E-activitats per a un aprenentatge actiu en línia

6 maig, 2020

Què són les e-activitats? Quin tipus d’aprenentatge fomenten? Com s’inscriuen en el disseny del curs?

Marcelo Maina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació en el màster universitari en Educació i TIC (e-learning) y en el d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior, i recercaire del grup Edul@b, parla del disseny d’e-activitats en el quart webinar del cicle Docencia no presencial de emergencia.

Per a començar, Maina proposa que el repte principal és transformar les activitats que havíem pensat per al curs presencial a l’entorn virtual. En aquest sentit, ens recorda el seminari de Lourdes Guàrdia, en què es va parlar del disseny del curs (el macrodisseny), i suggereix replantejar el curs per als marcs digitals a través del microdisseny de les activitats. Les tecnologies, promet, poden potenciar un aprenentatge actiu i el desenvolupament de competències, però només si s’introdueixen amb criteri i atenent a les especificitats de cada situació.

Maina fa èmfasi en què és important tenir una actitud oberta davant d’aquesta situació complexa, pensant-la com una oportunitat de desenvolupament professional.

Disseny d’e-activitats: pedagogia i tecnologia

e-activitats

Així doncs, la idea és replantejar el nostre curs a través del disseny d’e-activitats. Com a part d’una acció educativa ben dissenyada, s’ha d’atendre en tot moment a vetllar per la coherència entre els resultats d’aprenentatge esperats, metodologies d’aprenentatge seleccionades i el tipus de feedback i avaluació proposat.

Les e-activitats enteses com una seqüència d’aprenentatge promouen el diàleg i la col·laboració, estan orientades al desenvolupament de competències, posen èmfasi en l’autogestió de l’estudiantat i, en definitiva, promouen un aprenentatge actiu.

Però, què vol dir exactament que l’aprenentatge sigui actiu? En breu, es tracta d’aconseguir un aprenentatge que posi l‘alumnat en el centre i l’animi a participar i comprometre. Per aconseguir-ho, Maina ens dóna algunes claus:

– L’estudiant ha de donar solucions a problemes o situacions que guardin relació amb el món real.

– Les experiències i competències prèvies són rellevants, i han de ser intencionalment activades com a fonament de el nou coneixement.

– El nou coneixement generat ha de ser demostrat, explicitat i comunicat per l’estudiant.

– El nou coneixement s’ha de poder aplicar en tasques properes a l’estudiant o professió.
– El coneixement ha de ser integrat i transferit a noves situacions.

Existeixen nombroses metodologies que ens poden permetre dissenyar e-activitats que promoguin l’aprenentatge actiu: l’aprenentatge basat en problemes, en projectes, en reptes, la classe inversa o la gamificació són alguns exemples.

En totes elles, l’important és tenir en compte la relació entre docent, estudiant, contingut i context, amb especial focus en què l’estudiant se situï sempre al centre del procés d’aprenentatge. Les eines que fem servir influeixen a les nostres maneres d’ensenyar i aprendre.

En les e-activitats, a diferència de les activitats tradicionals on ja tenim internalitzades els condicionants de l’entorn físic, hem d’atendre a l’entorn de treball que es trasllada a un espai digital. Un concepte útil per reflexionar i prendre decisions al respecte és el d’affordance, que en disseny fa referència a allò que l’entorn no possibilita realitzar. En l’àmbit específic de la tecnopedagogía s’aplica a pensar en les accions pedagògiques possibles que ofereixen entorns i eines: Quines accions permeten o no permeten les tecnologies que tenim disponibles? Quines accions necessiten ser realitzades perquè l’estudiantat sigui capaç de treballar les activitats? Poden l’entorn i les eines disponibles sostenir la realització de les e-activitats que vam dissenyar?

Addicionalment, quan replantegem les activitats per a un aprenentatge enterament en línia hem de prestar especial atenció a la relació entre la sincronia i l’asincronia. Cal assenyadament combinar els dos moments de manera separada i alhora en la seva interrelació, amb el propòsit de brindar oportunitats òptimes per al desenvolupament de l’aprenentatge.

Tenint tot això en compte, podem definir els elements bàsics del disseny d’e-activitats:

– Partir de les competències i resultats d’aprenentatge desitjats.

– Definir el tipus de producció o lliurament que hagi de realitzar l’estudiantat, la manera en què el coneixement i competències poden ser explicitats i demostrats de manera tangible.

– Considerar des d’un inici com serà l’avaluació.

– Escollir la metodologia que millor s’adapti als propòsits de l’activitat i definir com implementar-la atenent als recursos disponibles, l’entorn, les eines, etc. Sempre cal tenir molt present el perfil competencial de l’estudiantat.

– Tenir en compte que el disseny requereix de creativitat, i per això les decisions sobre cada aspecte anirà influenciant els altres a mesura que avancem cap a un disseny definitiu.

– Tenir present en tot moment el paper actiu de l’estudiantat i la identificació dels moments claus d’intervenció docent.

Models de disseny com el TPACK (Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut) són útils per guiar el disseny d’e-activitats.


Metodologies d’ensenyament i l’aprenentatge actiu

metodologies ensenyament en línia

Tipus d’e-activitats

Les tipologies d’activitats que es poden realitzar poden agrupar-se en els següents blocs:

1. Activitats d’anàlisi i síntesi: normalment són individuals, i estan dirigides a organitzar els coneixements adquirits amb altres continguts previs o amb determinades situacions. Parlem de mapes conceptuals, esquemes, línies temporals, infografies, pòsters, etc.

2. Activitats d’investigació o resolució de problemes: poden ser individuals o en petits grups. Plantegen una situació significativa (relacionada amb la realitat), a partir de la qual es treballa implementat un mètode d’indagació més o menys guiat per a l’obtenció de solucions. Un bon exemple són els estudis de cas, els projectes o els treballs de camp.

3. Activitats d’interacció i comunicació: poden ser en si mateixes una activitat o poden estar integrades, per exemple, en estudis de cas o projectes. En l’entorn en línia el docent ha d’estar atent i animar l’estudiantat a expressar-se, debatre, discutir idees preconcebudes, etc.Activitats d’aquest tipus són els debats virtuals o les enquestes de grup seguides de discussió.

4. Activitats de construcció col·laborativa de coneixement: l’èmfasi està en implicar l’estudiantat en un projecte perquè resolguin situacions del món real passant per la negociació i l’elaboració col·laborativa de solucions.

5. Activitats de reflexió: són activitats que activen experiències prèvies, posicionen de manera crítica l’estudiant davant de fets i situacions i ajuden a internalitzar coneixements gràcies a l’activitat de guia del docent. Poden tenir la forma de diaris reflexius en un bloc, lectures dirigides amb preguntes, portafolis, etc.

Una fórmula molt coneguda i adoptada per al treball d’e-activitats tal com les concebem és la classe invertida. Des dels seus inicis, la seva aplicació a entorns enterament en línia ha estat explorat. La disponibilitat d’eines de fàcil ús que sostenen moment de sincronia en línia (webinars, videoconferència, taller en línia, etc.) i la seva fàcil integració a sistemes d’aprenentatge fan possible adoptar aquest enfocament. La idea força és respectar els moment de sincronia per a la interacció i utilitzar els moments asincrònics per fer activitats de recerca, de reflexió o de producció, mantenint el paper actiu i la cooperació entre l’estudiantat.

Finalment, Maina recorda que el disseny de les activitats s’ha sempre entendre com una part de el disseny del curs, i que és important, com a la resta de les fases del macrodiseño, documentar el procés i valorar-lo per poder millorar les activitats segons els resultats obtinguts.

A continuació adjuntem el vídeo complet de la sessió del webinar. Al final de la presentació es proporcionen alguns recursos que poden ser d’utilitat per dissenyar millor les e-activitats.

(Visited 129 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari