Ferran Marsà: “És important que els joves desenvolupin un sentit crític de tot el que els rodeja”
12 gener, 2022Les estadístiques actuals indiquen que hi ha evidències que entre el 10 i 20% dels adolescents patiran depressió a Espanya, unes xifres que signifiquen que alguna cosa no va bé en la salut mental dels joves. En parlem amb Ferran Marsà, psicòleg i professor del grau de Psicologia i del màster de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC.
Les xifres actuals responen a la pandèmia de la Covid-19 que travessa a la societat i, en particular, a aquests joves?
Cadascú viu la tristesa de forma personal, no es poden fixar criteris únics. Però més enllà de la crisi sanitària, veiem que els joves d’avui dia no acaben de tenir estratègies d’afrontament. Aquestes poden ser des d’expressar els sentiments, reflexionar-ne, escriure’ls o compartir-los.
Els joves d’avui dia s’enfronten de manera diferent d’altres generacions. Ara és la Covid-19, però els nostres pares, els seus avis, van patir una postguerra, per exemple…
Existia un factor d’acceptació, que no deixa de ser una estratègia d’adaptació que arriba en situacions límit. A diferència dels nostres pares o avis, la pandèmia ara travessa a generacions que només han conegut el benestar i altera el sentiment de controlabilitat que tots tenim en la societat en la qual vivim.
Què és aquesta controlabilitat?
És la percepció que tots tenim que podem controlar (conscientment o inconscientment) tot el que ens envolta. Quan aquesta percepció de control es veu alterada per l’arribada, en aquest cas, d’una pandèmia ens altera la percepció que tenim de nosaltres mateixos, dels altres i de l’entorn que ens envolta. Avui dia crec que nenes, nens, joves i adults estem aprenent a reajustar aquesta percepció de controlabilitat.
Més enllà de la crisi sanitària, veiem que els joves d’avui dia no acaben de tenir estratègies d’afrontament
I potser no ajuda el fet de no creure ja massa en res?
El suport emocional (religiós, terapèutic o informal) i la religió/espiritualitat, o creure en alguna cosa, pot ser rellevant com a factor protector. Des de fa anys l’espiritualitat/creences dels joves és un indicador que s’inclou en una de les principals enquestes de salut infanto-juvenil (HBSC) que més es fa servir a Europa
Heu detectat altres mancances dels joves a l’hora d’afrontar els problemes?
Sí, una d’elles és el fet de no tenir una actitud proactiva en la resolució dels conflictes personals/interpersonals que inclogui una reavaluació positiva de les situacions de conflicte.
Altres mancances que s’han identificat en nenes, nens i joves a l’hora d’afrontar problemàtiques són conductes d’evitació del problema, distanciament de la situació conflictiva, conductes de negació o un baix grau d’acceptació de la responsabilitat personal.
Quin pes tenen les xarxes socials?
Per molts adolescents les xarxes socials són un facilitador de la seva identitat. Això té aspectes positius i negatius que cal tenir en compte des d’un punt de vista social, pedagògic i clínic. Els joves s’identifiquen a les xarxes socials amb aspectes positius de la seva vida diària que comparteixen amb altres usuaris (e.g activitats) però també amb patrons de conducta que poden ser considerats desadaptatius (e.g dietes per perdre pres o conductes purgatives, etc.).
Un dels teus camps de treball és l’estudi dels joves autistes i la seva relació amb les xarxes socials, què ens pots explicar de les teves investigacions?
Actualment, participo en un projecte de recerca en el qual estem estudiant com els joves britànics autistes que s’identifiquen com a no binaris o trans defineixen la seva identitat (autista i no binària) a les xarxes socials.
Les xarxes socials han ajudat/i estan ajudant als joves a definir la seva identitat a través de constructes (e.g gènere fluid) i escenaris (e.g instagram o altres plataformes) que persones de la nostra generació (e.g nens/es nascuts la dècada dels 80) no vàrem tenir.
Les xarxes socials es poden fer servir com a un element facilitador, i aquests joves han aconseguit anar molt més enllà de la identitat de gènere i parlar de gèneres fluids, desempallegant-se dels valors del règim franquista i del “què diran”.
Aquest és un nou escenari a tenir en compte com a professionals de la salut mental en infants i joves. En aquest estudi volem entendre quines necessitats i demandes poden sorgir en aquest procés d’identificació, sobretot en persones joves amb TEA i una identitat de gènere no normativa.
I què es pot oferir als nens/es i joves amb necessitats tan diverses?
Una adequada educació emocional. Una de les assignatures més ben valorada del màster de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC és l’assignatura d’Educació Emocional. En aquesta assignatura es proporcionen eines terapèutiques i educatives als estudiants perquè aprenguin com dissenyar i implementar programes d’educació emocionals a nens/es i adolescents.
Altres mancances identificades són evitar el problema, negar-lo o no sentir-se’n responsable
Els adults no sempre recordem l’adolescència, potser?
L’adolescència és una etapa de maduració a diferents nivells (e.g. físic, psíquic i social). Sabem que les noies en comparació amb els nois es poden sentir més exposades a aquests canvis, sobretot pel que fa als canvis físics i la pressió social relacionada amb aquests.
Avui, la informació que els/les adolescents reben els arriba de diferents vies (e.g xarxes socials, escola, grup d’amics, família) en comparació a la informació que rebien els nostres pares o nosaltres quan érem adolescents. Hi ha hagut un canvi generacional en com la informació arriba als joves (i es processa) i això està tenint un impacte social, educatiu i clínic.
I què podem fer perquè els joves seleccionin tota aquesta informació d’una manera més adaptativa?
No existeix una solució única i màgica. Crec que és important ajudar als joves a desenvolupar estratègies d’afrontament que ajudin a desenvolupar un sentit crític de tot el que els rodeja. És rellevant que aprenguin a entendre i gestionar les seves emocions i les dels altres (e.g. educació emocional). Vivim en una societat on tot passa massa de pressa i crec que és important donar espais als nostres joves perquè reflexionin sobre tot el que els envolta.
Però això no és només un problema dels adolescents, oi?
No, és quelcom força comú en la gent adulta també. Les persones adultes van a teràpia per tractar possibles problemes de salut mental que puguin tenir, però també per reflexionar sobre tot el que els envolta.
Ens trobem en una societat del “benestar” que està emmalaltida
I la funció dels pares, mares o tutors. Quina ha de ser?
Els pares i les mares han d’educar els seus fills. Actualment, els pares i les mares tenen un ampli ventall de models educatius i molt sovint alguns d’ells tenen dificultats per decidir quin model és el més adequat per la criança dels seus fills. Crec també que els pares reben molta pressió social sobre el “significat social” de ser un bon pare o mare. A més tenen importants dificultats en conciliar la vida familiar i laboral. Això s’ha vist que sovint pot ser origen o causa de molts problemes de salut mental (e.g ansietat o depressió).
Aquests 3 factors (models educatius, el significant social de paternitat i maternitat i les dificultats de conciliació familiar i social) poden afectar la relació dels pares i mares amb els seus fills.
No estem potser en el millor context…
No, crec que ens trobem en una societat del “benestar” que està emmalaltida. La pandèmia i el ritme de vida que nens, nenes, adolescents i adults portem no està ajudant gaire. Tenim molts fronts oberts i espero que al llarg d’aquest any (o els propers) els puguem anar afrontant de manera satisfactòria.
Professionals especialitzats en acompanyament emocional són uns nous perfils que s’integren en la comunitat educativa
I de quines eines poden disposar avui pares, mares i joves per afrontar aquesta època tan complexa?
Hi ha projectes com Konsulta´m. És un servei de suport psicològic de l’ajuntament de Barcelona adreçat a joves i adolescents de 18 a 22 anys. En aquest servei es detecta i atenen de manera preventiva possibles problemes de salut mental de joves i adolescents a escala grupal i individual (des de fa pocs dies el servei s’ha ampliat a població adulta).
També sé que a l’àrea metropolitana de Barcelona ja hi ha 81 centres que aquest curs acadèmic (2021/2022) tenen educadors emocionals a les seves aules. Els i les professionals especialitzats en acompanyament emocional són uns nous perfils professionals que s’integren en la comunitat educativa, amb l’objectiu d’abordar de forma preventiva el malestar emocional i els incipients problemes de salut mental que es puguin detectar.
Tot plegat parteix d’una premissa: avançar-se al màxim en l’aparició d’aquests símptomes permet limitar l’aparició de patologies més greus i també fer que aquestes tinguin una millor evolució.
La dificultat per conciliar vida familiar i laboral és l’origen de molts problemes de salut mental
Ets optimista amb el futur?
Soc optimista perquè som éssers adaptatius. Tots hem après d’aquesta pandèmia, i els joves també estan incorporant els nous canvis. Som resilients. He parlat amb bastants companys de professió (e.g psicòlegs, psiquiatres i treballadors/es socials) sobre aquest tema i molts coincideixen que alguns joves estan desmotivats. El context social, polític i econòmic actual, juntament amb les crisis econòmiques que fa anys que arrosseguen/arrosseguem, crec que ha influït.
És important que totes i tots replantegem el model de societat en la qual volem viure i com hi volem encaixar els nens, nenes i adolescents.