Una nova mirada per abordar l’exclusió social: ressenya de ‘Desinserciones y lazo social’ de Cosme Sánchez

30 novembre, 2022
Imatge de rawpixel a Freepik
Segundo Moyano, professor del grau d’Educació Social, ressenya el llibre Desinserciones y lazo social. Una práctica orientada por la singularidad (Editorial UOC), després de la presentació en el XXè Col·loqui d’Educació Social celebrat el passat 9 de novembre

Amb la voluntat que els textos de la col·lecció “Laboratori d’Educació Social” de l’Editorial UOC tinguin recorreguts diversos, des de la lectura en l’àmbit professional fins a la inclusió en els plans docents de diferents assignatures, una de les activitats habituals vinculades a la col·lecció ha estat la presentació de llibres acompanyats dels seus autors i autores, una activitat intel·lectual, acadèmica, professional i pública que ha tingut sempre el format dels Col·loquis d’Educació Social. Molts dels títols publicats han passat per aquest espai distès de conversa, diàleg i intercanvi amb diferents autors juntament amb professionals de l’educació social, professorat, estudiantat i especialistes de les temàtiques convidades.

En aquest encreuament entre el Laboratori i els Col·loquis d’Educació Social, hem tingut el privilegi d’ajuntar el desè aniversari de la col·lecció amb la celebració del vintè Col·loqui d’Educació Social. Tot un esdeveniment, celebrat el passat 9 de novembre, en el qual vam poder gaudir de la presència de l’autor de Desinserciones y lazo social, i de Susana Brignoni, directora de la Fundació Nou Barris per a la Salut Mental; José Ramón Ubieto, psicoanalista i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Josep Salavert, coordinador del Centre de Salut Mental Infantojuvenil d’Horta-Guinardó. Francesc Vilà, director de la Biblioteca del Camp Freudià va moderar l’acte, i qui escriu aquestes lletres el va presentar.

Desinserciones y lazo social. Una práctica orientada por la singularidad és un d’aquells textos de lectura obligada per a aquelles persones que, d’una manera o una altra, en diferents responsabilitats i àrees de treball, estan vinculades al desenvolupament de funcions socials i educatives amb subjectes vulnerats o en dificultat social. Cosme Sánchez és coordinador d’un centre de dia per a persones en situació d’exclusió social a Biscaia. Aquesta dada és fonamental per entendre el valor del títol triat per a aquest text. Desinserciones y lazo social mostra l’articulació entre un binomi inicial de paraules en contradicció. D’una banda, el desarrelament, la falta de lloc social, la desinserció en les lògiques contemporànies; i, d’una altra, el vincle social, establir la possibilitat de trobar un lloc en el món, d’habilitar escletxes de vinculació, l’habilitació d’oportunitats i circulacions socials.

L’aparent paradoxa és tractada per l’autor d’una manera estimulant, com una possibilitat real de treball amb l’exclusió social però, sobretot, amb les persones que es troben en aquesta situació. Aquest detall travessa constantment les pàgines del llibre, un interès sincer per establir un lloc particular al subjecte, allunyant-se de processos habituals d’homogeneïtzació i de normativitat. La singularitat que defineix el subtítol es refereix, precisament, a la necessitat actual de considerar una orientació que permeti imaginar les possibilitats d’un pensar col·lectiu, que situï alhora els límits de la pròpia acció, de la demanda social i dels encàrrecs habituals que tenallen moltes de les pràctiques d’acció social i educativa. En paraules de Cosme Sánchez, “una pràctica orientada per la singularitat és aquella que no sucumbeix a les exigències de normalitat i adaptació”.

Aquesta qüestió és molt important per entendre el punt de partida, d’anàlisi i de reflexió d’aquest text: tots, inclosos els professionals, estem d’alguna manera desinserits, recorrem els marges i ens resistim a la normalització. Això significa que la singularitat habita en cada subjecte i, d’aquesta manera, allunya el professional d’una construcció ideal del subjecte amb el qual treballa. Sens dubte, d’un valor considerable en l’època que ens toca viure.

Desinserciones y lazo socialMoltes d’aquestes qüestions, entre altres, són situades en el text a partir de l’experiència pràctica de l’autor, de l’equip d’atenció social en què treballa i de les persones ateses en el servei de centre de dia. Així doncs, el lloc de la paraula adquireix una rellevància especial. L’anàlisi dels casos i les situacions particulars, pel fet de mostrar el tarannà polièdric de la problemàtica social, permet un acostament a allò que plantegen les persones que circulen per aquesta mena de dispositius, i dona un lloc a la manifestació de l’angoixa, a les preocupacions quotidianes i a les paradoxes, contradiccions i tensions que habiten les pràctiques quotidianes.

Cosme Sánchez Alber és un treballador incansable i entusiasta, un convençut dels beneficis de l’intercanvi, la conversa i la reflexió compartida amb altres. Uns altres que es concreten en les persones amb qui treballa, els autors i les lectures que visita, els discursos que habiten les institucions socials, i la seguretat que a partir d’aquests encreuaments es possibilita una manera diferent de treballar, de tractar l’exclusió social, de promoure canvis de lloc de tots els ciutadans i, per descomptat, de configurar oportunitats per establir un llaç social.

Finalment, només em queda recomanar la lectura d’aquest llibre per, de manera conjunta i comuna, continuar treballant al voltant de totes aquestes qüestions. Us garanteixo que la immersió en Desinserciones y lazo social suposa valorar altres maneres diverses de situar-se en el camp social i apostar per lògiques de treball allunyades de la segregació, el cientisme i la burocràcia imperant.

 

Aquest llibre i aquesta activitat s’emmarquen dins la col·lecció “Laboratori d’Educació Social” de l’Editorial UOC, impulsada a proposta del grau, a proposta del grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya al maig del 2012. Es tracta d’una iniciativa amb l’interès posat a promoure la reflexió i l’anàlisi compartits en les pràctiques d’educació social. La idea original, i la que s’ha mantingut al llarg d’aquests deu anys, consisteix a habilitar oportunitats de conversa, d’experimentació i d’intercanvi, a manera d’un laboratori d’idees. El text de Cosme Sánchez, publicat el 2021, fa el número 26 de la col·lecció. En el moment d’escriure aquestes paraules ja disposem de 28 publicacions.

(Visited 15 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i membre grup LES.
Comentaris
Deixa un comentari