Estel Paloma: “El doctorat industrial té valor afegit: ens cal una empresa on aplicar tota la ciència i la universitat valida que això té rigorositat científica”

27 octubre, 2022
EDEN Best Research Paper Award
L’Estel Paloma, doctoranda del grup de recerca Edul@b de la UOC i becada pel programa del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, ha estat premiada amb l’EDEN Best Research Paper Award a la 12a edició de l’EDEN’s Research Workshop. Paloma, professora d’Emprenedoria a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró (FP) i al Tecnocampus de Mataró (del grau d’Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i de la doble titulació de grau de Fisioterapia i Ciències de l’Activitat Física), ha presentat l’article guanyador Designing an Assessment Model of Entrepreneurship Competence for the Promotion of Sustainability in Compulsory and Post-Compulsory Education”, conjuntament amb les codirectores de la seva tesi Lourdes Guàrdia (professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC) i Marian Buil (Tecnocampus-UPF).
Aquest treball recull resultats d’una primera prova de la seva tesi doctoral sobre el tema, fruït de la seva passió pel món de l’emprenedoria “entesa d’una manera potent: portar les idees a l’acció de manera que pugui generar valor per algú altre”.
Felicitats, Estel. Com valores aquest reconeixement europeu?

Des del punt de vista personal, és una alegria per molts motius. El més important és que te n’adones que, en el teu treball de recerca, tant tu com les meves guies, la Lourdes i la Marian, l’equip d’Edul@b… totes anem en bona direcció i ens ho diu algú extern de prestigi. Fer la tesi és costós: has de compaginar treball, família, estudis… i en un moment com aquest surten moltes emocions. Hi ha molta gent que està apostant per tu i és una manera també d’agrair-lis aquesta aposta.

EDEN Best Research Paper Award
Estel Paloma, durant l’acte d’entrega del premi EDEN Best Research Paper Award
Fins arribar aquest moment, el teu recorregut acadèmic ha estat una mica ‘atípic’…

Hi ha una companya de l’escola que em diu que és ben curiós: quan vaig acabar l’escola a 8è d’EGB no volia anar a la universitat i acabaré la meva vida professional amb un doctorat. Vaig decidir fer formació professional. Malgrat que les meves professores van insistir en que fes el BUP, jo no m’hi veia com a universitària. Em començava a agradar el món de l’empresa, la idea d’incorporar-me al món professional. Vaig anar a l’Escola Pia Mataró per cursar els cinc anys d’FP d’Administració, on fins i tot vaig estudiar física! Però a la nostra vida hi ha professors de referència i, en el meu cas, va ser el de comptabilitat, en Toni Uix. Em va motivar per anar a la universitat i…

I el vas escoltar.

Vaig entrar directament a Empresarials. Vaig començar a treballar a una gestoria i l’any 89, a l’Escola Pia de Mataró com a docent. L’any 96 em vaig apuntar a la UNED, per fer Econòmiques. Ja tenia l’Aniol i la Júlia, els meus dos fills. Vaig fer en tres anys els dos cursos que em faltaven. L’any 2011 vaig tenir un moment de crisi: em volia veure en aquesta feina fins la jubilació? Vaig pensar a fer un màster que fos diferent. La Marian Buil em va convidar a iniciar el Màster en Emprenedoria i Innovació que es feia en el Tecnocampus. Allà vaig descobrir el món de l’emprenedoria que, dins de l’economia i l’empresa, era un món una mica més ‘gamberro’. Em va apassionar.

És un doctorat amb valor afegit: hi està implicada l’empresa i la universitat

Per què vas decidir fer la tesi i fer-la a la UOC?

En el 2017, des d’Escola Pia de Catalunya, vam començar un projecte europeu (H2020) on un dels partners era la UOC: el CRISS, sobre l’avaluació i certificació de la competència digital. La Lourdes Guàrdia, que estava en el projecte, i el Marcelo Maina, van dir-me perquè no traslladava tota la meva passió per la competència emprenedora en clau de doctorat. El març del 2019, començo el doctorat industrial i el títol de la tesi és Model per a l’avaluació del desenvolupament de la competència emprenedora per al foment de la sostenibilitat a l’educació obligatòria i postobligatòria. Per a mi, és un doctorat amb valor afegit: està implicada una empresa, en aquest cas l’Escola Pia de Mataró, on jo tinc un tutor d’empresa que és el Toni Aguilar -director de l’escola-, i la universitat, amb dues codirectores de tesi. És un doctorat aplicat: ens cal una empresa on aplicar tota aquesta ciència i la UOC valida que el que estàs fent té rigorositat científica. Que el resultat no surt només de l’experiència professional: darrera hi ha literatura científica, anàlisi de dades, el marc teòric que construïm… Són dos pilars per poder generar innovació i avançar i, alhora, ajudar avançar a l’escola en un camp complex com és l’avaluació competencial d’una competència transversal com és l’emprenedora.

Les activitats es fan, però cal posar-se les ulleres de la competència emprenedora per a poder-les avaluar i conèixer-ne l’assoliment

Què pretén la teva tesi?

Generar un model que permeti avaluar la competència emprenedora i que serveixi per promoure  la sostenibilitat. Es pilota amb els alumnes de 5è i 6è de primària, amb els de 1r i 2n ESO i amb els del Grau Mitjà de Gestió Administrativa. Tan de bo el model es pugui extrapolar per ajudar a incorporar la competència i les altres competències transversals dins de l’escola en les activitats curriculars. Les activitats es fan, però cal posar-se les ulleres de la competència emprenedora per a poder-les avaluar i conèixer-ne l’assoliment. Aquest treball de camp el faré fins el març del 2023. Hi haurà dos pilots.

Què és per a tu la competència emprenedora?

