Entrevista a Marta Calderero: “La ludificació aplicada a la salut ens ajuda a crear intervencions més motivadores per als pacients”

22 juliol, 2022
gamificació aplicada a la salut

ludificació aplicada a la salutMarta Calderero Patino, doctora en Psicologia de la Salut, Avaluació i Tractament Psicològic amb habilitació per la Universitat de Granada, és també professora de l’assignatura Principis d’avaluació en clínica i salut del grau de Psicologia de la UOC, i tutoritza els Treballs de Final de Màster d’estudiants que cursen el Màster de Psicologia General Sanitària i de Psicologia Infantil i Juvenil dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. A més, porta treballant com a engagement solution designer des del 2016, i, en aquesta entrevista, ens explica en què consisteix aquesta professió, i els avantatges del Mètode DIGO, una metodologia de la qual és autora i que es basa en el concepte de la gamificació aplicada a la salut. Aquest concepte consisteix a “l’aplicació de les mecàniques narratives i de joc en contextos d’intervenció terapèutica o promoció de la salut”, fet que motiva més persones a fer el programa i millorar-ne el benestar i la salut.

Has treballat durant més de 5 anys com a Engagement Solution Designer. En què consisteix aquesta professió?

Com a engagement solution designer creo programes o propostes de salut digitals que aconsegueixen una gran participació i implicació dels pacients amb la intervenció. Gràcies a això els usuaris estan més motivats i gaudeixen més del procés terapèutic i s’aconsegueixen resultats significativament millors.

En aquesta feina és imprescindible combinar psicologia i disseny UX. D’aquesta manera, la proposta fa que l’experiència de l’usuari sigui molt positiva i, alhora, assoleixi l’objectiu de salut desitjat.

Per això, en primer lloc, cal assegurar l’atenció i la curiositat dels usuaris potencials perquè s’animin a realitzar la intervenció. Tot seguit, és vital mantenir la motivació dels participants al llarg del programa de salut i que gaudeixin en tot moment de l’experiència. Així mateix, és imprescindible desencadenar el canvi comportamental als usuaris per assolir l’objectiu de millora. Finalment, és molt important que els pacients mantinguin els hàbits saludables i els resultats assolits; ja que la fi no és només assolir el canvi sinó convertir aquesta nova conducta en un hàbit saludable.

També has treballat en temes de ludificació. Quins beneficis pot aportar la ludificació aplicada a la salut?

La ludificació aplicada a l’àrea de salut és molt beneficiosa perquè ens ajuda a crear intervencions i programes de promoció de la salut molt més atractius, entretinguts i motivadors per als pacients. Gràcies a això, aconseguim que més persones facin el programa i millorin el seu benestar i salut.

Quan les intervencions grupals es ludifiquen emprant mecàniques i elements típics dels jocs cooperatius augmenten els seus beneficis perquè els participants adquireixen i reforcen les seves habilitats socials

Com pot ajudar la gamificació en l’assetjament escolar? Quins beneficis pot aportar sobre les habilitats socials en l’etapa infantil?

La ludificació, sense dubte, és una eina molt útil a l’hora de dissenyar programes i intervencions psicoeducatives, ja que augmenta la motivació dels infants i joves per participar-hi activament. A més, quan les intervencions grupals es ludifiquen emprant mecàniques i elements típics dels jocs cooperatius augmenten els seus beneficis ja que els participants adquireixen i reforcen les seves habilitats socials. Les interaccions esdevenen més constructives i són més capaces d’identificar i apreciar les diferents qualitats i fortaleses dels membres de l’equip. Gràcies a això, augmenta el clima positiu i el respecte.

Ets autora del mètode DIGO. Podries explicar-nos a què consisteix i quina aportació suposa?

El disseny de programes de prevenció i promoció de la salut mental, tant en població infantojuvenil com adulta, continua sent actualment un gran desafiament. Es desenvolupen intervencions molt sòlides i fonamentades que, malauradament, no generen un compromís dels pacients cap a la teràpia. Tot i això, gràcies al mètode DIGO resolem aquest problema. Incorporem el component de “divertiment” a allò científic, és a dir, creem intervencions i programes clínics i de promoció de la Salut que uneixen eficàcia i engagement.

DIGO és una nova metodologia de disseny de programes psicològics i de la salut. Concretament, es basa en l’aplicació de les mecàniques narratives i de joc (ludificació) en contextos d’intervenció terapèutica o promoció de la salut.

L’aplicació d’aquestes mecàniques típiques dels videojocs segueixen els preceptes de les principals teories psicològiques motivacionals i de canvi conductual. Concretament, per una banda, la Teoria de l’Autodeterminació per assegurar una experiència motivant i adaptada al subjecte i, per altra banda, els preceptes del model cognitivoconductual per generar el canvi desitjat en els participants.

Quan vaig tenir la oportunitat de ser professora col·laboradora de la UOC no m’ho vaig pensar ni un segon, volia transmetre el meu amor per la psicologia als estudiants

Què va ser el que et va portar a embarcar-te com a professora col·laboradora a la UOC?

Des de petita sempre m’ha encantat ensenyar. Potser em vindrà de família, ja que els meus pares es dedicaven a la docència. Vaig començar a fer classes a la universitat quan, en acabar la carrera de Psicologia, vaig aconseguir ser beneficiària de la beca de formació del professorat universitari que atorga el Ministeri d’Educació. Va ser llavors quan vaig confirmar que m’encantava la docència i des de llavors la compagino amb la meva pràctica professional. Quan vaig tenir l’oportunitat de ser professora col·laboradora a la UOC no m’ho vaig pensar ni un segon, volia transmetre el meu amor per la psicologia als estudiants.

Actualment, participes com a professora de la UOC a l’assignatura de Principis d’avaluació clínica i salut. Què és el que emfatitzaries d’aquesta?

És una assignatura realment interessant pel seu gran enfocament pràctic. L’alumnat no només aprèn com dur a terme un procés d’avaluació i diagnòstic psicològic, sinó també qüestions molt útils per a la pràctica professional com habilitats terapèutiques i pautes per manejar situacions difícils. Així mateix, com que a les PAC es treballen casos que podrien trobar-se durant l’exercici de la seva professió, la motivació i participació de les alumnes i els alumnes és molt alta, la qual cosa enriqueix encara més l’experiència d’aprenentatge.

Com valores l’experiència de tutoritzar els Treballs de Fi de Màster dels estudiants que cursen el Màster universitari de Psicologia General Sanitària o de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció a la UOC?

L’experiència de tutoritzar els Treballs de Final de Màster de les persones que cursen el Màster universitari de Psicologia General Sanitària o Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció a la UOC és per a mi un regal. Em sento molt afortunada de poder-los orientar durant els mesos que desenvolupen el seu treball de recerca. Gaudeixo molt aquesta experiència de tutorització perquè puc desenvolupar tant la meva vocació docent com la meva passió per la innovació i la recerca.

El model de la UOC aprofita al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible, assegurant un aprenentatge col·laboratiu i un alumant divers i internacional

Des de la teva experiència, què creus que aporta el model diferencial UOC respecte al de la resta d’universitats tradicionals?

Em sento molt afortunada per formar part de l’equip de la Universitat Oberta de Catalunya, una entitat que ha estat i és un referent en formació en línia i en recerca.

El seu model és pioner i té un valor diferencial alt. Comparat amb les universitats tradicionals destacaria que facilita un accés equitatiu a l’educació superior de totes les persones i els ofereix una experiència d’aprenentatge adaptada a les vostres necessitats. També remarcaria que el model de la UOC aprofita al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible, cosa que assegura un aprenentatge col·laboratiu i aules compostes per un alumnat divers i internacional.

Seguint per aquesta línia, quins beneficis diries que obté l’estudiantat i el professorat del model UOC? Què pot aportar el professorat col·laborador a la UOC?

Subratllaria que el model de la UOC aposta per un aprenentatge col·laboratiu que facilita que les persones que estudien s’enriqueixin amb les experiències i els coneixements dels companys i companyes d’aula. Un altre dels beneficis més destacats per mi és que l’alumnat obté una gran formació en competències globals i digitals.

Les professores i professors col·laboradors, al meu entendre, fan una tasca essencial, ja que acompanyem, unim i motivem l’alumnat. A més, proporcionem un feedback i una comunicació propera i càlida que assegura una experiència d’aprenentatge positiva i que anima el progrés i la millora continuada.

(Visited 23 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari