El poder del feedback intern: com les comparacions impulsen l’aprenentatge autònom

L’avaluació és un moment crític tant pel professorat com per l’estudiantat. En l’actualitat s’aposta clarament per l’avaluació formativa que dona feedback al llarg del procés d’aprenentatge per tal que l’estudiantat el pugui utilitzar per revisar i així millorar el seu aprenentatge. En la pràctica, de totes formes, el feedback no sol tenir sempre l’impacte desitjat. En aquest context, durant els darrers anys la recerca ha començat a posar un nou focus fixant-se en el procés del feedback intern o internalitzat:

Igualment, el feedback intern segueix sent encara un gran desconegut, el qual investiguen els projectes Comprensión de los procesos de feedback internalizado del estudiantado universitario (COFE-I), centrat en processos de feedback en entorns presencials o híbrids i liderat per Maite Fernández Ferrer dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Elena Cano (UB); Estratègies de feedback intern pel desplegament dels nous currículums competencials: cap a l’autoregulació de l’aprenentatge de l’estudiantat (EFICCA3), que posa el focus en entorns escolars i liderat per Maite Fernández Ferrer (UOC) i El poder del feedback interno en educación online: la integración de recursos y comparadores dialógicos para prácticas sostenibles (IN-Feed4Sustain), liderat per l’Anna Espasa i la Teresa Guasch també dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, que estudien els processos de feedback en entorns completament online. En el marc d’aquests projectes, el proper 24 d’octubre la UOC celebrarà el seminari Recerca i innovació docent sobre feedback per una avaluació formativa, que no us podeu perdre!

Quin professor i quina professora no s’han sentit alguna vegada frustrats en veure que després de posar molts esforços en donar un bon feedback, els estudiants, tenint la nota, ni tan sols l’han llegit? I quina i quin estudiant no s’han desmotivat per no rebre feedback, rebre un feedback sense possibilitat d’aplicar-lo o un que no entenia o no sabia aplicar?

Tot i que sovint es dedica poc temps a donar feedback i menys a assegurar que és adequat i s’entén i de fer-hi un seguiment, el feedback inclou processos complexos que requereixen la nostra atenció i tant el professorat com l’alumnat hem de desenvolupar les habilitats al respecte. Un aspecte a tenir en compte és la diferència entre el feedback extern, per exemple el feedback emès pel professorat, i el feedback intern. L’estudiantat ha de processar i integrar el feedback extern de diferents fonts per generar el feedback intern que guiarà l’aplicació del feedback tant en la revisió de la tasca com en tasques futures. Si no acaba d’entendre el feedback rebut, no és capaç d’integrar-lo, no sap com corregir o millorar l’aspecte concret o no creu que el feedback sigui correcte, no millorarà per molt temps que hi dediqui. Com tota competència, l’autoregulació del feedback es pot aprendre i veurem a continuació com ha de ser el feedback i com s’ha d’acompanyar el procés de feedback intern per afavorir aquest aprenentatge.

Si donem feedback d’aquesta forma i afavorim l’autoregulació, l’estudiantat no només millorarà l’aprenentatge del contingut concret que estem tractant, si no que millorarà també la seva competència d’aprendre a aprendre i podrà, per tant, aprendre cada cop amb més autonomia i facilitat tant en la nostra assignatura, com en altres, com al llarg de tota la vida.

Bones pràctiques de feedback

En el passat, el feedback es podia reduïr a una xifra numèrica en l’avaluació final i només el professorat el podia donar. En l’actualitat sabem que el feedback pot provenir de diferents fonts, és més efectiu si es dona al llarg del procés d’aprenentatge en un context d’avaluació formativa i ha d’especificar les fortaleses i punts de millora del treball d’una forma clara i concisa per afavorir l’autoregulació i, per tant, l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Podeu trobar més recursos tant a la web d’EFICCA3 com de la UOC. 

Però, com podem donar el feedback en la pràctica? 

