Quins factors cal tenir en compte per a dissenyar un aprenentatge online de qualitat

La pandèmia de la covid ha accelerat la transformació digital que venia experimentat en diferents graus l’àmbit de l’educació en tot el planeta. Mentre que, abans de la irrupció del SARS-CoV-2, alguns centres de formació ja portaven temps treballant en la implementació d’estratègies d’e-learning, la majoria d’institucions encara estaven en fases més primerenques, sobretot en regions menys industrialitzades. 

No obstant això, el confinament i les restriccions posteriors per a evitar la transmissió del virus, va obligar escoles, instituts i universitats a convertir en un temps summament curt la formació que oferien en virtual per a poder garantir així el dret universal fonamental a l’educació. Aquesta adopció expressa de l’ensenyament en línia va plantejar nombrosos reptes i oportunitats, que, ara, gairebé dos anys després, ofereixen una oportunitat única de reflexió sobre com continuar oferint un ensenyament de qualitat en un context en què la majoria d’esferes de la vida passen pel digital.

“Es tracta d’entre tots discutir què i com podem aprendre de l’experiment massiu que va suposar la pandèmia i de quina forma podem dissenyar un aprenentatge online de qualitat”, va apuntar Trini Jensen, directora de la IAU, en la inauguració de la segona part del cicle de col·loquis ‘Innovative Education for Unshaped Futures”, organitzat per la UOC al costat de l’Associació Internacional d’Universitats (IAU, per les seves sigles en anglès).

Si els tres primers d’aquests webinars, celebrats al juny, es van centrar en qüestions com tornar al campus presencial o els desafiaments a què haurà d’enfrontar-se l’educació superior, els tres últims s’han focalitzat a analitzar aspectes més concrets i específics de la transformació digital en què ens trobem immersos, des de les tendències en educació online que la pandèmia sembla haver apuntalat, el rol del professorat a l’hora de modelar el futur de la formació digital o com aconseguir que l’alumnat s’involucri i participi en els estudis virtuals.

El rol dels educadors

Durant la pandèmia es van establir algunes tendències en educació superior que, ara que la fi de la crisi sanitària està més a prop, sembla que han arribat per a quedar-se. La primera és que la formació online va permetre llibertat als estudiants. “Podien estar en el seu espai domèstic, tenien llibertat per a compaginar estudis i família, fins i tot per a viatjar pel món quan les restriccions ho van permetre”, va apuntar Siân Bayne, catedràtica d’educació digital de la Universitat d’Edimburg, a Escòcia. 

“És el nostre rol com a educadors pensar en els beneficis que pot aportar una mescla d’educació online i en persona, després d’aquesta experiència”, va afegir aquesta investigadora en la seva intervenció en el cicle de col·loquis.  “Les universitats hem de pensar en l’educació digital i en els desafiaments tecnològics que planteja i en com la tecnologia ens condicionarà a l’hora de pensar en el disseny dels cursos”, va afegir.

Que l’educació hagi fet el salt a l’online i hagi pogut oferir una bona experiència formativa a l’alumnat és gràcies, en bona part, a les aliances que les universitats van establir amb les plataformes online educatives. No obstant això, aquestes aliances també han modificat les pràctiques de formació i ara les universitats tenen com a repte al davant “tornar a prendre control de l’agenda, recuperar el sentit d’agència a l’hora de modelar el futur de l’educació i no deixar-lo en mans de les plataformes”, segons Bayne.

Si volem que no abandonin els estudis, que els finalitzin, llavors el compromís social i acadèmic han d’anar de la mà

I això passa, en opinió d’aquesta experta, perquè cada institució es plantegi quin escenari futur d’educació desitja, investigar les tendències globals que estan ja impactant en aquest futur i, finalment, establir els objectius necessaris per a aconseguir aquest futur. “Hem d’assegurar-nos que estem creant les condicions necessàries perquè els nostres estudiants puguin construir coneixement i desenvolupar les seves habilitats i competències”, va destacar Marcelo Maina, professor associat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i director del Màster d’Educació i TIC.

