Intervenció psicològica amb persones en risc d’exclusió i/o vulnerabilitat social

Tens curiositat pel món de la psicologia social comunitària? T’agradaria conèixer com es realitza l’atenció psicològica des d’un l’abordatge psicosocial? Vols saber quines són les característiques específiques de la pràctica psicològica en l’àmbit social i comunitari, precisant les bases d’una intervenció integral i compromesa amb les comunitats?

Alba Ramírez, graduada en Psicologia per la UAB, especialitzada en àmbit jurídic i forense, treballa en projectes socials amb persones amb risc d’exclusió o vulnerabilitat social a la Fundació Ires de Barcelona. En el marc de la IV Fira d’Ocupació de la UOC, Ramírez ha presentat el Projecte FILS, que lidera dins de l’organització en la qual treballa com a psicòloga. La seva exposició va servir per a detallar els aspectes més importants d’una feina d’intervenció psicosocial, basada en processos “intencionalment dissenyats”, partint de la seva experiència a la Fundació Ires i el Projecte FILS.

Ramírez va assenyalar que cal entendre que les intervencions psicosocials “tenen diferents fases i que cadascuna té les seves especificitats, que són importants a l’hora de dur a terme un projecte social”.  En aquest sentit, també va subratllar que cal saber la intenció dels projectes que es porten a terme i pensar per què es fa el que es fa i quin és l’objectiu. Així mateix, també és necessari tenir “una planificació metòdica” i executar el projecte amb precisió, sent “transparents i acurats”. 

La intervenció social afecta a diferents dimensions vitals de la persona i, per tant, des d’aquí s’hi pot incidir. Tot el que fa referència a aquests àmbits s’ha d’observar per tal de fer un “diagnòstic social” de la persona. Ramírez va resumir els principals àmbits a analitzar. En l’àmbit personal, es treballen aspectes com l’autoestima, l’autonomia personal, la identificació i gestió de les emocions; pel que fa a l’àmbit familiar, cal veure les relacions entre els seus membres i la qualitat d’aquestes relacions; també les competències, la comunicació… Una altra esfera és la comunitària, i això vol dir veure la capacitat que té la persona per establir relacions horitzontals profitoses, de conèixer i beneficiar-se de recursos com biblioteques, centres cívics o esportius, etc. També s’analitza la dimensió material, per veure com gestiona els ingressos, i finalment, també es té en compte la dimensió de salut, que “entenem com un benestar psicològic global”, lligat a hàbits saludables d’alimentació, higiene o activitat física.

Com es realitza la intervenció psicològica des d’un abordatge psicosocial?

Ramírez va destacar que la intervenció psicosocial treballa des d’un punt de vista integral, de manera que té en compte les diferents dimensions vitals de la persona. En contextos de vulnerabilitat o risc d’exclusió social “serà important poder treballar paral·lelament amb la majoria de dimensions que es veuen afectades”. No és habitual treballar amb una persona un sol aspecte, de manera que cal coordinar-se amb referents d’altres serveis que poden tractar altres àmbits de la persona.

En aquest sentit, la psicòloga va desgranar quines són les funcions de la psicologia en els projectes d’intervenció psicosocial. És important tenir clar el context d’intervenció, si es fa un acompanyament jurídic o bé és un projecte social més enfocat al benestar psicològic. Cal també definir el col·lectiu i el tipus de població amb el qual s’està treballant (no és el mateix treballar amb infants, que amb joves o dones, o dones que potser es troben en una situació especial perquè passen per un procés de dol migratori). “Les persones amb les quals ens relacionem marcarà molt el tipus d’intervenció que farem, tenint en compte les necessitats específiques que té aquesta població”, va subratllar Ramírez.

Com neix i com se sosté un projecte d’intervenció psicològica amb persones en risc d’exclusió social?

La psicòloga va descriure la desena de projectes que desenvolupa la fundació per a la qual treballa i va explicar que la tasca de l’organització se sosté a través de subvencions i licitacions públiques, ingressos que provenen d’òrgans més estructurats, departaments de la Generalitat, o de la partida econòmica d’un ajuntament. “Partim d’una demanda prèvia, hi ha algú o un òrgan que ja té una idea del que vol: a partir d’aquí es fa un projecte d’intervenció psicosocial, es dissenya i es pensen les fases d’execució”, va explicar. El disseny dels projectes, va defensar la psicòloga, han de tenir en compte totes les persones beneficiàries del projecte o acompanyament.

Ramírez va dedicar part de la conferència a explicar el dia a dia a la seva fundació i detallar algunes tasques que requereix cada projecte. Una fase important del projecte són les entrevistes d’acollida, en les quals es recull la demanda exacta d’allò que espera la persona. És el moment per poder reajustar les expectatives. L’acollida permet fer una avaluació per veure el punt de partida: com arriba la persona (pel que fa a habilitats socials, benestar psicològic, com afronta els problemes, quins són els seus recursos, com ha estat la infància, quins esdeveniments han estat un punt d’inflexió, tant positivament com negativament, i quins objectius considera que ha de treballar). A partir d’aquí es fa el pla de treball.

La psicòloga va ressaltar que és important que, pel que fa al pla de treball, la persona beneficiària pugui delimitar els objectius i, en aquest sentit, “s’han de respectar els seus tempos”. També caldrà que existeixi una bona coordinació amb altres referents d’altres serveis que puguin estar treballant altres àmbits d’aquella persona. Finalment, el projecte acaba fent un seguiment per veure si la persona ha pogut consolidar aquells aspectes que ha treballat. “És important fer una bona avaluació posterior dels projectes d’intervenció social, comprovar si han tingut un impacte”, va dir Ramírez.

La “caixa d’eines” del professional de la psicologia social comunitària

El Projecte FILS que coordina Ramírez des de la Fundació Ires fa tasques de formació, prevenció i sensibilització a través de tallers a demanda d’altres projectes propis de la fundació o d’altres serveis o centres educatius. La feina com a psicòloga en aquest camp implica disposar d’una “caixa d’eines” que és la “base” per desenvolupar les tasques que es desenvolupen. Aquesta caixa d’eines inclou: “incorporar la perspectiva de gènere interseccional, situada i coherent a la població que estic treballant”, tenir una “perspectiva social crítica (és important el qüestionament constant per casos complexos perquè hi ha moltes dimensions vitals afectades)”; establir una relació més humana que no sigui tan distant, perquè “al final és com un creixement mutu”, una relació horitzontal persona interventora-intervinguda; tenir en compte la responsabilitat, l’ètica i la deontologia, sent “conscients de la confidencialitat, del tipus d’intervenció” i pensar que podem reproduir pràctiques racistes o masclistes, tenint en compte que formem part d’un sistema que és així. Finalment, cal tenir coneixement de diverses àrees i una actualització constant, tenir flexibilitat i capacitat d’adaptació. “Ens adaptem nosaltres a les necessitats o al que ens diuen les persones que intervenim, i no al revés”, va concloure Ramírez.

▶️ Recupera la sessió ‘Intervenció psicològica amb persones en risc d’exclusió i/o vulnerabilitat social’ de la IV Fira Virtual d’Ocupació de la UOC a continuació: