Educació escolar i adquisició i desenvolupament de competències

La importància de les pràctiques d’avaluació

Són moltes les preguntes que els/les mestres es fan en relació amb els processos d’avaluació dels aprenentatges i del desenvolupament de les competències de l’alumnat: realment estic avaluant competències? Què he de fer per avaluar-les?; com avaluo en el marc dels projectes que es desenvolupen a les aules?; amb les pràctiques d’avaluació que implemento estic promovent que l’alumnat autoreguli el seu procés d’aprenentatge?; com he de dissenyar les situacions d’avaluació perquè siguin formatives i formadores?; quan i com he d’introduir l’autoavaluació i la coavaluació?; hi ha alguna/es estratègia/es i/o instrument/s millor que altre /s per avaluar les competències?; com puc utilitzar la tecnologia al servei de l’avaluació competencial?

Aquestes i moltes altres qüestions preocupen i ocupen als/les mestres en relació amb els aprenentatges de l’alumnat. En l’actualitat l’acció educativa, en les diferents etapes educatives, està focalitzada en l’adquisició i desenvolupament de competències. En aquest context l’avaluació cobra una rellevància fonamental, en part perquè el què, com, quan i per a què s’avalua incideix en què, com i per a què aprèn l’alumnat. Les pràctiques d’avaluació que es desenvolupen en els centres educatius tenen una gran influència en com l’alumnat se situa davant de l’aprenentatge (Coll, Mauri, & Rochera, 2011; Monereo, 2020).

Aprenent a avaluar

L’alumnat percep què és important aprendre a partir del que s’avalua, a través de les activitats d’avaluació i de l’aplicació de determinats criteris d’avaluació. La naturalesa de les pràctiques d’avaluació, així com la seva concreció, incideixen en el que l’alumnat acaba considerant com a rellevant en el procés d’ensenyament i aprenentatge, en la seva percepció de competència, en les seves expectatives d’èxit, en el seu autoconcepte i en la seva autoestima acadèmica i, en definitiva, en la possibilitat que tenen d’atribuir un cert sentit al fet d’aprendre i al fet realitzar l’esforç per abordar l’aprenentatge.

Donada aquesta incidència un ensenyament focalitzat en el desenvolupament de competències comporta, per tant, una avaluació basada en competències.

El què, com, quan i perquè s’avalua incideix en què, com i per a què aprèn l’alumnat.

Seguint a Coll (2018) podem afirmar que focalitzar l’educació escolar en l’adquisició i desenvolupament de competències implica que l’ensenyament i, per tant, l’avaluació ha de centrar-se a promoure i avaluar el grau en què l’alumnat és capaç d’activar, mobilitzar i utilitzar de manera integrada i articulada diferents tipus d’habilitats i de coneixements (factuals i conceptuals, valors, actituds, normes …) per respondre a diferents reptes i a les exigències que plantegen les tasques i activitats amb les quals aquests coneixements es relacionen.

Si bé l’ensenyament i l’aprenentatge de diferents tipus de coneixement és necessari i imprescindible, en una educació basada en competències no n’hi ha prou només amb aprendre els coneixements rellevants per afrontar una activitat o tasca, sinó que a més cal aprendre -i per tant cal ensenyar i avaluar-a utilitzar-los de manera integrada i articulada per tal de respondre a les exigències específiques que planteja la tasca en qüestió.

Així mateix, com aquest mateix autor assenyala, l’aprenentatge i l’avaluació de les competències no es pot donar al marge dels contextos d’activitat i pràctica en els quals s’aprenen i s’utilitzen. D’aquí la importància de la utilització de diferents contextos d’activitat i de pràctica en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

En aquest sentit, una de les dificultats que planteja l’educació per competències, i amb la qual s’enfronten els professionals de l’educació, és la de seleccionar els contextos d’activitat personal, social i culturalment rellevants per ensenyar i avaluar el desenvolupament de les competències. Juntament amb la importància de la selecció de contextos d’activitat personal, cultural i socialment rellevants un altre aspecte a considerar és el de l’autenticitat de les pràctiques i activitats que es proposen per a ensenyar i avaluar les competències (Monereo, 2020). Aquest aspecte apunta a la rellevància d’ensenyar i avaluar les competències en situacions les més properes i contextualitzades a les situacions de la vida real.

Atès que l’adquisició i el desenvolupament de les competències no es pot separar dels contextos de pràctica, en què s’aprenen i s’utilitzen, és important ensenyar a l’alumnat a transferir el que ha après en aquests contextos a altres situacions diferents. D’aquí també que es consideri primordial, en l’educació escolar, el desenvolupament progressiu de les habilitats metacognitives, de l’autoregulació dels processos d’aprenentatge i en definitiva de la competència d’aprendre a aprendre. Com assenyala Bruer (1995), l’aprenent competent coneix i regula cognitivament i emocionalment els seus propis processos d’aprenentatge i pot fer un ús estratègic dels seus coneixements, ajustant-los a les exigències de la tasca d’aprenentatge i a les característiques de la situació.

Les pràctiques d’avaluació es constitueixen, entre altres aspectes, un instrument fonamental per a treballar els processos d’autoregulació de l’aprenentatge i la competència aprendre a aprendre per part de l’alumnat. Amb aquesta finalitat l’avaluació ha d’estar al servei de la regulació dels processos d’ensenyament i aprenentatge, primant la funció reguladora per sobre de la funció acreditativa (Monereo, 2020., Sanmartí, 2020). Les pràctiques d’avaluació han de ser contínues, formatives o reguladores, autèntiques i han de comportar una implicació i participació de l’alumnat en els processos d’avaluació (Coll, Mauri, & Rochera, 2012).

En aquesta direcció apunten els enfocaments de l’avaluació quan emfatitzen la importància de la conceptualització de l’avaluació com un instrument de regulació al servei de millorar els processos d’ensenyament i també els processos d’aprenentatge (assessment for learning) i/o aquelles conceptualitzacions actuals de l’avaluació que consideren l’avaluació com a aprenentatge (assessment as learning) en les quals l’alumnat participa de manera activa com a avaluador de l’aprenentatge, aprenent a partir de la seva implicació en les tasques d’avaluació, prenent un paper actiu i reflexiu en el seguiment del seu procés d’aprenentatge i contribuint d’aquesta manera al desenvolupament de la capacitat de judici avaluatiu (Yan & Boud, 2021).

Partint d’aquest marc, l’Especialització d’Avaluació per Competències en Educació que s’ofereix des de la UOC, en col·laboració amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, té com a objectiu proporcionar una formació fonamentada en l’àmbit de l’avaluació.

La finalitat de l’especialització és la de proporcionar als/les mestres, i als professionals de l’educació, una sòlida formació sobre l’avaluació de les competències de l’alumnat que contempli els principis, criteris, estratègies i instruments més adients per a fomentar una avaluació autèntica, formativa i formadora, amb l’objectiu de promoure la progressiva autoregulació de l’aprenentatge per part de l’alumnat.

Aquesta especialització va dirigida fonamentalment als mestres i les mestres d’educació infantil i primària, als professors i professores d’educació secundària, cicles formatius, batxillerat, així com a tots aquells professionals de l’educació que vulguin aprofundir en l’avaluació de competències de l’alumnat i en aquelles estratègies i eines més adequades per promoure una avaluació formativa i formadora.

A través d’aquesta especialització es pretén que l’alumnat sigui competent en:

• Exercir la crítica i l’autocrítica raonada en relació amb els processos d’avaluació de competències que es desenvolupen en els centres i a l’aula, amb un compromís ètic, personal i professional.
• Integrar l’avaluació del desenvolupament de competències com un element inserit en els processos d’ensenyament i aprenentatge
• Identificar, planificar, implementar i/o analitzar implementacions de pràctiques d’avaluació competencial ajustades a les característiques d’un grup d’alumnes específics amb una finalitat formativa i formadora
• Seleccionar i aplicar (i/o analitzar diferents aplicacions de) estratègies d’avaluació competencial i instruments d’avaluació diferents en funció del grup i de les condicions d’aprenentatge amb l’ajuda de la tecnologia
• Elaborar instruments que permetin desenvolupar pràctiques d’avaluació competencial diferents segons els objectius d’aprenentatge plantejats, les característiques de l’alumnat i les condicions d’aprenentatge
• Incrementar la capacitat crítica per prendre decisions en relació amb l’ús pedagògic de la tecnologia en l’avaluació de competències

Per desenvolupar aquestes competències les activitats d’ensenyament i aprenentatge i d’avaluació s’articularan al voltant de diferents reptes, relacionats amb pràctiques d’avaluació reals. L’abordatge d’aquests reptes comportarà l’ús integrat i articulat d’un conjunt de coneixements relacionats amb els següents blocs de contingut, blocs que constitueixen les assignatures que es desenvoluparan de manera successiva en el marc de l’especialització:

• Els significats de l’avaluació. L’avaluació formativa basada en competències.
• El disseny i la planificació de l’avaluació. La importància del feedback.
• Estratègies, instruments i recursos per avaluar sobre la base de competències.

Amb tot plegat, esperem que aquesta especialització contribueixi a formar professionals amb un elevat grau d’alfabetització en els processos d’avaluació competencial, aspecte fonamental en el context actual de l’educació competencial.

Referències

Bruer, J.T. (1995). Escuelas para pensar. Una ciencia del aprendizaje en el aula. Barcelona: Paidós

Coll, C. (2018). Do que estamos falando quando o assunto é competências? Revista Ensino Médio, 37.

Coll, C., Mauri, T., & Rochera, M.J. (2012). La práctica de la evaluación como contexto para aprender a ser un aprendiz competente. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 16, (1), 49.59.

Monereo, C. (2020). Evaluar para aprender. En J.M. Arribas Álvarez, J.M. (coord). Diálogos de Educación. Reflexiones sobre los retos del sistema educativo. Madrid: SM

Sanmartí, N (2020). Avaluar és aprendre. Direcció General de Currículum i Personalització. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació

Yan, S., & Boud, D. (2021). Conceptualising Assessment-as-Learning. En Z, Yan, & L. Yang, (eds),Assessment as LearningMaximising Opportunities for Student Learning and Achievement. New York: Routledge