Vanesa López: “El paper dels docents és essencial en la incorporació de la perspectiva de gènere”
6 març, 2025Llicenciada en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i locutora de ràdio de professió, la Vanesa López ha realitzat el màster universitari en Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior, fet que l’ha portat a ser actualment Tècnica de Gestió de Programes als Estudis de Dret i Ciència Política i Ciència. El seu Treball Final de Màster (TFM), La incorporació de la perspectiva de gènere com a millora de la qualitat docent. El cas de la UOC, ha estat premiat en el marc dels Premis de Ciència i Gènere que entrega la Unitat d’Igualtat de la UOC en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Parlem amb ella sobre la motivació del tema del seu TFM, la seva recerca, conclusions i de com ha estat rebre aquest reconeixent tan important de la seva feina.
Què et va motivar a escollir la temàtica de la incorporació de la perspectiva de gènere com a millora de la qualitat docent per al teu TFM?
Sempre m’han interessat tots els temes relacionats amb el gènere, la igualtat i l’equitat de gènere. El fet de treballar en una institució d’educació superior com és la UOC va estar cabdal per voler analitzar i conèixer quin era l’estat de la incorporació de la perspectiva de gènere en general a les universitats catalanes i específicament a la nostra universitat, prenent com a supòsit que aquesta inclusió tindria una repercussió directa en la millora de la qualitat de l’educació superior i la seva transformació. Per tant, va estar una motivació personal i professional alhora.
Algun aprenentatge o curiositat que vulguis destacar durant el teu procés d’investigació o documentació pel teu TFM?
La realització del TFM ha estat un enorme aprenentatge per mi i molt enriquidor, tant personalment com professionalment. M’agradaria destacar com a curiositat que, tot i que la igualtat de gènere és un principi i dret fonamental a escala espanyola, europea i internacional des de fa gairebé trenta anys i es troba inclòs dintre d’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) sobre educació de qualitat, la seva incorporació a les Institucions d’Educació Superior (IES) és desigual i molt inicial en moltes d’elles.
Els governs haurien de desenvolupar més polítiques i accions en aquest sentit i dotar de més recursos a les universitats perquè aquestes la puguin incloure.
En el teu estudi, conclous que la incorporació de la perspectiva de gènere és crucial per a la millora de la qualitat docent, però que la seva aplicació encara és desigual i insuficient. Quins creus que són els principals obstacles que impedeixen una implementació més equitativa?
Per una banda, les agències de qualitat, que són les que estableixen els estàndards i criteris per avaluar les diferents dimensions de la docència, no inclouen la perspectiva de gènere com a un estàndard més a avaluar, sinó que, com al cas de la guia per a l’acreditació de les titulacions oficials de grau i màster de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), es presenta com un annex i no té la importància apropiada. Aquest fet provoca que moltes IES no la incorporin als seus programes i, al mateix temps, no es potenciï ni la perspectiva de gènere a la docència, ni es doti de les eines i recursos necessaris al professorat per incorporar-la. Finalment, però no menys important, els governs haurien de desenvolupar més polítiques i accions en aquest sentit i dotar de més recursos a les universitats perquè aquestes la puguin incloure.
Quins criteris o indicadors vas utilitzar per analitzar el grau d’incorporació de la perspectiva de gènere a les universitats que vas estudiar?
En primer lloc, vaig identificar tots aquells indicadors relacionats amb la perspectiva de gènere (PG) de les guies, manuals o altres formats existents que serveixen per integrar la perspectiva de gènere a la docència universitària.
En segon lloc, vaig analitzar quines eren les diferents dimensions de la docència en els quals s’incorpora la perspectiva de gènere per a la seva millora: ensenyament, recerca, metodologia d’avaluació, formació, recursos per l’aprenentatge i disseny dels programes.
Finalment, vaig poder examinar i fer una comparativa dels informes de resultats existents en matèria de perspectiva de gènere en la docència, concretament els elaborats per la Xarxa Vives el 2017 i el 2021 sobre les universitats que la componen, i també vaig analitzar tant la informació pública com la documentació proporcionada per alguns membres de diversos departaments de la UOC.
La Unitat d’Igualtat ha tingut un paper rellevant i decisiu en què la UOC sigui capdavantera en la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència.
El teu treball destaca que la UOC està al capdavant en la incorporació de la perspectiva de gènere en comparació amb altres institucions. Quins factors creus que han afavorit aquest lideratge?
Sens dubte, la Unitat d’Igualtat de la UOC ha tingut un paper rellevant i decisiu en què la nostra universitat sigui capdavantera en la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència. Concretament, el Pla d’Igualtat 2021-2024 i les accions incorporades en l’eix de docència han afavorit que la nostra universitat sigui un exemple per altres institucions en la inclusió del gènere.
Vull destacar també un altre factor essencial perquè aquesta incorporació s’estigui realitzant, i és la implicació de diferents àrees de la UOC i del seu personal. Un clar exemple és l’àrea de Biblioteca, la de Planificació i Qualitat, l’eLinC i el professorat dels diferents estudis en general.
Has identificat bones pràctiques en alguna de les universitats analitzades que podrien servir de model per a la resta del sistema universitari?
La bona pràctica que destacaria i que hauria de fer-se extensiva a totes les universitats és la de poder identificar l’estat de la incorporació de la perspectiva de gènere dintre d’aquestes. Una bona pràctica que realitzem a la UOC mitjançant la incorporació de l’instrument IDIPG (Instrument per a la Diagnosi de la Implementació de la Perspectiva de Gènere) pensat per conèixer l’estat de la integració de la PG en el conjunt de les assignatures dels diferents programes (oficials i propis) de la universitat. No tots els estudis ni tots els programes l’estan fent servir encara, però sens dubte es tracta de la millor manera de detectar mancances en la inclusió de la PG.
S’ha de dotar al professorat de totes les eines i recursos necessaris per a la integració de la PG com a agents principals creadors de coneixement i educadors.
El teu estudi no només analitza la situació actual, sinó que també en proposa millores. Quines accions concretes creus que podrien ajudar a integrar de manera més efectiva la perspectiva de gènere en la docència universitària?
Per una banda, la integració de l’instrument IDIPG com una eina més pel professorat, que serveixi per tenir una visió general de la incorporació de la perspectiva de gènere a les seves assignatures i, en general, als programes de la UOC.
Per l’altra, dotar al professorat de totes les eines i recursos necessaris per a la integració de la PG com a agents principals creadors de coneixement i educadors.
Per acabar, també és rellevant que hi hagi una forta col·laboració entre les universitats per propiciar un intercanvi d’informació i bones pràctiques que serà beneficiosa per al conjunt.
Com valores el paper dels docents en aquest procés? Quina formació o suport creus que necessiten per incorporar aquesta perspectiva de manera efectiva?
El paper dels docents és essencial en la incorporació de la PG. Tant la UOC com la majoria d’universitats catalanes (el 70%) inclouen formacions en aquest sentit, i gràcies a aquestes es dota al personal docent de les competències i capacitats necessàries per poder propiciar una docència igualitària pel que fa al gènere.
Específicament a la UOC al llarg dels darrers quatre anys s’han anat realitzant formacions sobre gènere, com les de “Sensibilització en igualtat de gènere” i la de “Compromís ètic i global”.
Què ha significat per a tu rebre aquest reconeixement als Premis de Ciència i Gènere de la UOC?
Rebre aquest reconeixement per mi ha significat molt. Per una banda, és la recompensa al temps i als esforços invertits en la seva realització, però també saber que es dona la importància que es mereix al gènere a les institucions d’educació superior, i més concretament, a la nostra.
Ara que has finalitzat el TFM, tens previst continuar treballant en aquesta línia de recerca o aprofitar les teves conclusions d’alguna manera en l’àmbit acadèmic o professional?
Des de la finalització del TFM em trobo dins de la Unitat d’Igualtat per poder aportar humilment el meu granet de sorra en què la UOC continuï sent capdavantera en la incorporació del gènere a la docència, però també com a una organització igualitària i equitativa.