Claus per assegurar la qualitat universitària en temps d’incertesa

Experts de tot el món van participar en la celebració en línia de la III Jornada de Qualitat Universitària. Va ser organitzada pel màster universitari d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior de la UOC sota el títol “Assegurar la Qualitat de l’Educació en Temps d’Incertesa“ on es van tractar les principals claus per assegurar la qualitat universitària en temps d’incertesa.

Celebrada el 3 de febrer, la jornada es va estructurar en dues parts: una reflexió estratègica i la presentació de casos reals i de bones pràctiques. Jaume Valls, director d’AQU Catalunya, i Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, van inaugurar les sessions, presentats per Nati Cabrera, directora del màster. El professor Josep Maria Duart (Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació) i la professora Dalilis Escobar (Estudis d’Economia i Empresa) es van encarregar de guiar les sessions.

Recupera la xerrada aquí:

Com assegurar la qualitat universitària en temps d’incertesa?

“Vam viure una situació d’emergència que ens va portar a afrontar les activitats docents en remot. Les agències vam posar en marxa protocols d’emergència per donar un marc de referència“, va explicar Jaume Valls, director d’AQU Catalunya. Amb tot, “la hibridació sembla un tema irreversible: ara afrontem el repte de valorar propostes de màster i de grau que es redissenyen amb un component en línia“, va afegir. Per a les agències, això implica esforços com ara “elaborar materials de suport o formar responsables universitaris, avaluadors o tècnics de qualitat de manera intensiva i amb perspectiva internacional”.

El vicerector Carles Sigalés va mostrar el seu acord amb aquesta afirmació: “el que hem posat en marxa es mantindrà i es perfeccionarà, i l’avaluació de la qualitat tindrà en compte enfocaments i aspectes diferents. D’aquí a deu anys, serà difícil parlar de formacions presencials, no presencials, híbrides, etc. Amb tot, segur que l’aposta per la qualitat serà un valor guanyador i marcarà la diferència“, va concloure Sigalés.

La docència remota d’emergència no ha tingut lloc en tots els racons del planeta

El debat es va obrir plantejant “quin seria el concepte de qualitat, tenint en compte els canvis que es produeixen en l’educació superior”.

Anna Prades, directora de l’Àrea d’Internacionalització i Generació del Coneixement d’AQU Catalunya i tresorera d’INQAAHE, va citar una frase de Roberto Igarza a Presencias imperfectas: “venim d’una pluralitat d’històries, tindrem una diversitat de futurs”, de manera que “el punt de partida és heterogeni en l’àmbit de les institucions i les agències d’assegurament extern de la qualitat (al voltant de 330)”. “No hi ha una definició única, però s’acaben concretant en unes guies d’avaluació de la qualitat”, va afirmar. “Les veus no tenen el mateix pes en totes les àrees geogràfiques. En les European Standards and Guidelines el pes fonamental rau en l’autonomia institucional. En canvi, en el glossari del ASEAN Quality Assurance Framework (AQAF) es delimita el concepte d’autonomia institucional a l’autonomia suficient per al desenvolupament del currículum”.

Prades va voler posar l’accent en el fet que “la docència remota d’emergència no ha tingut lloc en tots els racons del planeta“. Va assegurar que “les visions sobre la qualitat dels grups d’interès no han canviat gaire. Una altra cosa són els factors per garantir-la“. Així i tot, va puntualitzar que sí que hi ha altres factors que estan canviant la definició: “canvis que arrosseguem des de fa temps, com ara els canvis socials, la inseguretat laboral, les qüestions sobre la corrupció, el debat sobre el mite de la meritocràcia, etc.”. 

La qualitat universitària és un procés dinàmic

Com ella, Martin Strah, director de Desenvolupament i Relacions Internacionals de CONEAU (Argentina) i secretari tècnic de SIACES, creu que “en el cas de l’assegurament de la qualitat, les característiques pròpies del concepte tenen a veure amb la seva complexitat, amb l’aspecte participatiu“. Strah va plantejar que “un edifici bonic o una plataforma web bonica no són sinònims de qualitat, com tampoc no ho són un lloc en un rànquing ni l’antiguitat. Però, sobretot, la qualitat no és una foto que perdura. És un procés dinàmic, en el qual em quedaria amb la millora contínua”, va afirmar. 

Per a Guy Haug, un dels arquitectes de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, malgrat la diversitat, el concepte hauria de tenir algunes característiques concretes. “No ens podem referir a un concepte acadèmic de qualitat, sinó a qualitat global. Tot el moviment d’assegurament de la qualitat es justifica exclusivament perquè es fa més atenció no a la universitat com a sistema tancat, sinó al paper que tindrà en el futur de la humanitat. S’orienta, i continuarà així, als resultats dels aprenentatges i no tant a les entrades. El fet d’avaluar-los significa avaluar la capacitat de generar qualitat, però no vol dir que en generi”. Per a Haug, “la qualitat s’ha d’ajustar a l’entorn, a la institució“.

Factors per garantir la qualitat universitària en línia

Des d’una mirada llatinoamericana, Strah va comentar que “podria semblar que per assegurar la qualitat tots fem el mateix, però quan s’hi indaga es veu que són mons totalment diferents”. Així mateix, va afirmar que aquesta gran diversitat genera un gran desafiament. A més, va assenyalar que hi ha tres elements que han de garantir la qualitat com una política pública educativa: “les institucions, les agències i l’estat“.

Guy Haug va destacar que “cada institució necessita desenvolupar el seu propi sistema intern de garantia de la qualitat” i que “és important que es reconegui també en instituts tecnològics o en la formació tècnica i professional”.

Per a Anna Prades, hi ha tres grans criteris per garantir aquesta qualitat: la rellevància, l’eficiència i la confiança —assegurada per la independència, la consistència en les avaluacions, l’expertesa i el rendiment de comptes i integritat.

Tendències

Haug va assegurar que les tendències no eren coherents: “n’hi ha algunes que pretenen reforçar un sistema d’assegurament extern de la qualitat mitjançant el control, amb uns criteris tancats“, va destacar. I va afirmar que apostava “per arribar a un sistema més respectuós amb l’autonomia i la llibertat de la institució, que senti la necessitat de servir per a grups que no tenen les mateixes possibilitats“.

Anna Prades va destacar tres tendències: “la diversificació de les agències d’assegurament extern de la qualitat; la flexibilitat que permet que l’estudiant decideixi setmana a setmana si estudiarà en línia o presencialment, i la Transnational Quality Assurance“.

“El que expresso potser és més un desig que no pas una tendència”, va anunciar Martin Straugh, que va destacar “el compliment d’aquestes bones pràctiques a les agències i el fet que es comenci a harmonitzar entre països i regions“. “Les persones que treballem en la qualitat hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim, perquè té un impacte social“, va afirmar.

Segona sessió: casos d’èxit

Jordina Anglès, tècnica en la Unitat de Qualitat a la URV va recordar que “aplicant el cicle de la millora contínua ens vam poder adaptar a la situació. Teníem clar que l’activitat no es podia aturar: havíem d’adaptar la docència presencial a la virtualitat. Necessitàvem trobar la manera que els estudiants poguessin fer la part més pràctica, i ho havíem de fer amb competències digitals desiguals entre professors i alumnes”. Es van enfrontar a dificultats com el poc marge de reacció per definir accions, perquè la situació i els protocols canviaven constantment, però van tenir clar que calia garantir els aprenentatges i la qualitat.

Entre altres accions, “vam intensificar l’ús del Campus Virtual com a espai de comunicació i col·laboració; vam compartir informació tècnica sobre les tecnologies educatives per mitjà de seminaris web de curta durada i vam elaborar tutorials; vam intensificar les tutories i el protocol enfront de l’abandonament, i vam crear continguts digitals per a persones amb necessitats específiques”, va explicar Anglès. Van ser conscients de la importància del seguiment mitjançant informes i van compartir les bones pràctiques. Després d’un procés d’autoavaluació i anàlisi, “el nostre model ara és més ric i divers“, va afirmar. “L’adaptació va donar forma a noves maneres d’aprenentatge i actualment estem incorporant les bones pràctiques i coneixements que ens van ser útils”, va concloure Anglès.

El repte més important va ser gestionar la incertesa alhora que es protegien els drets de l’estudiantat

Claudia del Campo, directora d’acreditació de la Universitat del Desenvolupament de Xile, va compartir com van fer el procés d’autoavaluació per transformar un model amb el 100 % de les classes presencials. “Vam incorporar al procés d’autoavaluació aspectes com les activitats d’unitats acadèmiques que aporten un valor afegit a la societat per ajudar i fer front a aquesta nova realitat. Redissenyar el procés i fer-lo en línia i participatiu va ser un desafiament”.

Del Campo va destacar entre les bones pràctiques “elements de la cultura institucional —com els estudis sistemàtics i ad hoc que es fan per conèixer l’opinió de públic clau o l’agilitat i la flexibilitat—, el compromís amb el procés i la participació —de tots els nivells de la institució destaquen com a punts clau la comunicació i l’alineament estratègic”. Avui són la primera universitat privada del seu país que ha obtingut una acreditació d’excel·lència —només hi ha sis universitats públiques que l’ostenten. “Un cop acabat el procés, vam fer una enquesta i el 82 % estaven d’acord que s’havia fet de la manera adequada; per al 77 % va ser productiu. No hi ha una recepta única per fer aquest procés, però sí que hi ha coses que es repeteixen; per exemple, va ser clau treballar de manera col·laborativa.”

Tres elements per garantir la qualitat com una política pública educativa: les institucions, les agències i l’estat

Esther Huertas, cap de l’Àrea d’Avaluació d’AQU Catalunya, va explicar que el primer que va fer l’agència va ser activar el pla de contingència per protegir la salut del personal. Va continuar amb l’activitat avaluativa, donant resposta a les peticions del Govern català i actuant com a guia per al sistema universitari. El repte més important va ser gestionar la incertesa alhora que “es protegien els drets de l’estudiantat”. Tot això “mentre es responia a la preocupació de les institucions, s’evitava la sobrecàrrega del professorat i s’assegurava la mateixa qualitat en els processos d’avaluació”. Huertas assegura que van aprendre aspectes com “la importància d’aportar instruccions clares i concises, garantir la confidencialitat o la importància de l’establiment de criteris mínims respecte de l’agenda”.

Aquesta experta va voler destacar que, en l’estudi d’avaluació que es va fer, “es va preguntar sobre el futur dels processos d’avaluació externa. Per exemple, per al model de visita: presencial, virtual 100 %, model híbrid, etc.”. “El model combinat dona bons resultats, com els híbrids i els virtuals”, va afirmar. I és que, com tothom, creu que, d’una manera o una altra, el model en línia ha arribat per quedar-se.