Per a aquest investigador del grup Edul@b, resulta crucial que s’escometi aquesta tasca en equip, reflexionant sempre sobre com les tecnologies poden afegir valor pedagògic a través d’augmentar la interacció, la col·laboració i l’autoregulació. “Necessitem involucrar l’alumnat i donar-los una experiència motivadora i productiva”, va assenyalar Maina, per a qui això implica implementar pedagogies que tradueixin el principi d’aprenentatge actiu i promoguin la participació dels estudiants.

“El focus ha d’estar a proposar activitats del món real amb significat en què els estudiants aprenguin en equip, en contínua col·laboració i intercanvi, resolent problemes, casos reals”, va afegir Maina.

Com fomentar les relacions socials en entorns digitals

En aquest sentit, de fomentar el treball en equip, la interacció i la col·laboració entre l’alumnat, la intervenció de la professora Shanali Govender, de la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) va ser particularment reveladora. “En una societat tan desigual com la sud-africana, tan diversa i polaritzada, un dels problemes principals és que la gent se sent desconnectada”, va afirmar.

Necessitem involucrar l’alumnat i donar-los una experiència motivadora i productiva

“Per què és important que el nostre alumnat estableixi relacions socials? Perquè hi ha un link indiscutible entre el sentiment de pertinença i l’èxit acadèmic”, va valorar aquesta experta. “Si volem que no abandonin els estudis, que els finalitzin, llavors el compromís social i acadèmic han d’anar de la mà”, va reblar.

En aquest sentit, les universitats han de plantejar-se quin tipus d’entorns socials volen crear online, com fer que generin dinàmiques de participació i de relacions entre alumnes, i com garantir l’equitat, que no hi hagi estudiants que se sentin exclosos per raons de gènere, de sexe, d’etnicitat o de qualsevol altre tipus.

No podem simplement reproduir el que fem en els escenaris cara a cara

Per a dissenyar aquests espais online de trobada i socialització, va apuntar la investigadora de la UOC Montse Guitert, del grup Edul@b, cal tenir en compte les competències digitals; no sols es tracta de conèixer les tecnologies, sinó a més de tenir una sèrie d’habilitats, d’actituds, d’estratègies. “No podem simplement reproduir el que fem en els escenaris cara a cara”, va considerar Guitert, per a qui és bàsic crear una cultura de la col·laboració, en la qual es puguin establir diferents nivells, online i de manera asíncrona, i en la qual el treball individual sigui clau per al treball en grup.

Sobre la governança de dades

El pas de l’educació presencial a l’online, a més dels reptes sobre com adaptar la formació a aquest nou escenari, planteja un altre desafiament important: la generació d’ingents quantitats de dades i la seva seguretat. Amb la migració de l’aula al núvol de forma accelerada per la pandèmia, els centres van haver de qüestionar-se com cuidar aquesta informació que generaven, qui havia de tenir-hi accés i com protegir-la.

“Els ciberatacs i els segrestos de dades abans de la pandèmia eren un problema per a algunes organitzacions, però durant la crisi de la covid han demostrat ser tan rendibles per a algunes organitzacions criminals que ara es consideren una amenaça de primer ordre també per a l’educació universitària”, va dir Nela Petkovic, investigadora de la Universitat Wilfrid Laurier del Canadà. “Els cibercriminals busquen dades i les universitats són una mina d’or per a ells, la qual cosa explica la freqüència de ciberdelictes en l’entorn universitari”, va afegir.

Els cibercriminals busquen dades i les universitats són una mina d’or per a ells

La ciberseguretat s’ha convertit en una de les principals prioritats per als centres universitaris, que han hagut d’implementar estratègies de governança de dades que els permetin prendre decisions, alhora que protegir aquesta informació. En aquest sentit, la investigadora Ramón y Cajal de la UOC Juliana Raffaghelli va apuntar la importància de construir una cultura de dades justa basada en com es capturen aquestes dades, es processen i s’usen, i això implica reflexionar sobre la forma en què aquest procés es materialitza a través de la manipulació d’algoritmes, sistemes de recomanació o de reconeixement.

“És important formar en l’alfabetització de dades, tant a educadors, com a treballadors de les institucions d’educació superior”, va considerar Raffaghelli, que va destacar la necessitat de comptar amb una ètica de dades i una política de dades obertes per a així apoderar a la societat.