El catàleg d’estratègies de feedback per al professorat universitari (Cano et al., 2021, p.73, traduït al català, resaltaments afegides) ens ofereix 3 pautes genèriques que hem de tenir en consideració a l’hora de donar feedback:

1. El feedback ha de permetre a l’estudiant comprendre què fa bé per mantenir-lo i potenciar-lo i què no fa tan bé per revisar-lo o corregir-lo. Pot referir-se a la tasca o al procés (de fet, el que és replicable en el futur en altres assignatures o la seva pràctica professional són els processos)
   
   
2. El focus no està únicament en la informació que es dona a l’estudiant sobre la qualitat d’un procés i/o un producte d’aprenentatge, sinó també, i especialment, en les accions que se sol·licitaran a l’estudiant perquè doni sentit a la informació que ha rebut i prengui decisions en conseqüència.
   
   
3. És important, per tant, dissenyar propostes pedagògiques que ofereixen la possibilitat d’aplicar el feedback a futures versions o futures tasques i planificar intencionalment activitats perquè l’estudiant primer s’apropi del feedback.

Veiem uns exemples de bones pràctiques del mateix catàleg que ens poden ajudar a portar aquestes pautes a la pràctica: 

• Exemplificar els criteris d’avaluació

Uns requisits d’una bona avaluació són criteris d’avaluació que es vinculen amb els objectius i resultats de l’aprenentatge i tasques avaluatives que tenen un sentit per la pràctica real. Els criteris d’avaluació han de ser, a més, clars des d’un principi perquè puguin influenciar positivament en el desenvolupament de la tasca. Hi ha diferents mètodes i tècniques per compartir o co-dissenyar amb l’estudiantat els criteris d’avaluació abans que comenci a realitzar els seus treballs. Diferents estudis mostren que els exemples de qualitat, el co-disseny de rúbriques d’avaluació i les tasques d’aplicar els criteris d’avaluació a un exemple, ajuden a l’estudiantat a apropiar-se d’aquests criteris i a millorar significativament els treballs que realitza a continuació (Cano et al., 2021). 

• Potenciar l’avaluació entre iguals

L’avaluació entre iguals —entre grups d’estudiants o d’un estudiant a l’altre—, millora la competència d’aprendre a aprendre tant pel que fa a la comprensió i apropiació de criteris d’avaluació com la capacitat de donar, entendre i gestionar feedback. A més sol afavorir millors resultats en les tasques avaluades. És, per tant, una pràctica altament recomanable per assolir tant els objectius d’aprenentatges de la classe, com desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i, sobre tot en el cas de futur professorat, l’alfabetització sobre feedback (Cano et al., 2021). De totes maneres, l’evidència apunta que l’avaluació entre iguals és menys positiva quan conclou amb posar una puntuació o nota i funciona millor quan s’aposta per raonaments. Les pràctiques comentades a continuació inclouen exemples de com implementar avaluacions entre parells:

• Check-lists com a instrument de suport 

L’ús de check-lists pot facilitar els processos d’autoavaluació i avaluació entre iguals, ja que ofereix a l’estudiantat que avalua frases sobre les quals ha de decidir si s’apliquen o no al treball avaluat i elimina la dificultat d’expressar el veredicte d’una forma adequada. L’estudiantat que rep el feedback en forma de check-list, pot deduïr de les frases no marcades on i com podria millorar el seu treball i veu també els punts forts que ja assoleix. En una fase inicial, el check-list por ajudar a entendre els criteris d’avaluació i objectius de la tasca. (Cano et al., 2021)

És important ressaltar l’ús com a instrument de suport, no com forma única de realitzar l’avaluació. 

• Motivadors de reflexió

Diferents estudis dissenyen i apliquen prompts, és a dir, motivadors, perquè surtin a l’estudiantat en un moment predeterminat del procés d’aprenentatge i estimulin la reflexió. Alguns exemples poden ser: avisos sobre l’avenç en les tasques en un entorn virtual en comparació amb el nombre de tasques realitzades per altres grups que van completar el curs amb èxit en l’edició anterior o la petició de valorar l’expertesa respecte a un coneixement, habilitat o competència de 0 a 5, creant un historial de l’evolució d’aquesta valoració. 

