’una experiència àmplia en addiccions en adolescents, tant socials (cocaïna, alcohol, cànnabis, etcètera) com conductuals (tecnològiques), en violència en edats precoces, de gènere, intrafamiliar i de gènere digital, en delictes d’odi i LGTBI-fòbia, en noves maneres i mecanismes d’aproximació als joves, en orientacions per fer front al tràfic de persones i en estratègies per abordar els conflictes i les reincidències en adolescents, i ha treballat en context de risc social amb la població gitana.

A partir de la seva experiència, ha pogut desenvolupar accions i projectes amb diferents organitzacions i institucions d’Espanya i Europa, així com a països de Llatinoamèrica com Paraguai, Perú, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Panamà i Costa Rica, país on ha estat guardonat recentment.

Fa poc va ser convidat internacional d’un congrés organitzat per celebrar el 25è. aniversari de vigència de la Llei de justícia penal juvenil de Costa Rica. Com va ser aquesta participació?

Arran de diferents publicacions que he fet, principalment sobre el tema del conflicte social, un magistrat de la Cort Superior de Costa Rica, el qual és membre, a més, de la Comissió Penal Juvenil del Poder Judicial, es va posar en contacte amb mi per oferir-me ser ponent internacional per a l’esdeveniment, el qual era molt important, perquè també es commemorava l’aniversari del Col·legi d’Advocats de Costa Rica.

Durant el congrés, el Poder Judicial de Costa Rica i l’Institut Llatinoamericà de les Nacions Unides per a la Prevenció del Delicte i el Tractament del Delinqüent (ILANUD) em van lliurar un reconeixement a la tasca duta a terme i els èxits aconseguits, ja que, durant la ponència, vam analitzar de manera constructiva les mancances i els reptes que presentava la Llei de justícia penal juvenil en comparació amb altres països, i com es poden fer tangibles aquests desafiaments per millorar la legislació. A més, es va fer evident la necessitat de transformar els agents implicats, conceptualitzar les intervencions i assolir una implicació més gran dels interessos de l’adolescència i les famílies en situació de vulnerabilitat.

El treball desenvolupat va ser tan interessant que, fins i tot, em van proposar col·laborar més endavant amb el poder judicial del país, en el Departament de Treball Social i Psicologia, per fer classes sobre altres tipus de violències o sobre com actuar davant d’altres tipus de violències.

Què significa per a vostè rebre aquesta mena de reconeixements per part d’organismes llatinoamericans?

D’una banda, és sorprenent veure com les accions transcendeixen a escala global. I, de l’altra, crec que aquest sacrifici i compromís que comporten aquests reconeixements inclouen una obligació també, obligació en el sentit que no n’hi ha prou amb rebre el reconeixement, sinó que cal continuar buscant aquest lideratge i millora de competitivitat en l’àmbit social i educatiu.

A més de participar com a ponent en aquest congrés, en quins altres projectes ha participat o participarà a l’Amèrica Llatina?

He col·laborat a Mèxic, Paraguai, Panamà, el Perú i l’Argentina amb institucions com la Universitat Contemporània de les Amèriques, l’Associació Nacional de Capacitadors del Sistema Penal Acusatori, la Universitat del Pacífic de Paraguai i la Universitat de Panamà, entre d’altres.

El més recent és la cooperació amb el Centre Iberoamericà d’Investigacions Jurídiques i Socials, fent classes en una diplomatura sobre prevenció de la violència intrafamiliar enfocada a les estratègies per abordar la prevenció del risc en adolescents. Així mateix, a la Facultat Lliure de Dret de Chiapas he presentat un llibre d’orientacions per fer front al tràfic a escala municipal o local des d’una visió policial, jurídica, psicològica i socioeducativa perquè s’hi pugui intervenir i no es busquin excuses davant aquesta mena de problemàtiques, que són una amenaça tant a la salut pública com contra les dones, els nens i les nenes.

Per què sorgeix l’interès de desenvolupar accions, projectes i participacions a Amèrica Llatina?

A partir de diferents intervencions que he fet, van començar a contactar amb mi des de països com Mèxic i l’Argentina, i és un plaer poder-hi col·laborar, perquè, des de la meva perspectiva, el coneixement és una qüestió universal que s’ha de compartir. En els meus anys d’experiència, he adquirit coneixements, fruit del saber que altres persones han compartit amb mi, i crec que és la meva obligació fer igual, transferir el meu coneixement i experiència als altres, i encara més quan aquests projectes són transparents i en pro de la comunitat.

Per què sorgeix l’interès vers la millora de la competitivitat social i educativa de l’adolescència i les famílies en situació de vulnerabilitat, risc o exclusió?

Aquest interès va sorgir a conseqüència de les meves pràctiques professionals, que vaig fer en un concepte marginal, ja que, a mesura que començava a intervenir en les diferents problemàtiques, m’anava motivant més a actuar. I, tot i que he tractat diferents àmbits, com la discapacitat o les diferents capacitats de les persones grans, la solitud o l’autoconsum de fàrmacs, sempre torno al tema de la infància i l’adolescència, perquè crec que és on hi ha més camp d’acció. També hi ha la qüestió de la violència de gènere, la qual evidenciem que, cada vegada més, es detecta en edats precoces, a causa de la dependència emocional, la manca de relacions, la inseguretat en un mateix, etcètera.

Com és treballar en una universitat com la UOC, en què hi ha estudiants de diferents nacionalitats?

Per treballar a la UOC cal ser una persona molt flexible, constant i resolutiva, perquè la diversitat d’estudiants fa que les temàtiques i inquietuds variïn d’una zona a una altra, i no sols en l’àmbit nacional, sinó també internacional. Tanmateix, per a mi això és enriquidor, perquè afalaga i satisfà quan un o una estudiant t’agraeix la tasca que vas fer o la guia que li vas brindar.

A més, puc compartir les meves reflexions i experiències professionals tant com professional de Serveis Socials en atenció primària com en qualitat de CEO d’IdeaLab Strategic Consulting & Social Research, on hem aconseguit diversos reconeixements per a diverses administracions per implantar propostes noves i socioeducatives.

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari