Intel·ligència artificial en educació: una mirada cap al futur

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a escala massiva ha revolucionat la manera de treballar en tots els sectors, donat el potencial disruptiu d’aquesta tecnologia. No obstant això, ens trobem en les primeres fases de desenvolupament d’aquesta tecnologia, en el sentit que les plataformes disponibles encara es troben en proves i enmig d’una competició feroç entre desenvolupadors per a conquistar el mercat.

Amb aquest context de fons, l’educació és un altre dels sectors que es veuran, al mateix temps, afectats i beneficiats per la IA. I d’això van parlar recentment Juan Miguel Muñoz i Xavier Muñoz, codirectors de l’Observatori d’Innovació Educativa i Cultura Digital de l’Associació Espiral, en la jornada virtual Introducció a la Intel·ligència Artificial en l’Educació: Una mirada cap al futur, moderada per Marcelo Fabián Maina, director del màster d’Educació i TIC de la UOC, amb motiu del 20è aniversari del programa.

Així, l’arribada de la IA trenca un procés fins ara previsible per a introduir una disrupció de comportament exponencial. De fet, la IA és “ensenyar a les computadores a ser ‘intel·ligents’ i prendre decisions per si mateixes”, com va explicar el bot Luzia al començament de la sessió, que va arrencar amb una ponència de Juan Miguel Muñoz per a recordar que, encara que es parli de IA des de fa poc, en realitat es tracta d’una tecnologia amb dècades de desenvolupament.

Una nova tecnologia no tan nova

El mateix Juan Miguel Muñoz es va remuntar a 1936 amb Alan Turing i la seva Màquina de Turing com a preàmbul de la IA que ara utilitzem gairebé cada dia. De fet, no va ser fins a 1956, en un esdeveniment de la Universitat de Darmouth, als Estats Units, quan es va parlar per primera vegada de ‘intel·ligència artificial’ amb aquest terme. I va caldre esperar una dècada més perquè l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) creés el primer bot conversacional bàsic, anomenat ELIZA, que va aconseguir ‘enganyar’ moltes persones, fent-les creure que estaven parlant amb una persona real, una de les grans preocupacions que genera la IA en l’actualitat: la dificultat per a discernir quins continguts són originals i quins creats per una tecnologia.

El desenvolupament de la IA, que mai estarà complet de la mateixa forma que cap altra tecnologia té una meta, va marcar en 1997 un altre capítol, quan Deep Blue, un model desenvolupat per IBM, va guanyar als escacs a Garry Kaspárov, campió del món en aquell moment.

Més d’una dècada després és quan es podria dir que entrem en la fase actual de IA massiva. En 2011 neixen els primers assistents virtuals, com Siri, Cortana i Google Assistant, que arriben de la mà de l’expansió del telèfon intel·ligent. Els assoliments continuen en segon pla, amb un bot que, en 2017, aconsegueix guanyar al pòquer als principals campions del moment.

És després de la pandèmia, en 2022, quan la intel·ligència artificial entra en una nova era sense marxa enrere amb l’alliberament de ChatGPT per a tothom i la consegüent batalla entre desenvolupadors per a arribar més lluny en un món àvid d’introduir aquestes novetats en el seu dia a dia, malgrat que encara no sàpiga exactament per a què. “La intel·ligència artificial, més que una preocupació, hem de convertir-la en una oportunitat”, va explicar Juan Miguel Muñoz. Però no tots els grups afectats en el sector educatiu el veuen igual.

Intel·ligència artificial en educació: sí, però per a qui?

L’ús de la intel·ligència artificial en l’educació planteja reptes, preguntes i molts dubtes per part de tots els involucrats en el sector. Un estudi de finals de 2023 de Empantallados i GAD3, amb el suport de “Per un ús love de la tecnologia”, la Comissió Europea i Fundació Foment, sobre IA en educació a Espanya revela que el 82% dels alumnes, el 73% dels professors i el 69% dels pares ha usat en alguna ocasió IA. Són xifres similars, però no es reflecteixen d’aquesta mateixa forma a l’hora de considerar la IA com a eina. I és que, mentre que gairebé 6 de cada 10 pares pensa que la IA tindrà un impacte positiu en l’educació dels seus fills, només el 39% dels professors pensa així. Juan Miguel Muñoz, en la seva ponència en el seminari web de la UOC, assegura que podria haver-se del desconeixement sobre el potencial d’aquesta tecnologia i a la possible por que hi ha entre molts professionals sobre la capacitat que tindria per a substituir-los. “Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial no podrà llevar el treball als docents, però sí que han de conèixer, aprendre i saber utilitzar-la en benefici de la millora educativa”, destaca.

En aquesta línia, les pors a la IA es tradueixen en què el 67% dels professors pensa que la IA podria agreujar els casos d’assetjament escolar. Però no és clar que les ombres de la intel·ligència artificial vagin a ser tan allargades. “La IA transforma l’educació”, reconeix l’expert. I hi ha motius per a creure-ho.

Segons un estudi de McKinsey, el 90% de les empreses estalvia costos amb la IA i el 75% fins i tot incrementa els seus ingressos gràcies a aquesta tecnologia. No necessàriament ho aconsegueixen prescindint d’humans en les seves files, sinó destinant el talent de les persones a aquelles àrees en les quals pot aportar valor real. “La intel·ligència artificial és la tecnologia que està impulsant de manera més salvatge i imparable tots els sectors productius”, explica. I cita tres elements dels quals manca la IA, i que evidencien que continuarà havent-hi un paper per a les persones: curiositat, pensament crític i creativitat, segons els postulats de Kai-Fu Lee, expert en IA.

Un estudi del World Economic Fòrum diu que la meitat del temps de treball d’un docent no es dedica a interactuar amb els alumnes, sinó a tasques administratives, per la qual cosa la intel·ligència artificial suposa una oportunitat real per a millorar aquesta relació i crear un nou ecosistema educatiu que beneficiï als alumnes. 

Eines d’IA

Xavier Suñé en la seva ponència durant el webinar va desgranar les intel·ligències artificials generatives més populars al 2024:

• ChatGPT, de OpenAI. Està entrenat amb informació de fins a 2022 i ara com ara no està connectada a Internet. Ofereix versió de pagament per uns 22 euros al mes.
• Gemini, de Google. Té capacitat per a traduir fins a 100 idiomes i també ofereix versió de pagament.
• Copilot, de Microsoft, integrada en Windows i Office. Utilitza la version més avançada de ChatGPT Premium.
• Perplexity, que destaca per connectar-se a Internet.
• Claude, de Anthropic, cerca ser més humà i empàtic.
• Mistral, llançat en 2024, és dels més moderns i d’origen francès.
• Luzia, un bot per a WhatsApp i Telegram, disponible de manera gratuïta.

Una vegada conegudes les bases, és hora de començar a utilitzar-les. L’expert recomana provar-les sense por, introduint peticions en forma de prompts (el text que, a mode de pregunta o petició, utilitza l’usuari per a sol·licitar un treball, acció o informació a un bot de IA). “Una cosa clau és saber fer preguntes. Hem d’aprendre a saber fer preguntes”, la qual cosa suposa ‘generar un prompt’: la informació que demanem a la IA. Cal ser creatius perquè les preguntes siguin bones i permetin obtenir les respostes desitjades, va destacar. “Saber fer bé les preguntes és el que ens donarà les respostes al que nosaltres volem”, va afegir.

Per on començar?

La clau de l’ús de la IA en el sector educatiu radica, en una primera fase, en la capacitat del docent de saber fer aquestes preguntes adequades per a aconseguir les respostes desitjades. Però això segueix sense respondre a la qüestió de fons: com usar IA en el sector educatiu perquè aporti alguna cosa. Perquè tots dos ponents van coincidir que una de les bases per a un bon ús d’aquesta tecnologia és no delegar tot en ella.

En aquest sentit, cal buscar els potencials beneficis reals de la IA en educació. “En educació, a vegades la tecnologia ens fa desviar-nos de l’objectiu final, que és aconseguir que els alumnes aprenguin, no que nosaltres ensenyem”, va reconèixer Juan Miguel Muñoz, qui va subratllar que “la IA és una oportunitat per a facilitar que l’alumne tingui ganes d’aprendre”.

Per això, permetrà millorar la innovació pedagògica, la personalització de l’aprenentatge i l’accés a recursos globals, i amb ella es podran resoldre problemes reals i millorar la capacitat de treball en equip i en col·laboració. Planificació de lliçons i creació de materials, avaluació i retroalimentació, accessibilitat i suport a l’aprenentatge, i tutoria i suport personalitzat són algunes de les oportunitats que va indicar Xavier Suñé per al sector.

A canvi, i d’altra banda, existeixen riscos de la intel·ligència artificial en educació com la bretxa digital o la desigualtat d’accés que podria provocar el fet que molts alumnes no puguin accedir a aquestes eines o no sàpiguen utilitzar-les, i la sobreabundància d’informació, tenint en compte que és un sector pràcticament en bolquers que ja compta, no obstant això, amb diverses plataformes competint pel lideratge.

A l’hora de desenvolupar competències transversals, hi haurà amenaces com l’obsolescència dels currículums o la falta de formació, temps i suport del professorat. I en el mercat laboral, hi haurà desocupació i precarietat, a més de competència global i incertesa, però també més emprenedoria, adaptabilitat i participació ciutadana. No tot és blanc o negre, però exigeix provar fins a trobar l’equilibri. “La IA no podrà reemplaçar molts de les ocupacions que existeixen avui dia, sobretot els que requereixin judici, creativitat, destresa física i part emocional”, va tranquil·litzar Juan Miguel Muñoz.

La conclusió és que la IA en educació ofereix nombroses possibilitats i oportunitats tant per als docents com per als alumnes i centres educatius. Però és necessari perdre la por a aquesta tecnologia tan desconeguda, aprendre a utilitzar-la correctament perquè el seu potencial sigui real i aplicar-la a les aules en aquelles àrees en les quals vagi a aportar valor a l’alumne. Si s’aconsegueix aquest punt d’equilibri, el futur de l’educació serà brillant per a tots, perquè s’estaran sortejant molts dels desequilibris del model actual. És hora de formar-se i posar-se a la feina.