Del mite a la realitat del professional de la psicologia jurídica i forense

15 desembre, 2022
psicologia jurídica i forense

Les sèries documentals sobre assassinats i crims, amb més popularitat encara si estan basades en casos reals, s’han convertit en un producte estrella de la petita pantalla. L’audiència desenvolupa una enorme afició cap als trencaclosques homicides, en els quals, sovint, la participació d’un psicòleg o psicòloga forense és clau per resoldre’ls. Sèries com Mentes criminales han presentat aquests professionals com a observadors i analistes de la conducta del criminal, però la seva tasca en la societat va molt més enllà.

“El psicòleg forense no s’enganxa a una màquina per saber quina credibilitat té un imputat, i el nostre dia a dia no consisteix a establir perfils criminals per resoldre assassinats”, ha assenyalat Josep Ramon Juárez, coordinador de la Unitat Integrada d’Atenció als Infants i Adolescents Víctimes d’Abusos Sexuals (Barnahus). Amb l’experiència i el coneixement de Juárez —que, a més, és doctor en Psicologia i professor de la Universitat de Girona—, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha abordat la dimensió real d’aquesta disciplina durant la xerrada “Del mite a la realitat del professional de la psicologia en l’àmbit judicial i forense”, emmarcada en la tercera edició de la Fira Virtual d’Ocupació.

Formació i especialització

“Els diferents camps jurídics en els quals intervenen actualment aquests professionals obliguen a mantenir una formació constant“, ha exposat Rocío Pina, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, encarregada de moderar i presentar la trobada virtual. “La formació és indispensable perquè desenvolupem temes que poden semblar genèrics, però que presenten una enorme responsabilitat jurídica, ja que actuem en situacions que són objecte de consideracions legals”, ha afegit Josep Ramon Juárez.

Mitjançant l’actualització de l’estudi i l’aprenentatge, els psicòlegs forenses adquireixen una sèrie de competències i habilitats que són indispensables en l’exercici de la seva professió. Segons els experts, se’ls exigeix tenir habilitats i capacitats cognitives, saber avaluar aspectes funcionals de la conducta, poder determinar competències intel·lectives i motivacions, i ser capaços de descriure aspectes de personalitat, de psicopatologia i de trastorns de la personalitat. Precisament, aquest últim aspecte és de gran rellevància: “Saber identificar un trastorn que s’hagi donat conjuntament en el moment del delicte permetrà que la justícia el tingui en compte per a una possible reducció de la pena de l’imputat.”

En la pantalla els hem vist entrevistant i analitzant els assassins més perversos, i intentant descobrir què amaga la seva ment. No obstant això, la tasca conjunta amb policies que treballen en aquestes línies d’investigació no és el més habitual. “El profiling criminal no és una de les branques més desenvolupades o conegudes, si bé és cert que els cossos de policia de l’Estat tenen unitats en què participen psicòlegs. No ho fan principalment per desenvolupar aquests perfils que veiem a les pel·lícules, sinó per fer una tasca minuciosa dins d’equips amplis a fi d’anar afinant en les indagacions i investigacions”.

Múltiples camps de treball de la psicologia jurídica i forense

Més enllà del món de la ficció, l’àmbit de treball de la psicologia jurídica inclou múltiples camps. Aquests professionals estan presents en l’Administració de justícia, on treballen en àrees com els jutjats de vigilància penitenciària. Els psicòlegs que treballen en aquest àmbit han de tenir un alt nivell d’especialització. Valoren i consideren les opcions de les persones que estan privades de llibertat i que poden optar a un permís penitenciari. “Ens permet tenir una connexió directa amb aspectes d’avaluació d’imputats o condemnats molt considerable. Potser no és una de les tasques més conegudes, però dona lloc a una sèrie de dimensions molt interessants, com la capacitat avaluativa o el treball en equip”, ha assenyalat Juárez.

“En l’àmbit penitenciari és molt important la inclusió dels psicòlegs per poder desenvolupar programes específics de resocialització i d’intervenció, de manera que l’estada, la reacció social i la pena també puguin ser aprofitades per a intervencions específiques que permetin aquesta resocialització”, ha afegit el coordinador de Barnahus.

Àmbit penal i de família

Més conegudes en l’Administració pública són les tasques que es duen a terme en l’àmbit penal i de família. En aquest sentit, Josep Ramon Juárez ha destacat la feina que duen a terme en l’aplicació de la Llei orgànica 5/2000. En aquest marc, els psicòlegs jurídics i forenses, juntament amb treballadors socials i educadors, formen un equip tècnic capaç d’elaborar un informe preceptiu perquè els menors infractors puguin ser jutjats després d’haver estat estudiats i analitzats.

Volen garantir que la mesura educativa que reben els menors infractors, en cas de ser considerats responsables, estigui perfectament dissenyada i s’ajusti a les seves característiques familiars, de personalitat, de desenvolupament, etc. “L’anàlisi més individualitzada té un sentit ple per vehicular la resposta penal segons les característiques individuals, entenent que la intenció claríssima en l’àmbit del menor és la reeducació i la resocialització. Per això, aquesta resposta dins de l’àmbit de la justícia té una adequació encara més important que en l’àmbit de l’adult”, ha afirmat Juárez.

Psicologia jurídica i menors

El menor també és protagonista quan es tracta de psicologia jurídica en l’àmbit de la família. Precisament, la psicologia jurídica forense va començar el seu gran desenvolupament a Espanya a partir de la llei del divorci, impulsada els anys vuitanta. Aquesta fita social va significar, a més, la creació d’un primer grup de dinou psicòlegs que orientaven els jutges en la presa de decisions en un àmbit tan delicat, amb la finalitat que la separació dels adults tingués com menys impacte millor en la vida dels fills. En l’esfera familiar, i també en la penal, hi ha valoracions que es fan des de l’àmbit públic i des del privat. “Amb el pas del temps, s’ha produït una transició i s’ha passat de no creure més o menys el perit d’un costat o de l’altre a entendre que aquest informe pericial de qualitat és el que pot aportar la quantitat més important d’informació, que pot ser utilitzada perquè un jutge prengui les decisions finals”, ha explicat en aquest sentit el doctor en Psicologia.

“En l’àmbit dels adults, es fan avaluacions estrictament psicològiques, molt fonamentades en perfils de personalitat, amb material psicomètric validat, en les quals els tests de personalitat, les escales d’impulsivitat, etc. comporten un ampli estudi. El que s’avalua i se sol·licita més és la imputabilitat. Aquests perfils de personalitat i aquestes avaluacions sempre han d’estar relacionats amb la conducta del subjecte avaluat i la situació que s’està investigant o la situació que és objecte del judici”, afirma l’expert.

La tasca amb les víctimes

Però el paper d’aquests professionals de la psicologia jurídica i forense no només es refereix als imputats; la seva feina també s’orienta a les víctimes, a fi d’avaluar la credibilitat del testimoni. Quan algú afirma que ha estat objecte d’un delicte, una agressió, una violació o una situació de maltractament, el seu testimoni es pot convertir en prova de càrrec. Les característiques d’aquesta prova dependran de l’anàlisi psicològica de la credibilitat. Aquí, de nou, la ficció s’ha encarregat de distorsionar la realitat. “Fem una anàlisi detallada del que és un relat, analitzem una sèrie de criteris psicològics que sorgeixen d’una recerca amb una sèrie d’avaluacions i escales, el resultat de les quals ens permet desenvolupar aquest principi psicològic. Parlem d’entrevistes i d’escales de valoracions; a partir d’aquí, en traiem la conclusió corresponent”, explica Josep Ramon Juárez.

En el cas dels menors de fins a catorze anys, la Llei 8/2021 atorga especial importància al que s’anomena prova preconstituïda. La finalitat és garantir que els actes de prova corresponents es puguin practicar en el judici. D’aquesta manera, el menor no ha de tornar a declarar a la seu judicial. “Una vegada més, el psicòleg forense és indispensable per assegurar que la prova preconstituïda es faci d’una manera correcta”, destaca Juárez. L’actualització i la modificació de la legislació, tant en l’àmbit del menor com en altres esferes (com la violència de gènere), obliga els professionals a evolucionar i a formar-se constantment.

Finalment, Josep Ramon Juárez també ha destacat la funció que els psicòlegs tenen en la mediació. “Permet aprofundir en la resolució alternativa dels conflictes judicials, en la qual el mediador —psicòleg o psicòloga— fa possible una intervenció perquè la responsabilitat de les accions pugui donar lloc a una conciliació o reparació que faciliti una resolució de conflictes que satisfaci les parts”, ha manifestat.

Potser aquestes àrees no són tan televisives ni s’assemblen a les que l’espectador veu des de la sala d’estar de casa seva. Però la veritat és que la formació en diferents esferes de treball (com el maltractament o l’abús) i diverses tècniques que, igualment, evolucionen (com l’entrevista, els coneixements de la memòria, etc.) exigeixen un nivell elevat d’especialització. Constitueixen reptes intel·lectuals per continuar abordant l’enorme tasca social que fan com a auxiliars del dret i de la llei.

Pots recuperar el vídeo de la xerrada “Del mite a la realitat del professional de la psicologia en l’àmbit judicial i forense” a continuació:

 

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista
Comentaris
Deixa un comentari