Lucía Lozada, una professora que trenca amb els paradigmes

Lucía Lozada Silva, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, comparteix la seva manera de veure i entendre el món en aquesta entrevista imperdible

Sense pensar en el que molts podrien denominar com un limitant físic, la Lucía i la seva mare van assumir el repte d’obrir-se camí enmig d’una societat que encara ha d’aprendre a acceptar totes les persones sense importar-ne la condició.

Aquesta és la manera en què Lucía Lozada Silva, professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora de la Secretaria Tècnica de Discapacitat, dependència que forma part de la Sotssecretaria per a la Governabilitat i Garantia de Drets de la Secretaria Districtual de Govern de Bogotà (Colòmbia) ha treballat per canviar els paradigmes i incloure en l’agenda pública, acadèmica i social un tema tan important com la discapacitat.

Aquesta professional experta en treball social, especialitzada en política pública, amb un màster de discapacitat i inclusió social i amb experiència en docència universitària, tenia clar, juntament amb la seva mare, que la ceguesa no s’havia de convertir en un impediment més per avançar cap a l’assoliment dels seus objectius. Per a aquesta dona cega, el bastó és una altra manera de moure’s pel món, entenent-lo com una eina i no com una extensió del seu cos.

Pel que fa a la seva experiència amb la UOC, sense pensar-s’ho i gràcies a una altra professora, la Lucía va començar des del 2021 a construir un saber llatinoamericà per a una universitat europea. Gràcies a una coincidència, a una invitació d’una altra dona que també fa servir l’acadèmia per transformar el seu entorn, la Lucía es va convertir en professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

La Lucía defineix el seu pas per aquesta universitat com un desafiament i com una experiència meravellosa, i en destaca l’exercici intercultural i multicultural que li exigeix a la seva comunitat reinventar-se com a professora i interpel·lar el seu exercici pedagògic, el que implica la discapacitat i els contextos socials. De la mateixa manera, considera que aquest rol aporta a la seva tasca com a funcionària pública a través de dos elements fonamentals: el primer, que és el fet de reconèixer les diferents realitats de les persones, i el segon, que és la constant actualització teòrica i pràctica d’aquestes realitats, la qual cosa li permet donar-se a l’altre i entendre’l en tot el seu ésser.

El seu pas per l’acadèmia, des del rol d’estudiant a la Corporació Universitària Minuto de Dios i la Universitat Nacional de Colòmbia, o actualment des del rol com a professora a la UOC, així com la seva experiència adquirida a l’Hospital Pablo VI de Bosa o el lideratge actual a la Secretaria Tècnica de Discapacitat, li han permès adquirir les eines necessàries per continuar avançant en la reformulació de les polítiques públiques de discapacitat, contribuir al desenvolupament socioeconòmic d’aquesta població i abordar altres temes com ara l’equitat i el gènere.

En parlar dels avenços i de les bretxes per consolidar una societat més inclusiva i que brindi garanties a la població amb capacitats diverses, reconeix que encara hem d’avançar en tecnologies accessibles, no tan sols per a les persones amb discapacitat, sinó en general per a totes, de manera que es garanteixi l’accés a la informació i al coneixement. Tanmateix, indica que la UOC ha fet una gran feina en brindar altres alternatives d’interacció a través de les tecnologies de la informació, que redueixen aquestes barreres.

Per a aquesta professora col·laboradora, treballar a la UOC és trobar altres contextos; és tenir la possibilitat d’enriquir-se intel·lectualment, personalment i fins i tot epistemològicament; és veure materialitzada la flexibilització per treballar en altres escenaris i construir, a partir de diferents mirades i cultures, nous sabers, i, per què no, treballar en noves polítiques o projectes que abastin, cada vegada més, les necessitats de les persones.

Per finalitzar, la Lucía convida tota la comunitat UOC a percebre el món amb tots els sentits, la qual cosa implica treure el privilegi als ulls i a l’oïda, donar més participació al tacte, a l’olfacte, i descobrir un altre tipus de sensacions o textures en accions quotidianes i simples com ara caminar. Ella convida tots els seus col·legues professors, els seus estudiants, la comunitat en general, a sentir el món, a habitar-lo i a entendre’l de moltes maneres, fins i tot amb grisos i matisos.