• Rúbriques guiades

En un estudi sobre el feedback emés per parells, el grup que va rebre suport per comprendre i aplicar una rúbrica va donar feedback més precís i vinculat amb alguns continguts del curs que el grup que només va rebre la rúbrica (Ashton i Davies, 2015, citat en Cano et al., 2021). Un altre estudi mostra que una rúbrica amb descripcions detallades de cada dimensió i nivell ajuda l’estudiantat a aprendre a avaluar i a avaluar d’una forma més fiable, sobre tot quan es tracta d’estudiants novells que encara no hi han tingut experiències prèvies (De Wever, Van Keer, Schellens i Valcke, 2011, citat en Cano et al., 2021). En l’ús de rúbriques és, per tant, clau que tinguin el nivell de detall i l’acompanyament adequat. 

• Espais per anotar el feedback oral rebut i definir els següents passos

Quinton i Smallbone (2010, citat en Cano et al., 2021) presenten una seqüència de feedback en la qual el professorat ofereix feedback sobre una tasca de forma oral en classe. L’estudiantat rep un formulari per anotar la seva resposta emocional, reflexions sobre el feedback rebut i accions a prendre per millorar la tasca o futures tasques. La intenció de les preguntes és ajudar l’estudiantat a separar la resposta emocional de l’analítica, reflexionar i autoregular-se. Una adaptació del form també podria servir per pactar i anotar acords de millora respecte els punts febles detectats, per exemple en un context de tutoria, perquè, un cop signat per professorat i l’estudiantat, l’estudiantat apliqui els canvis acordats. 

Cal ressaltar que moltes d’aquestes pràctiques provenen o es podrien aplicar amb facilitat a espais virtuals. Gràcies a les noves tecnologies i la intel·ligència artificial es poden agilitzar processos i permetre la utilització d’estratègies de feedback més avançades sense augmentar desproporcionadament la dedicació temporal. Virtual no ha de dir, de totes formes, feedback escrit. L’evidència mostra que sovint la reacció emocional al feedback en video és positiva, perquè genera una impressió de proximitat. Veiem a continuació per què és important la resposta emocional, endinsant-nos en la pregunta: “què fa l’estudiantat amb el feedback que li donem?” 

El feedback intern

L’evidència científica ressalta cada cop més la importància del rol actiu de l’estudiantat en els processos avaluatius i de feedback. L’estudiantat ha de processar el feedback rebut d’una forma que li permeti aplicar-lo, però també pot cercar i generar feedback tant per si mateix com per a altres persones. La competència d’aprendre a aprendre ressalta justament aquest rol de l’autoregulació que fa a l’estudiantat més independent del professorat en els seus aprenentatges i li permet identificar i progressivament tancar bretxes entre el seu rendiment actual i el desitjat al llarg de la vida. 

L’estudiantat experimenta un procés cíclic d’autoregulació (Yan i Brown, 2017) que inclou l’apropiació dels criteris, una recerca de feedback i una reflexió personal. 

Cal destacar que és important compartir els criteris d’avaluació i fer a l’estudiantat partícip en el seu disseny, assegurant que s’entenguin i siguin rellevants per a ells i elles.

Utilitzar diferents punts de comparació o fonts de feedback extern pot ajudar a l’estudiantat a generar feedback propi, també en processos on no s’ofereix un feedback extern. Com més avançades siguin les estratègies d’autoregulació, més possibilitats d’aprenentatge a llarg termini i de transferir-lo més enllà del món escolar es donen (Panadero et al., 2019).

Així doncs, és bo treballar amb diferents fonts i punts de comparació, oferir a l’estudiantat pautes per comparar el seu treball amb altres i estimular la reflexió al respecte. 

Si l’estudiantat és conscient de com genera feedback internalitzat i viu el procés positiu, podrà generar autofeedback de forma efectiva per a qualsevol activitat d’aprenentatge i sense dependència de la figura del docent (Nicol, 2020; Panadero et al., 2019). 

Per tant, és important tenir en consideració l’aspecte emocional i aconseguir que l’estudiantat visqui el procés d’una forma positiva, no com un càstic, una crítica injustificada o d’una altra forma frustrant. 

Com s’està treballant en el feedback intern des de la recerca?

En l’actualitat queden, en tot cas, moltes preguntes obertes, ja que se sap encara relativament poc sobre els processos interns que realitza l’estudiantat a partir del feedback rebut. És per això que els grups de recerca Learning, Media & Social Interactions (LMI) i Educació i TIC (EDUL@B) en els projectes Comprensión de los procesos de feedback internalizado del estudiantado universitario (COFE-I) i Estratègies de feedback intern pel desplegament dels nous currículums competencials: cap a l’autoregulació de l’aprenentatge de l’estudiantat (EFICCA3) busquen tancar aquesta bretxa. Ho fan investigant el feedback internalitzat d’estudiants universitaris amb processos de co-disseny i les bones pràctiques sobre el feedback en l’avaluació en centres d’educació secundària, respectivament. 

Comprensión de los procesos de feedback internalizado del estudiantado universitario (COFE-I)

És un projecte I+D finançat pel govern espanyol  i busca comprendre els processos de feedback internalitzat de l’estudiantat universitari (com interpreten la informació rebuda sobre el seu treball o el seu procés d’aprenentatge i què fan les i els estudiants d’educació superior amb la mateixa) identificant: (a) els factors personals de processament i interpretació d’aquest feedback (en funció dels seus perfils previs motivacionals, d’autoregulació i de creences avaluatives) i (b) els elements contextuals (tipus de tasca, font del feedback, moment de provisió, característiques i propòsits del feedback, etc.) per a comprendre els processos cognitius-conductuals d’interpretació. Compta amb un equip co-liderat per la Maite Fernández Ferrer (UOC) i l’Elena Cano (UB). La recollida de dades combina entrades en un entorn virtual, codissenyat amb l’estudiantat, i entrevistes amb les mateixes persones participants per aprofundir en les entrades realitzades virtualment. Es preveu la participació de 60 estudiants de diferents graus universitaris i amb diferents perfils acadèmics. 

Estratègies de feedback intern pel desplegament dels nous currículums competencials: cap a l’autoregulació de l’aprenentatge de l’estudiantat (EFICCA3)

És un projecte de recerca educativa finançat per la Generalitat de Catalunya i compromès amb les estratègies i metodologies per desplegar els aspectes clau dels nous currículums en la pràctica educativa. Compta amb un equip liderat per la Maite Fernández-Ferrer de la Universitat Oberta de Catalunya amb membres de diferents universitats catalanes. El projecte proposa cercar i comprendre pràctiques de feedback internalitzat en centres d’educació secundària per promoure l’autoregulació de l’estudiantat, amb la finalitat de poder dissenyar propostes educatives que fomentin aquest tipus d’experiències. Durant les diferents fases del projecte es realitza una revisió sistemàtica de la literatura existent per identificar els aspectes claus de bones pràctiques de feedback intern que llavors es traslladen en un llistat de verificació, utilitzat com a instrument per a identificar centres d’educació secundària per als estudis de casos d’éxit a partir d’entrevistes amb el personal docent. En total es preveu la realització de 8 casos d’estudi, 5 en centres catalans i 3 en altres països de la Unió Europea. L’anàlisi en profunditat de cada cas permetrà el desenvolupament de diferents outputs, entre altres material didàctic per al col·lectiu docent. 

Així doncs, el feedback és un factor clau dels processos d’aprenentatge, però necessitem una major alfabetització sobre feedback tant en el professorat com en l’estudiantat perquè pugui tenir l’efecte desitjat. Donar feedback i ajudar l’estudiantat a cercar i generar feedback, acompanyar els processos d’apropiació de criteris i de reflexió crítica ajuden a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i d’autoregular-se cada cop millor i més independent del feedback extern emès pel professorat. Si es treballa correctament el feedback, millora, per tant, no solament l’aprenentatge de la competència o del contingut treballat, sinó també la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida. En voleu saber més? Podeu seguir als projectes de recerca a @COFI-I i https://blogs.uoc.edu/eficca3/  i apuntar-vos al seminari Recerca i innovació docent sobre feedback per una avaluació formativa que se celebrarà el 24 d’octubre a la UOC. 

Finançament:

EFICCA3:

Amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (ref: EDU145/23/000013)

COFE-I:

Proyecto PID2022-138430NB-I00 financiado por MICIU/AEI /10.13039/501100011033 y por FEDER, UE