Tal com està definida actualment i en el marc referencial que he triat per fer la tesi -l’EntreComp- no és res més que portar les idees a l’acció de manera que puguin generar valor per algú altre més que per a un mateix. Aquesta definició és molt interessant: si tens una idea, però no ets capaç de traduir-la en un producte o en un servei, no estàs desenvolupant aquesta competència. Però és que, a més, ha de generar valor per algú altre. És molt potent el que diu: “no et fixis en tu, fixa’t en l’altre”. Això ajuda, des del punt de vista de la sostenibilitat, tal com ens expliquen en els ODS, tant importants en aquests moments en què vivim. Pot ser una acció emprenedora des de resoldre un problema de matemàtiques fins a aspectes, temes, resultats més complexos com una activitat d’aprenentatge-servei, tu fas alguna cosa per algú altre. Ens ha fet molt de mal parlar dels emprenedors com Steve Jobs, Zuckerberg… evidentment són emprenedors, però estic convençuda que si les persones que treballen en aquestes grans companyies no tenen aquestes competències desenvolupades, aquestes companyies no arribarien a ser el que han sigut. És necessari que tinguem gent amb aquesta competència desenvolupada en una empresa, però també en un ajuntament, en un hospital, en una fundació, en un club de futbol, en una universitat…

La competència emprenedora sempre ha estat allà, però en terra de ningú

Aquesta competència entra a les aules ja fa anys. I toca avaluar-la. Creus que s’està fent bé?

Si mirem les vuit competències que s’han recollit a la LOMLOE tal com estan definides des de la Comissió Europea (2018), la competència emprenedora sempre ha estat allà però en terra de ningú. Si parlem de la competència lingüística, tothom té més clar que correspon a les disciplines de llengües. Quan una cosa està en terra de ningú, és més difícil que algú l’assumeixi com a seva. Si hem de treballar aquesta competència, la solució fàcil és fer una optativa que sigui Emprenedoria. Ens equivoquem! Jo crec que no hi ha cap sistema educatiu al món que negui que s’ha d’avaluar de manera competencial, però costa molt d’aterrar-ho en el dia a dia perquè estem acostumats a treballar per disciplines. Els professors som boníssims generant activitats d’aprenentatge i avaluant-les, però ens oblidem que formen part d’una o més competències. Hauríem de ser capaços de dir si un alumne ha assolit o no una competència. Ho he sentit i llegit a molts autors. L’Alfons Cornella és una de les primeres persones a qui vaig sentir dir que, en la teva vida quotidiana, els problemes no són de matemàtiques o de física, no es resolen de manera disciplinària. S’ha de fer a través de moltes disciplines i poder entrellaçar-les.

Podríem dir que, a l’escola, hi ha desconeixement de la veritable dimensió de la competència emprenedora?

En els primers resultats que obtinc amb la meva recerca, i que apareixen en l’article presentat i premiat a l’EDEN, mostro això. Llavors, com algú la pot estar avaluant? És important posar la mirada en la competència per fer-ho: el professorat ha de fer l’esforç de poder entendre-la. Aquesta és una de les meves primeres feines en el marc del doctorat, que tant ells com l’alumnat l’entenguin. De fet, moltes de les tasques i activitats que el professorat fa a l’aula són activitats que poden ajudar a saber si s’està desenvolupant aquesta competència però no ho tenen identificat. No es posen les ulleres de la competència emprenedora. I si els alumnes tampoc són conscients de que s’està avaluant tampoc farem res. Tots i totes hem d’entendre la competència per poder avaluar-ne l’assoliment.

Com vas obtenir aquests resultats publicats a Designing an Assessment Model of Entrepreneurship Competence for the Promotion of Sustainability in Compulsory and Post-Compulsory Education“?

Vaig preparar uns qüestionaris d’autoavaluació i coavaluació per l’alumnat. Els havien de respondre abans i després de fer un projecte en el marc del SUMMEM (projecte d’innovació educativa de l’Escola Pia de Catalunya). Primer, van fer una autoavaluació i coavaluació de com es consideraven ells en el primer moment; posteriorment, en acabar el projecte, havien d’explicar quina era la seva percepció sobre la competència emprenedora. També és van avaluar entre els membres dels equips. Tots els ítems vinculats amb la competència van millorar significativament, i això vol dir que ha passat alguna cosa i la millora ha sigut real i no per casualitat. Pel que fa al professorat, es van recollir dades qualitatives que es van traduir en bones vibracions quan realment van veure que l’alumnat podia aprendre a fer una coavaluació i autoavaluació. Els treus pressió a l’hora d’avaluar. I és que el model d’avaluació ha d’estar compartit: no només avalua un professor, també poden avaluar altres agents com els mateixos alumnes. Això implica que hem d’ensenyar als nois i noies sentit crític, a ser honestos, que entenguin ben bé què han d’avaluar…

En el procés de doctorat, que és dur, l’acompanyament hi juga un paper molt important

I als docents?

L’equip docent és un factor clau; si està cohesionat i tenen un objectiu comú, tot funciona millor. S’ha de generar confiança en els equips i hem d’aplicar el treball cooperatiu de que tant parlem també en els equips de professorat.

Com valores l’experiència de fer la tesi a la nostra universitat?

N’estic extremadament contenta. En el procés de doctorat, que és dur, l’acompanyament hi juga un paper molt important: el que em fa la meva referent, la Lourdes, és molt bo pel propi doctorat i a nivell personal. Això és bàsic en qualsevol procés d’aprenentatge: aprenem millor si tenim algú que ens està ajudant i donant suport i que també ens està preguntant coses. La Lourdes sempre et qüestiona i et fa reflexionar. A més, al darrere, tinc tot un equip com el d’Edulab, que em faciliten la feina en determinats moments.

(Visited 15 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari