El Pràcticum com excusa: reptes en la formació inicial dels mestres

13 octubre, 2021
Professor i alumnes a classe

Amb la possibilitat a l’horitzó d’iniciar el Grau d’Educació Primària (a hores d’ara ja és una realitat), una part de l’equip docent dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació va treballar per definir i planificar el nou grau en totes les seves dimensions. Un dels mòduls formatius de més crèdits és el Pràcticum, considerat un moment únic en el desenvolupament professional dels futurs docents. Les experiències pràctiques tenen un paper clau en la construcció de coneixement professional dels futurs i futures mestres. No és estrany, doncs, que preparar als futurs graduats i graduades per una pràctica docent efectiva requereixi considerar quins són els reptes que s’han d’abordar en el Pràcticum per garantir l’assoliment de les competències professionals en aquest espai formatiu privilegiat.

CD (Unsplash)

Des de la nostra perspectiva hi ha quatre reptes prioritaris que cal abordar: la coordinació institucional, el mentoratge efectiu, la connexió entre teoria i pràctica i el perfil professional del futur mestre. Sens dubte, els reptes citats estan estretament relacionats i impliquen posar sobre la taula les condicions que precisa aquest període de formació perquè es doni amb les màximes garanties.

Nous requisits i competències

En el marc de la participació dels contextos professionals en la formació superior en la línia que defensa la Comissió Europea des del 2012, la coordinació institucional entre universitat i centres educatius esdevé un element clau. Sabem que la col·laboració universitat-escola millora la formació dels mestres i ha de constituir un eix central de les pràctiques. Per enfortir aquesta relació de col·laboració cal buscar canals de comunicació que ens permetin apropar escola i universitat iniciant processos de reflexió conjunts. D’acord amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2019), aquesta relació de col·laboració requereix entendre les escoles com a centres formadors que tenen com a objectiu promoure el desenvolupament professional dels futurs docents així com disposar d’una xarxa estable de centres en el temps. Així mateix, la universitat ha de considerar l’experiència de l’escola per promoure processos de reflexió, anàlisi i revisió (Ametller i Codina, 2017). A fi de compartir el propòsit de formar els i les futures mestres és necessari consolidar estructures de cooperació escola-universitat com ara planificar jornades compartides, formació a mentors o l’establiment de contacte sostingut amb els centres. Totes aquestes accions han d’anar dirigides al fet que el pràcticum tingui un impacte en les persones i en les institucions implicades

Sabem que la col·laboració universitat-escola millora la formació dels mestres i ha de constituir un eix central de les pràctiques

Un dels processos formals de col·laboració entre universitat i escola és la formació als mentors. L’acompanyament del mentor a l’estudiant en el centre de pràctiques és cabdal per l’assoliment de les competències que es posen en joc en l’escenari professional. El mentoratge efectiu no només depèn d’establir unes condicions als professionals, com ara disposar de temps o gaudir del reconeixement de la tasca com a tutor/a, també esdevé prioritari donar resposta a les seves necessitats formatives. El procés de mentoratge pot contribuir al desenvolupament professional dels mentors en la mesura que es disposi d’una formació específica i fer de tutor/a no sigui considerat un afegitó a la tasca docent. La recerca ha posat de manifest la necessitat de proveir als mentors d’eines que els ajudin a millorar fonamentalment els processos d’observació, col·laboració i feedback. Així mateix, en aquest escenari de col·laboració és indispensable contemplar la figura de l’estudiant i dels tutors de la universitat com participants actius del procés formatiu. 

Cal entendre les escoles com a centres formadors que tenen com a objectiu promoure el desenvolupament professional dels futurs docents així com disposar d’una xarxa estable de centres en el temps

La connexió entre teoria i pràctica troba el seu espai idoni en el Pràcticum. La vinculació entre els coneixements obtinguts a l’aula universitària de caràcter teòric i el coneixement que prové de l’experiència en el centre educatiu de caràcter pràctic necessita el mentor i del professor de la universitat. Progressar en aquesta relació suposa donar resposta des de tots els mòduls del grau i de manera específica en el Pràcticum, identificant quins són els continguts rellevants de cada mòdul i compartint-los amb els centres. Així mateix, la planificació sostinguda del Pràcticum durant tot el grau afavoreix que a la resta d’assignatures  també es promogui aquesta vinculació a fi de buscar la coherència entre l’activitat pràctica i la resta de components del programa de formació (Zabalza, 2011). 

L’acompanyament del mentor a l’estudiant en el centre de pràctiques és cabdal per l’assoliment de les competències que es posen en joc en l’escenari professional

Finalment, pel que fa al perfil professional dels futurs mestres, convé identificar quines competències professionals poden desenvolupar-se en les situacions autèntiques d’aula i del centre escolar que proporciona el Pràcticum. En destaquem quatre com a prioritàries: l’autoregulació de l’aprenentatge, el treball en equip, les competències tecnològiques i les competències per qüestionar la pràctica. Per poder promoure l’autoregulació de l’aprenentatge en els alumnes cal que els estudiants esdevinguin experts facilitadors i el Pràcticum és un moment idoni per practicar aquests processos. 

CDC (Unsplash)

El treball col·laboratiu és una competència bàsica que els futurs docents hauran d’ensenyar als seus alumnes alhora que és una competència professional imprescindible per participar en processos conjunts de reflexió i aprenentatge propis de la cultura col·laborativa que es requereix per treballar a una escola.  

Les competències digitals dels futurs mestres han de ser suficients per donar resposta a models de presencialitat discontínua. El mestre ha de ser competent per dissenyar activitats d’aprenentatge online individuals i en grup. Tenint en compte l’experiència del moment actual sembla molt probable que aquestes propostes puguin ser posades en pràctica en els períodes de Pràcticum i els estudiants siguin formats per facilitar el trànsit  fluid entre els moments presencials i no presencials (Sangrà, 2020). 

Finalment, les competències per qüestionar la pràctica impliquen que l’alumnat sigui capaç d’identificar millores i implementi pràctiques basades en les evidències, desenvolupant el rol del mestre com a indagador i agent de canvi de la seva pròpia pràctica i també del centre educatiu

Per poder promoure l’autoregulació de l’aprenentatge en els alumnes cal que els estudiants esdevinguin experts facilitadors i el Pràcticum és un moment idoni per practicar aquests processos

Conscients de la importància dels reptes presentats, en el Grau d’Educació Primària s’ha apostat per dotar al Pràcticum d’un espai rellevant en la planificació del programa que es concreta en cinc pràcticums que suposen un total de 38 ECTS i que s’han de cursar de manera sostinguda durant els estudis. Sens dubte, el compromís que com a universitat tenim amb la millora de la formació de mestres passa necessàriament per abordar les qüestions plantejades considerant la presència de la tecnologia tant en el disseny i desplegament de les assignatures de pràctiques, com en els processos de col·laboració que s’han d’establir amb els centres de pràctiques.

El mestre ha de ser competent per dissenyar activitats d’aprenentatge online individuals i en grup

Referències

Ametller, J., & Codina, F. (2017). La mejora de la formación inicial de docentes. Reflexiones y propuestas. Barcelona: Programa de mejora e innovación en la formación inicial de maestros. Colección Documentos MIF, 4.

Departament d’Educació (2019). Pràctiques universitàries en centres educatius formadors.

Sangrà, A., Badia, A., Cabrera Lanzo, N., Espasa Roca, A., Fernández Ferrer, M., Guàrdia, L., & Romero Carbonell, M. (2020). Decálogo para la mejora de la docencia online. Propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos. Editorial UOC.

Zabalza, M.A. (2011). El Prácticum en la formación universitaria: estado de la cuestión. Revista de Educación, 354, 21-43.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari